Desallotjaments i ciutadania a Casablanca
Milers d'habitants de la zona industrial de Douar Wasti han estat desallotjats del seu barri, enderrocat en poques hores. Ara están acampats prop de les runes, i volen renunciar a la ciutadania marroquí.
Han mort perqué eren pobres
Va ser un escàndal quan la oposició britànica va proposar expropiar pisos buits per reallotjar als sobreviscuts de l'incendi de Grenfell a Londres. Peró en el passat els polítics ja havien adoptat mesures d'aquest tipus, de cara a la crisis de l'habitatge; naturalment, van ser obligats pels moviments d'ocupació...
Setembre d’acampades
Tres coses interessant per aquest fi de setembre: l'European Housing Action Camp a Lisboa del 21 al 25, el Right to the City camp a Praga del 27 al 29, i el Yimby festival a Boston del 20 al 23!
Autoconstrucció: per una autonomia de l’habitar
John F. C. Turner (1927) és un arquitecte inglés famós per la seva dedicació a l'estudi i la pràctica de l'habitatge autoconstruït. Influenciat des de molt jove per Patrick Geddes i per l'anarquisme, va desenvolupar una visió de la arquitectura i del urbanisme que no oblidés la seva relació amb els usuaris.
El segon terratrèmol
'Emidio di Treviri' és un grup de treball autogestionat que està realitzant una recerca-acció en les zones golpejades pel sisma de 2016-2017 en el centre d'Itàlia. Estàn demonstrant que les polítiques públiques han provocat un terratrèmol social encara pitjor que el terratrèmol real.
Totes les ciutats estan posseïdes
Totes les metròpoli estan intímament vinculades al diable. Totes neixen per a contrastar el terror a la natura salvatge, el perill del no-habitat, però totes traeixen aquesta tasca, i al seu si proliferen forces encara més perverses que les que es proposaven combatre.
El coneixement està als barris
Els barris són la capacitat popular de reconèixer la existència de l'altre. No extranya que estiguin sempre sota atac. Amb ells, els coneixements que representen, les paraules que en ells neixen i creixen. Carabancheleando presenta el nou "Diccionari de les periferies", editat per Traficantes de sueños!
La ciutat i la pell: espai públic i espai púdic
Alló més profund és la pell. A les escletxes de la pell, als solcs estriats de la carn, és allí on es manifesten la paraula i la acció. Als budells dels carrers, a les cantonades dels carrerons plens d'intersticis i horitzons, vet aquí on pulsa la vengança de l'urbà contra l'urbanisme.
Repoblar no és delicte!
Els pobles okupats de la muntanya, són una opció anti-urbanas? En un sistema de producció que sacrifica tot el territori a les necessitats de la ciutat, s'han de considerar més bè perifèries llunyanes. Centenars de persones a tota Europa busquen recrear la autosuficiència a terres que els estats-nació destinen a grans infraestructures, sovint inútils o danyines.
Un mapa interactiu d’edificis comprats per fons especulatius
Molts dels edificis assenyalats en aquest mapa de La Directa van ser comprats "amb bitxos", és a dir amb els llogaters a dintre; probablement els habitants patiran expulsions o mobbing immobiliari.
Nou curs OACU: Arquitectura i antropologia
L'Observatori d'Antropología del Conflicte Urbà presenta un curs online sobre metodologia etnogràfica per a la investigació projectual, que començarà el 20 de juny.
Polítiques d’un urbicidi: autoconstrucció, destrucció i resistència a Lisboa
Lisboa és una de les poques ciutats europees on encara hi ha grans extensions de cases autoconstruïdes: bairros de barracas, constantment objecte de planificació destructiva per part de les administracions i fons immobiliaris. El barri de Santa Filomena va sorgir de la ocupació de terres rurals prop de la via del tren que conecta la ciutat amb Sintra, i va poblar-se a partir dels 70 per migrants, molts de Cabo Verde i "retornats", portoguesos de les colònies.
Primera Conferencia internacional de geografies anarquistes
La decisió de celebrar la primera d'aquestes conferències en la petita ciutat italiana de Reggio Emilia, on un moviment anarquista ben establert ja ha promogut jornades i publicacions sobre geografies anarquistes, és instrumental al objectiu principal, continuar un debat entre estudiosos i militants des de diferents àrees culturals i lingüístiques, assegurant que el debat inclogui a moviments de base i situacions de militancia externa a la acadèmia.
Guerra i gentrificació a Kurdistán
Gentrificació i neteja ètnica fan servir les mateixes tècniques, les mateixes màquines; l’abast, la intensitat, són diferents, però els objectius i estratègies són semblants. Es veu en Turquía: mentres en Istanbul el gobern enderroca els gecekondu i altres barris populars per a obrir nous espais pel comerç i pels rics, a la regió de Kurdistan ocupat desallotja els residents tradicionals promovent el turisme i les millores estètiques de les ciutats històriques. A la capital, la ciutat d’Amed, que pel gobern turc es diu Diyarbakir, el barri històric de Sur està patint un ’urbicidi’, amb més de 30.000 desplaçats i el 70% d’edificis enderrocats.
A la otra vora del riu Tigris (que en kurd es diu Dicle) els habitants del barri de Fiskaya encara deixen les portes obertes. Es coneixen tots, i viuen el col·lectivisme com a un fet natural. Però els carrers són empinats i estrets, i la policia no hi entra fàcilment; a més a més gairebé tots voten pel partit pro-kurd HDP i simpatitzen pel PKK d’Abdullah Ocalan. Per això el barri representa un problema pel gobern turc, que l’enfoca exactament com a Istanbul (es vegin els barris de Sulukulé i Tarlabase): oferint als habitants pisos als nous edificis d’habitatges protegits de TOKI, dalt de la muntanya. Molts els acepten com a una manera de superar la incomoditat de viure a les seves antigues cases; altres en canvi veuen tot el projecte com a un atac a la cultura de la seva comunitat, a travès de la destrucció del barri, la renovació urbana i la ‘regeneració’, junt amb la anonimitat en què es veuran sumits els habitants després del trasllat als nous pisos.
- Defne Kadioğlu Polat, “Sur: Urban renewal in the Southeast Anatolian war zone“, Open Democracy, 21/1/2016.
- Mireille Sen, “Urbicidio a Sur, Diyarbakir“, Eddyburg, 21/7/2016, text complert en PDF (italià).
- Declaració del Col·legi d’Arquitectos d’Amed (Diyarbakir) a ANF News: “AKP wants to isolate Sur and force people to accept TOKI“, 30/3/2016 :: “Sur and its memory is being destroyed“, 19/5/2016.
- Jérémie Berlieux, “Aprés les combats, la gentrification“, Le Courier, 14/5/2016.
- Adriano Sofri, “Diyarbakir, dove tutto è cominciato“, La Repubblica, 19/10/2015.
- David Lepeska, “The destruction of Sur: is this historic district a target for gentrification?“, The Guardian, 9/2/2016.
- Més sobre Istanbul i les estratègies de TOKI: D. Lepeska “Istanbul’s furious bid to become the new Dubai“, NextCity, 2013 :: D. Lepeska “Istanbul gentrification by force leave locals feeling overwhelmed and angry“, The Guardian, 2014 :: N. Glastonbury, D. Kadioğlu “Cleaning out the ghettos: Urban governance and the remaking of Kurdistan“, Jadaliyya, 18/3/2016.
- Fotos de Sur, del reporter indepenent Mahmut Bozarslan.
- La resistència contra la central hidroelèctrica d’Hasankeyf: Joris Leverink, “Flooding History“, sobre el pantà d’Ilisu :: blog Hasankeyf Matters. Mira també aquest report sobre trasllats forçosos al sud-est de Turquía.
- Tres posts anteriors sobre Turquía a Perifèries Urbanes: Taksim es del pueblo! (2013) :: Sulukulé, el primer barrio gitano de Europa (2011) :: Istanbul vivir en la exclusión voluntaria e involuntaria (2010)