No Picture

Memoria storica e falsificazioni nel centro storico di Barcellona

29/12/2010 admin 0
Per capire la profonda trasformazione urbanistica e sociale che ha investito il Barrio Chino di Barcelona, centro storico della città (che ora, dopo la gentrification e gli sventramenti, va chiamato "Raval"), si porta sempre l'attenzione sul sottoproletariato che vive e traffica nel quartiere: "gente della malavita e del malcostume" (1943). Sarebbe invece molto più propizio rivolgere lo sguardo ad altri traffici, di ben altra portata e ben più occulti di quelli della malavita del Barrio Chino. La borghesia catalana ha cercato di trasformare e demolire il centro di Barcellona da oltre un secolo: il progetto dovette attendere durante la guerra e la dittatura, ma con gli anni '80 si recuperò il vecchio sogno di dominio. "Queste 200 famiglie che erano al potere da 150 anni, avevano comprato i palazzi del centro, per far soldi a palate con la demolizione e ricostruzione di questi quartieri". Leggere l'articolo inedito di Adolf Castaños, La memoria e la sua falsificazione (2010) in PDF(Italiano) (originale Spagnolo).
No Picture

Memòria històrica i tergiversacions al centre de Barcelona

29/12/2010 admin 0
Per a entendre la profunda transformació urbanística i social que ha afectat el Barri Xino de Barcelona, centre històric de la ciutat (que ara, después de la gentrificació i dels esponjaments, s'ha de dir "Raval"). l'atenció es dirigeix sempre cap al subproletariat que viu i trafica entre els carrerons del barri: "gente del hampa y del mal vivir" (1943). Seria en canvi molt més interesant moure la mirada cap a altres negocis, molt més ocults i de major abast que els de la "mala vida" del Barri Xino. La burguesia catalana ha estat intentant transformar i enderrocar el centre de Barcelona durant més d'un segle: el projecte va haver d'esperar durant la guerra i la dictadura, però amb els anys 80 el vell somni va poder tornar a veure la llum. "Aquestes 200 famílies que fa 150 anys que estàn en el poder, havien comprat els edificis del centre, per forrar-se amb la demolició i reconstrucció d'aquests barris". Llegiu l'article inèdit d'Adolf Castaños, La memoria i la seva tergiversació (2010) en PDF (en castellà).
No Picture

History and its distortions in the center of Barcelona

29/12/2010 admin 0
To understand the recent urban and social transformations in Barcelona's Barrio Chino, historical center of the town (that now, after gentrification and demolitions, we have to call "Raval") often the attention goes towards the subproletarians living and smuggling in the neighborhood: "an underworld of immoral behaviour" (1943). But it would be more useful to study another kind of commerces, much darker and of greater scale, than those of the underworld. The catalan bourgeoisie had been trying to transform and demolish Barcelona's city center during more than a century: this project had to wait during the dictatorship, but in the eighties the old dream came back to life. "These 200 families that had been holding power during 150 years, invested in purchasing blocks of flats in central Barcelona, so they would make lots of money when these neighborhoods would have been demolished and rebuilt". Read Adolf Castaños' Memory and its distortions (inedited, 2010) in English (pending revision). (original Spanish)
No Picture

Memoria histórica y tergiversación en el centro de Barcelona

29/12/2010 admin 0
Para comprender la profunda transformación urbanística y social a la cual está sometido el Barrio Chino de Barcelona, centro histórico de la ciudad (que ahora, después de la gentrificación y de los esponjamientos, hay que llamar "Raval") las miradas se concentran siempre sobre el subproletariado que vive y trafica en el barrio: "gente del hampa y del mal vivir" (1943). Sería en cambio mucho más proficuo dirigir la atención hacia otros negocios, más ocultos y de mayor escala respeto a los de la "mala vida" del Barrio Chino. La burguesía catalana ha estado intentando transformar y derribar el centro de Barcelona desde hace más de un siglo: durante la dictadura y la guerra este proyecto tuvo que esperar, pero a partir de los ochenta el antiguo sueño volvió a ver la luz. "Esas 200 familias que llevaban 150 años en el poder, eran las que habían invertido comprando bloques de pisos para ganar dinero a espuertas una vez esos barrios se derribasen y se hiciesen nuevos". Lee el artículo inédito de Adolf Castaños, La memoria y su tergiversación (2010) en PDF.
No Picture

Desembre 2010: cotxes cremant

22/12/2010 admin 0

Gentrification: cremar els cotxes (2010). “La pàgina web  BRENNENDE-AUTOS.DE recull epitafis en memòria dels cotxes cremats a Berlin des de 2007 fins avui. […] Durant els últims tres anys a Berlin s’han cremat per les nits més de 500 cotxes, majoritàriament de gran cilindrada.

No Picture

Dicembre 2010: bruciare le macchine

22/12/2010 admin 0

Gentrification: bruciare le macchine (2010). “Il sito BRENNENDE-AUTOS.DE raccoglie epitaffi in memoria delle auto andate a fuoco in giro per Berlino dal 2007 a oggi.[…] Negli ultimi tre anni a Berlino sono state date alle fiamme nottetempo più di cinquecento auto, per lo più di grossa cilindrata.

No Picture

December 2010: burning cars

22/12/2010 admin 0

Gentrification: cars burning (2010). “The BRENNENDE-AUTOS.DE webpage is dedicated to the memory of the cars burned in Berlin since 2007. […] During the last three years in Berlin more than 500 cars, mostly big engined, have been burned by night. 

No Picture

Diciembre 2010: coches quemando

22/12/2010 admin 0

Gentrification: coches quemando (2010). “El sitio web BRENNENDE-AUTOS.DE recoge epitafios en memoria de los coches quemados en Berlin desde 2007 hasta hoy. […] En los últimos tres años en Berlin se han quemado por las noches más de 500 coches, sobretodo de gran cilindrada.

Receptes per a acabar amb la pobresa a Buenos Aires

14/12/2010 admin 0

El 8/12/2010 la policía Federal i la Metropolitana van atacar a les 200 famílies asentades dins del Parque Indoaméricano de Buenos Aires com si fossin un exèrcit enemic, causant dos morts i varis ferits. Durant els dies següents, el govern local i els mitjans de comunicació van instigar més a la xenofòbia, describint el parc abandonat com a “okupat” per bolivians i paraguaïos vinculats al narcotràffic. Així que alguns grups racistes dels barris del voltant, amb hinchas violents – patotas de barrabravas, matons al servei del gobern municipal – van continuar la feina, matant a dos veïns més del parc. …

No Picture

Recipes to eliminate poverty in Buenos Aires

14/12/2010 admin 0
On december 8th, 2010, the Metropolitan and Federal Police attacked the 200 families who had settled in Parque Iberoamericano (Buenos Aires), as if it was an enemy army: the operation ended with two deaths and many injured. Then, the local gobernment and mass media promoted xenophobia, presenting the abandoned park as "squatted" by bolivians and paraguayans linked with drug dealing: so racist groups from the neighborhoods, together with violent hooligans - patotas de barrabravas , close and often directly hired by the local government- continued the job, killing two more of the settlers.
No Picture

Ricette per combattere la povertà a Buenos Aires

14/12/2010 admin 0
Il 8/12/2010 la Polizia Federale e la Polizia Metropolitana di Buenos Aires hanno attaccato insieme le 200 famiglie stanziate nel Parque Iberoamericano come se fossero un esercito nemico, causando due morti e vari feriti. Durante i giorni successivi il governo locale e i mass media hanno istigato la xenofobia, descrivendo il parco abbandonato come se fosse stato "occupato" da boliviani e paraguaiani legati al narcotraffico: alcuni gruppi razzisti dei quartieri vicini, insieme ad ultras violenti - patotas de barrabravas, al soldo del governo municipale - hanno continuato il lavoro, uccidendo altri due abitanti.

Recetas para acabar con la pobreza en Buenos Aires

14/12/2010 admin 0

El 8/12/2010 la policia Federal y la Metropolitana han atacado las 200 familias asentadas en el Parque Indoaméricano de Buenos Aires como si fueran un ejército enemigo, provocando dos muertos y varios heridos. En los días siguientes el gobierno local y los mass media fomentaron la xenofobia, describiendo al parque abandonado como “okupado” por bolivianos y paraguayos vinculados al narcotráfico: grupos de vecinos racistas, junto con hinchas violentos – patotas de barrabravas, utilizados como matones por el gobierno municipal – continuaron el trabajo, matando a dos vecinos más. …

No Picture

Barcelona: La Perona (1985-1989)

08/12/2010 admin 0

Esteve Lucerón (Pobla de Segur, 1950), photographer, portrayed the gypsy settlement of La Perona for 10 years, from 1980 until its demolition. His photos are strongly influenced by the american reporters who worked on the Great Depression of 1929, Walker Evans, Dorothea Lange and Lewis Hine, especially in the relationship towards the people he portrayed: empathy, self control, he never manipulates his subjects to stress the drama, never breaks the intimacy, doesn’t steal poverty. He doesn’t either have a sweetened merciful attitude: there’s social critique, it’s an anthropological document, historically valuable, since these settlements belong to a time of economical prosperity in Spain, when real estate speculation and conflicts among “lineages” or subgroups of gypsies burst, as the City Council decided to relocate – transfer/deport – some groups from an area to another with no regard except for the number of people. Lucerón gives a personal view of it, with a special attention towards children, and towards gypsy’s typical sense of humor, naughty and defiant“. Froum María José Furio‘s review on her blog. Some photos: [1][2]

  • Esteve Lucerón. La Perona (1985-1989). Agenda de la Imatge n. 56 (2010). Xavier Camino and Pili Díaz Giner wrote the text, and Jordi Gratacós, secretary of UPIFC, made the laboratory work on the photo negatives. [Exposition announced in UPIFC webpage]
No Picture

Barcelona: La Perona (1985-1989)

07/12/2010 admin 0

Esteve Lucerón (Pobla de Segur, 1950) va realitzar des de 1980 un treball de documentació fotogràfica del poblat barraquista de La Perona, que va perllongar-se durant uns 10 anys i va terminar coincidint amb la erradicació del barri. A les imatges de Lucerón és patent la seva confesada inspiració dins del treball, dins de la actitut davant de les persones que retrata, dels grans fotògrafs nordamericans de la època de la Gran Depressió de 1929, Walker Evans, Dorothea Lange i Lewis Hine: empatia, contenció, no manipula als seus subjectes per accentuar la dramaticitat, no viola intimitats, no saqueja misèrias. Tampoc hi ha una actitut compassiva edulcorada: hi ha crítica social, és document antropològic, dada històrica, ja que aquests poblats coincideixen amb un periode de prosperitat econòmica, d’especulació sobre els terrenys, de conflictes entre “llinatges” o subgrups gitanos, quan l’Ajuntament decideix reubicar – traslladar / deportar – a uns grups d’una zona cap a una altra sense més consideració que el número. Però Lucerón ofreix una mirada personal, presta especial atenció a la canalla i al particular humor, pícaro, descocat i desafiant, dels gitanos“. De la recensió de María José Furio, al seu blog. Algunes fotos: [1][2]

  • Esteve Lucerón. La Perona (1985-1989). Agenda de la Imatge n. 56 (2010). Els textos són de Xavier Camino y Pili Díaz Giner; y Jordi Gratacós, secretari de la UPIFC, va realitzar el treball de laboratori sobre els negatius. [Notícia exposició a la pàgina de la UPIFC]
No Picture

Barcellona: La Perona (1985-1989)

07/12/2010 admin 0

Esteve Lucerón (Pobla de Segur, 1950) realizzò un lavoro fotografico di dieci anni nel nucleo di baracche La Perona, dal 1980 fino alla demolizione del quartiere. Dalle immagini di Lucerón è evidente, nell’attitudine verso le persone fotografate, la sua confessata ispirazione ai grandi fotografi nordamericani dell’epoca della Grande Depressione: Walker Evans, Dorothea Lange e Lewis Hine: l’empatia, il controllo, non manipola ai soggetti per accentuare la drammaticità, non viola l’intimità, non saccheggia la miseria. Non c’è neanche un’atteggiamento compassivo edulcorato: c’è la critica sociale, è un documento antropologico, visto che questi nuclei coincidono con un periodo di prosperità economica, di speculazione sui terreni, di conflitti tra i “lignaggi” o sottogruppi gitani, quando il Comune decide di riubicare – rimuovere / deportare – alcuni gruppi da una zona all’altra, senza nessuna considerazione tranne il numero di persone. Lucerón offre uno sguardo personale, dedicando un’attenzione speciale ai bambini ed al senso dell’umorismo pungente tipico dei gitani“. Dalla recensione di María José Furio, sul suo blog. Alcune foto: [1][2]

  • Esteve Lucerón. La Perona (1985-1989). Agenda de la Imatge n. 56 (2010). I testi sono di Xavier Camino e Pili Díaz Giner; e Jordi Gratacós, segretario della UPIFC, ha realizzato il lavoro di laboratorio sui negativi [Notizia dell’esposizione sulla pagina web della UPIFC]
1 2