No Picture

Memòria històrica i tergiversacions al centre de Barcelona

29/12/2010 admin 0
Per a entendre la profunda transformació urbanística i social que ha afectat el Barri Xino de Barcelona, centre històric de la ciutat (que ara, después de la gentrificació i dels esponjaments, s'ha de dir "Raval"). l'atenció es dirigeix sempre cap al subproletariat que viu i trafica entre els carrerons del barri: "gente del hampa y del mal vivir" (1943). Seria en canvi molt més interesant moure la mirada cap a altres negocis, molt més ocults i de major abast que els de la "mala vida" del Barri Xino. La burguesia catalana ha estat intentant transformar i enderrocar el centre de Barcelona durant més d'un segle: el projecte va haver d'esperar durant la guerra i la dictadura, però amb els anys 80 el vell somni va poder tornar a veure la llum. "Aquestes 200 famílies que fa 150 anys que estàn en el poder, havien comprat els edificis del centre, per forrar-se amb la demolició i reconstrucció d'aquests barris". Llegiu l'article inèdit d'Adolf Castaños, La memoria i la seva tergiversació (2010) en PDF (en castellà).
No Picture

Desembre 2010: cotxes cremant

22/12/2010 admin 0
17/12/2010: restos d'un cotxe cremat a la perifèria de Santa Coloma de Gramanet (Bcn), zona profundament afectada per la transformació urbanística

Gentrification: cremar els cotxes (2010). “La pàgina web  BRENNENDE-AUTOS.DE recull epitafis en memòria dels cotxes cremats a Berlin des de 2007 fins avui. […] Durant els últims tres anys a Berlin s’han cremat per les nits més de 500 cotxes, majoritàriament de gran cilindrada.

Receptes per a acabar amb la pobresa a Buenos Aires

14/12/2010 admin 0

El 8/12/2010 la policía Federal i la Metropolitana van atacar a les 200 famílies asentades dins del Parque Indoaméricano de Buenos Aires com si fossin un exèrcit enemic, causant dos morts i varis ferits. Durant els dies següents, el govern local i els mitjans de comunicació van instigar més a la xenofòbia, describint el parc abandonat com a “okupat” per bolivians i paraguaïos vinculats al narcotràffic. Així que alguns grups racistes dels barris del voltant, amb hinchas violents – patotas de barrabravas, matons al servei del gobern municipal – van continuar la feina, matant a dos veïns més del parc. …

No Picture

Barcelona: La Perona (1985-1989)

07/12/2010 admin 0

Esteve Lucerón (Pobla de Segur, 1950) va realitzar des de 1980 un treball de documentació fotogràfica del poblat barraquista de La Perona, que va perllongar-se durant uns 10 anys i va terminar coincidint amb la erradicació del barri. A les imatges de Lucerón és patent la seva confesada inspiració dins del treball, dins de la actitut davant de les persones que retrata, dels grans fotògrafs nordamericans de la època de la Gran Depressió de 1929, Walker Evans, Dorothea Lange i Lewis Hine: empatia, contenció, no manipula als seus subjectes per accentuar la dramaticitat, no viola intimitats, no saqueja misèrias. Tampoc hi ha una actitut compassiva edulcorada: hi ha crítica social, és document antropològic, dada històrica, ja que aquests poblats coincideixen amb un periode de prosperitat econòmica, d’especulació sobre els terrenys, de conflictes entre “llinatges” o subgrups gitanos, quan l’Ajuntament decideix reubicar – traslladar / deportar – a uns grups d’una zona cap a una altra sense més consideració que el número. Però Lucerón ofreix una mirada personal, presta especial atenció a la canalla i al particular humor, pícaro, descocat i desafiant, dels gitanos“. De la recensió de María José Furio, al seu blog. Algunes fotos: [1][2]

  • Esteve Lucerón. La Perona (1985-1989). Agenda de la Imatge n. 56 (2010). Els textos són de Xavier Camino y Pili Díaz Giner; y Jordi Gratacós, secretari de la UPIFC, va realitzar el treball de laboratori sobre els negatius. [Notícia exposició a la pàgina de la UPIFC]
No Picture

El somni dels arquitectes

03/12/2010 admin 0
"Secondigliano, Miano, Piscinola, tots els barris de la perifèria nord, però sobre tot Scampia, el més jove i maleït barri de Nàpols, són ja replets de símbols negatius, emblemes de quelcom obscur i inextirpable, que per extensió s'aplica a les desenes de mil·lers de persones que, a la perifèria, continúen vivint una vida normal". (Rossomando, 2007). Per a "Le Vele" de Scampía, enormes edificis nascuts als anys 70 com a projecte arquitectònic innovador, ara convertits en una zona de crim i marginalitat internacionalment coneguda, l'Ajuntament segueix buscant solucions arquitectòniques: demolir o mantenir? L'utopia és la de la "tabula rasa", és a dir de resoldre els problemes socials enderrocant i tornant a començar, o buidant i transformant en monument. "La complexitat de la realitat dels llocs es redueix miserablement al debat públic entre enderroc i patrimonialització, dos solucions fàcils i espectaculars, que en ambdos casos impliquen un atac cap a la història de les comunitats que hi viuen" (Nocera 2010). D'altres utopíes ben diferents es nodreix la multitud de persones que, quotidianament i des de fa dècades, lluiten al costat dels gitanos del camp Rom, dels habitants de les "Vele", dels afectats per les tragèdies del "malajuntament". De tot això també se'n farà "tabula rasa"?