Qui no s'espanta davant de la idea del creixement inaturable de les ciutats d'Àsia i de l'ex "tercer món", o davant de la idea (formulada des d'una perspectiva crítica) d'estar-nos movent
cap a un planet of slums? Però on més d'a prop es viu aquest fenòmen - per exemple als barris populars de
Mumbai, India - fa dècades ja que la idea de
slum està qüestionant-se. Zones urbanes que no mereixen ni tan sols la qualificació de barris, i que cap a fora es presenten només
a travès de mancances (d'higiè, de seguritat, d'integració, de control, fins i tot de moral), sota una mirada més profunda revelen històries i dinàmiques internes complexes i funcionals, que
van interpretar-se de formes diferents segons els enfocs teòrics adoptats. A partir d'una oficina situada a
Dharavi-Koliwada (l'enorm barri
popularitzat per Slumdog millionaire), els activistes urbans
Matias ECHANOVE i Rahul SRIVASTAVA (del col·lectiu
URBZ), demostren com una sèrie d'estructures socials espontànees
, internes als anomenats "
slums", provoquen la seva constant millora i desenvolupament, sovint obstaculitzat per les autoritats locals o pels plans de reforma urbana. por las autoridades locales o por los planes de reforma urbana. En territoris
densos i reticulars com boscs de mangròvies, les úniques eïnes de desenvolupament vàlids són les que generen els mateixos usuaris:
homegrown, com els barris mateixos.
