No Image

Memòries de resistènça: La Flor de Maig

30/07/2013 admin 0

La història de Barcelona pot explicar-se a través de les seves transformacions: dels seus Plans d’Ordenació, dels seus projectes i obres, en fi, a partir dels canvis que s’hi produeixen. Però també es pot explicar a partir del que es queda: des dels elements que sobreviuen, que subsisteixen al mig de la voràgine originada a les lliutes pel territori. Alguns elements – siguin parcs, places, edificis, cantonades – com deien els sociòlegs urbans clàssics, mantenen una identitat, unes relacions i un significat popular enorme. És el cas de la Flor de Maig, seu emblemàtica d’una de les grans cooperatives obreres del segle XIX i XX, que vehicula la memòria del Poblenou: no una memòria qualsevol, sinó la memòria d’una resistència. A partir de 2012, alguns  veïns i veïnes del barri han recuperat el seu emplaçament per a convertir-ho en un espai de denúncia davant a la definició de Barcelona com a ciutat neoliberal o, com diu la seva web, per a “donar resposta a les necessitats, als reptes i als desitjos no satisfets a la societat capitalista actual”. Ho cosenguirán?

No Image

De qui són els grans esdeveniments?

11/07/2013 admin 0

Per a qui van ser les Olimpiades de 2012 a Londres? Pels atletes, els spònsors, els organitzadors, el públic? O van ser per a nosaltres? La nostra amiga Gynna Millan (Development Planning Unit – UCL; al 2009 va presentar una proposta per al concurs Repensar Bonpastor) amb un col·lectiu de video-entusiastes, va treballar sobre l’impacte de l'”esdeveniment més important del món” sobre els espais, parcs i veïnats de Londres. El resultat és una recopilació de videos que poden veure’s a la página de Whose Olympics? i un curt [veure trailer]. Dos anys després, ens podem preguntar de nou: la Copa del Món de 2014 a Brasil, per a qui serà? A copa do mundo nao e nossa“, escriuen uns arquitectes de Río Grande do Sur, citant a Plató. Els mega-events són transnacionals i transversals, així com també ho són les protestes; però el discurs de la globalització, que converteix cada esdeveniment local en un capìtol més de la mateixa història, tampoc és nostre. Com deien durant una trobada recent de l’OACU a Barcelona (on, òbviament, tenim l’antecedent de les Olimpiades de 1992),  més que les similituds, ens interessen les diferències! L’antropologia té un ull sobre les correspondences i les interrelacions a nivell “macro”,  però explora sobretot les articulacions locals, allò que és “micro”: allò que no es pot comparar, les especificitats de cada història, lloc, de cada esdeveniment, i de l’impacte particular que té cada fenòmen sobre cada lloc en particular.