No Image

Aquì hi ha dracs: modernitats múltiples a Kathmandu

10/11/2013 admin 0

En oposició als estereotips orientalistes que descriuen Kathmandu (Nepal) com un lloc fora del món, “suspesa en el temps” (en aquest exemple es defineix “Eden” i “Shangri-La”: hic sunt dracones!), la realitat social de Nepal demostra una vivacitat admirable. Després d’un període de 10 anys en que la guerrilla maoísta va aconseguir enderrocar la monarquia, la majoria dels equilibris socials del país estan qüestionant-se. En aquesta fase s’està intentant escriure una nova constitució, i tota la societat està capficada en debats molt significatius inclús fora de les fronteres nacionals. ¿Com pot construir-se una “nova” modernitat, compatible amb les cultures i històries que viuen al país? És a dir: quin és el lloc pels “grups ètnics”, quin el paper de la religió, com hauran de canviar les relacions de gènere? Artistes i intel·lectuals (inclús sociòlegs i antropòlegs) intervenen en els debats de diferents formes, contribuint a fer de Kathmandu – lluny d’un lloc “fora del temps” – un laboratori de postsecularisme i “modernitats múltiples”.

  • “Different faces and different voices in Nepal”, PPT sobre la història i composició social de Nepal, de Neeti ARYAL KHANAL (sociòloga, Tribhuvan University Kathmandu) pel projecte Where there be dragons.
  • Dos interpretaciones de género de una festividad hindu: celebració misògina, o ocasió per la trobada entre dones? El 8 de setembre de 2013 van aparèixer a la premsa nepalí dos articles sobre el Teej, la festivitat en que les dones dejunen recordant el dejú de Parvati per a Siva: els dos articles exemplifiquen dues postures diferents sobre la religió, el feminisme i la modernitat: PDF en castellàarticles originals in anglèsFoisted Festival” de Tanuja BASNET (República) i “Let Them Dance” de Neeti ARYAL KHANAL (Kathmandu Post).
  • Chiara LETIZIA (2012), “A State Goddess in the New Secular Nepal” [PDF]. Divinitat en forma humana, o menor víctima d’abusos? Una antropòloga italiana comenta el cas de la Kumari, nena-deessa nepalesa al centre d’un tens debat, que demostra com la secularització pot assumir formes múltiples. A: Rosati & Stoeckl, Multiple Modernities and Post-secular Societies, Ashgate. Es vegi també: Chiara LETIZIA (2012), “Shaping Secularism in Nepal”, European Bulletin of Himalayan Research, 39, 66-104 [enllaç]
  • Kanchan G. Burathoki (2012) “The rise and ‘ban’ of the collateral” [PDF en anglès, amb imatges][traducció al castellà]. Al setembre de 2012, un grup d’extremistes va amenaçar al pintor Manish Harijan per haver representat als seus quadres deus i deeses hindu amb disfresses de superherois nordamericans. La policia va tancar la galería d’art, desencadenant una onada de protestes i debats sobre la llibertat d’expressió i el paper dels artistes al nou Nepal.
  • Exposició “Kalajatra” al Kathmandu Contemporary Art Center de Patan. La festa hindu del Gaijatra (el “dia de la vaca”) va convertir-se recentment en una ocasió pels artistes  d’expressar la seva disconformitat respecte a l’ordre social i al govern. Aquestes són unes fotos “clandestines” que vam realitzar al KCAC: Galería de fotos Kalajatra :: Article “Canvases for satire“, Kathmandu Post, 21/8/2013.