Receptes per a acabar amb la pobresa a Buenos Aires

Foto de argentina.indymedia.org

El 8/12/2010 la policía Federal i la Metropolitana van atacar a les 200 famílies asentades dins del Parque Indoaméricano de Buenos Aires com si fossin un exèrcit enemic, causant dos morts i varis ferits. Durant els dies següents, el govern local i els mitjans de comunicació van instigar més a la xenofòbia, describint el parc abandonat com a “okupat” per bolivians i paraguaïos vinculats al narcotràffic. Així que alguns grups racistes dels barris del voltant, amb hinchas violents – patotas de barrabravas, matons al servei del gobern municipal – van continuar la feina, matant a dos veïns més del parc.

Darrera d’aquests esdeveniments, amagats sota la profusió de discursos, estàn els grans problemes de la ciutat i d’Argentina: la falta de polítiques d’habitatge adequades, en particular a la zona sud de Buenos Aires (a una de les Villas del voltant, fa 5 anys que s’haguessin hagut de construïr 1600 pisos); el racisme i classisme feroces de la oligàrquia i de la classe mèdia, i la obsessió securitària de la premsa argentina, ara al servei de la gentrificació de gran escala; la criminalització dels moviments autogestionaris surgits a l’època “piquetera” (el Frente Dario Santillan, la Corriente Clasista Combativa, el Frente de Organizaciones en Lucha estan ben arrelats i actius a la zona atacada).

Aquesta entrada també és disponible en: English, Italian, Spanish