La qualitat de la vida a Nàpols: entre Pomigliano i Posillipo

The Circolo Posillipo. Photo by Carola Pagani

“Una oasi de luxe a la capital de la màfia”, titulava un periòdic peruà que va publicar recentment aquest fotoreportatge sobre la vida quotidiana al circolo Posillipo de Nàpols. Tot i així, i no obstant els nombrosos indicis que semblen voler demonstrar el contrari, Nàpols no pot encara assimilar-se a l’estereotip de la ciutat llatinoaméricana, amb els rics tancats dins dels seus bunkers daurats, i el poble matant-se a trets al carrer. En part per què els membres del Circolo Posillipo no són tan rics com podria semblar; però sobretot perquè Nàpols, com les ciutats llatinoamericanes, és un lloc molt més complexe del que surt als relats simplistes dels mitjans de comunicació de masses, que només veuen/venen els homicidis, el crim, el caos urbanístic i social, així com als anys 90 només parlaven de la reobertura de monuments, del dinamisme de la nova classe dirigent, del renaixement del turisme. Llavors també la camorra control·lava els barris, les perifèries eren llocs de segona, i els joves començaven a ficar-se crack i cocaïna, al recer de la invisibilitat en la qual convenia mantenir-los; tot això, en aquell moment, no estava gaire de moda.

Obrers de Pomigliano. Dibuix de Cyop&Kaf

De la mateixa manera, ara que a les cròniques (locals i nacionals) es parla dels obrers napoletans, com al cas dels 5000 treballadors de la Fiat de Pomigliano d’Arco que fa dos anys estàn en cassa integrazione (E.R.E.), s’ha de vigilar de no caure a la trampa, de no simplificar, de no contraposar de forma automàtica les dues imatges: rics i pobres, oci i fatiga, privilegi i explotació. Evidentment això és el primer que es veu, però és millor intentar mirar-ho tot més d’a prop: qui són, d’ón venen, a que anhelen aquests últims representants d’una classe obrera residual, que però dins del context d’atur generalitzat, encara són una colla de “privilegiats” de la fatiga.
És a dir, o blanc o negre. Per a ciutats com Nàpols, sempre ha sigut així. Però qui ha volgut, i encara vol, entendre-ho més a fons, no s’ha d’aturar a les apariències. És per això que és important que existeixin també experiències com aquesta, que ens ajuden a comprendre els matiços.

  • Reportatge i article de Carola Pagani sobre el Circolo Posillipo
  • Trailer del documental “La fabbrica incerta” de Luca Rossomando, sobre l’establiment Fiat de Pomigliano D’Arco
  • Pàgina web de Napoli Monitor, mensual di cròniques, dibuixos, reportatges.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Aquesta entrada també és disponible en: English, Italian, Spanish