Qué hi fem amb el patrimoni industrial? acció i reflexió des de Can Batlló

Un puny gegant guia la cercavila dintre de Can Batlló

No obstant la llarga bibliografía acadèmica sobre la importància de la reconversió de les antigues fàbriques (Tatjer 2008), la pràctica més freqüent a la Barcelona post industrial ha sigut el seu enderroc sistemàtic: sovint acompanyat pel manteniment de ximeneies aïllades, símbols fàl·lics que més que el valor de la memòria semblen celebrar l’aniquilació de la ciutat obrera. El conflicte sobre el gran recinte fabril de Can Batlló, 13 hectàrees semiabandonades al barri de La Bordeta (Sants, Barcelona) veía, com sempre, enfrentades per un costat la codícia dels propietaris, amb la complacència de l’Ajuntament, i per l’altre les necessitats i demandes dels habitants del barri.

Una jornada de reflexió sobre el futur de la fàbrica

Aquesta vegada però – a diferència que a Can Ricart (Poblenou) o a Can Fabra (Sant Andreu) – les entitats veïnals han obtingut una victòria: l’11 de juny de 2011 una gran ocupació festiva de Can Batlló [video1video2video3] va aumentar la pressió sobre el Consistori i la inmobiliaria Gaudir, per a que la situació es desencallés. La resposta inesperada va ser la cessió d’una nau al moviment associatiu, que permet als habitants del barri d’autogestionar un nou espai, i d’entrar – a través de la acció – dintre del debat sobre el futur del patrimoni industrial de la ciutat.

  • Marc DALMAU (2014) “Can Batlló, de la degradación planificada a la construcción comunitaria“, en Quaderns-e de l’ICA n. 19 (1), 143-159. “Sería tan dificil imaginar equips de treball composats tant per professionals com per usuaris que dissenyessin, pensessin i executessin els plans de desenvolupament del mitjà urbà? […] Qui millor que els habitants d’una zona per poder dissenyar i fins i tot autoconstruir un entorn dacord amb les seves necessitats?”
  • Vídeo Can Batlló, una realitat, de Natxo MEDINA (Assemblea del barri de Sants, 2011) [ver en Vimeo]. “És una oportunitat de demostrar que realment les coses canvien quan intervé la gent que les necessita. Si continuem esperant a que les nostres necessitats les estudiin en enquestes, les reflexin en programes electorals, les portin a l’Ajuntament, i des d’allà quan tinguin peles i plans ens les apliquin, no tindrem mai les coses que necessitem” (F. Aguiló).
El recinte de Can Batlló, al barri de Sants (Barcelona)