Istanbul: viure en la exclusió (voluntària o involuntària)

Les dimensions de les transformacions urbanes que va patir Istanbul durant els anys preparatoris a 2010 (l’any en què és “Capital europea de la cultura”) són incomparables amb allò que coneixem a Europa. D’una ciutat amb el voltant de 15 millons d’habitants, s’ha calculat que durant els últims 5 anys hi ha hagut un milló de desallotjats. Els habitants dels gecekondu, barris de txaboles “construits a la nit” són expulsats cap a enormes i aïllats complexos d’habitatges populars de l’extrema perifèria, i el trasllat s’acompanya amb intents “civilitzadors” i normalitzadors cap a la població (gairebé sempre kurds, gitanos, armenis, o turcs de classe baixa). A la vegada, als extrarradis surgeixen nous complexos residencials tancats, gated towns, ón es refugien les classes mitjes-altes per escapar-se dels suposats perills de la ciutat. Així, mentres Istanbul s’expandeix i s’obre al món, les petites ciutats que la composen es contraeixen, tancant-se cada vegada més en si mateixes.

  • Istanbul: living in voluntary and involuntary exclusion en format periòdic, descriu i analitza els recents cambis i el seu impacte sobre la població. [PDF]
  • Sulukulé el barri gità més antic d’Europa, fins i tot anterior a la conquesta Otomana d’Anatolia; va ser desallotjat i enderrocat integralment al 2008, els seus habitants traslladats a 40 km de distància. [VIDEO] :: [BLOG]
  • més documents a la secció Istanbul de la pàgina Documents

Aquesta entrada també és disponible en: English, Italian, Spanish