La antropologia o serà pública o no serà

Robert Pirsig és l'autor de "Zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta" (1974)

La disciplina que prometia ser una de les ciències més útils i productives, va naufragar: no perquè els que se’n ocupen siguin mediocres o perquè els temes que tracta no siguin importants, sinó perquè la estructura de principis científics sobre els quals es recolza és inadequada per a sostenir-la“. Robert M. Pirsig, Lila (1991).

Et despertes un matí i et trobes a la perifèria de l’acadèmia. Lluny del camí establert. És la experiència que relaten Jessica Collier i Rebecca Schuman en dos posts recents (merci Cate!) i segurament també la que va patir David Graeber, un dels millors antropòlegs en circulació, expulsat de Yale posiblement pels seus posicionaments polítics. Com Graeber ja havia demonstrat, la bona antropologia té una dificultat intrínseca per a situar-se a l’interior dels contextos acadèmics: als que intentem practicar-la, això ens empenya sovint cap a situacions difícils, o doloroses. Per sort, poc a poc s’està afirmant un altre enfocament, que potencialment podria representar un pont entre el “dins” i el “fora”de l’academia, fins enderrocar aquesta barrera. Alguns exemples:

  • “WHY A PUBLIC ANTHROPOLOGY?” el nou llibre de Robert BOROFSKY (Pacific University, Hawaii!) està disponible per a descarregar en ebook, i el primer capítol també en PDF.
  • ZERO ANTHROPOLOGY, el blog de Maximilian FORTE (Concordia University, Montreal!) és “un projecte de decolonització”, que té l’objectiu de transformar l’antropología en alguna cosa que no sigui ni eurocèntric, ni elitista. AQUÍ
  • Noël JOUENNE (2007) “Être ethnologue et hors-statut: vers une réelle valeur ajoutée?”. Journal des anthropologues (en ligne), 108-109, pp.69-85. [link][PDF]: ser precari o extern a l’academia, pot ser un valor afegit?

Aquesta entrada també és disponible en: English, Italian, Spanish