Dues ciutats a la mateixa Lisboa

Las Marchas dos Santos en Lisboa.

Dues Lisboes coexisteixen en el mateix espai, i exemplifiquen dos imaginaris urbans particulars – explica el nostre colega Daniel Malet Calvo en la seva tesi. Per un costat està el projecte de la Lisboa “moderna” i il·lustrada, el reticle racionalment planificat sobre les runes del terratrèmol de 1755, que s’associa a la figura del Marquès de Pombal. Per l’altre, la Lisboa “antiga”, imaginada entre els carrerons dels vells bairros, formes urbanes que acompanyarien estils de socialització i tradicions pre-modernes. L’animadversió secular de les classes dirigents cap a aquesta última Lisboa, i a la vegada la seva necessitat d’integrar-la dins dels processos de representació hegemònica, donen lloc al ritual anual de les Marchas dos Santos Populares, una “invenció de la tradició” heredada de la dictadura de Salazar, que es celebra la revetlla de Sant Antoni. “Amb aquest ritual les autoritats municipals legitimen el seu domini urbà, nodrint-se del contingut patrimonial i de la autenticitat que els presta la presència al centre de les vigoroses identitats de barri. Aquella nit s’evoca el record impossible d’una unitat orgànica perduda en la nit dels temps, abans que el Marquès separarés la ciutat en dues meitats, abans de la Fissura Pombalina, quan tota Lisboa era bairrista” (de la ressenya de Manuel Delgado al seu bloc). Dani ha estudiat les interseccions i els conflictes entre les dues Lisboes separades per la “fissura” de la planificació moderna, a través de l’anàlisi etnogràfica d’un espai central, la Praça do Rossio. Allà ha observat formes particulars d’apropiació de l’espai en l’actualitat, com la dels africano-lusitans en una cantonada de la plaça. A més a més ha estudiat nous processos de patrimonialització i tematització dels antics bairros, on turistes i fins i tot estudiants Erasmus juguen un paper determinant.

  • Dani MALET (2011), “A ver quem Passa. O Rossio: proceso social y dinámicas interactivas en una plaza del centro de Lisboa”. Tesi doctoral, UB.
  • Dani MALET (2013), “Procesos de revalorización patrimonial en el barrio de Alfama: el papel de los estudiantes Erasmus en la tematización de la ciudad“, Etnográfica, Revista do Centro em Rede de Investigaçao em Antropologia, vol.17(1)
  • Marluci MENENEZ (2011) “‘Todos’ na Mouraria? Diversidades, desigualdades e diferenças entre ôs que vem ver o bairro, nele vivem e nele querem viver”, XI Congreso Luso-Afro-Brasileiro de Ciencias Sociales, Salvador, agosto 2011. Menenez va escriure la monografia Mouraria, Retalhos de um Imaginário: significados urbanos de um bairro de Lisboa (2004), Oeiras Celta ed.
  • Una “perla” dels estudis urbans portuguesos en temps d’urbanització massiva: “Les persones no són coses que es fiquen en calaixos”, Sociedade e Territorio, n.20 (1994) [PDF]
  • Associació Casa da Achada – Fundaçâo Mário Dionísio [web], al barri de Mouraria, successora de la històrica associació Abril em Maio (1994-2005) [info]
  • Web de l’Espacio Colectivo Autogestionado (ES.COL.A.) do Alto da Fontinha, a Porto, que durant un any va ser un espai comunitari [web]; i sobretot Occupied Lisbon, història de les ocupacions a Lisboa durant els últims 20 anys [web]

 

 

 

 

 

Aquesta entrada també és disponible en: English, Italian, Spanish