Ciudad Meridiana… existeix!

Ciutat Meridiana - foto de José Mansilla, 2013

La història del barri de Ciutat Meridiana és un bon resum gràfic i expressiu de la esquizofrènia urbanística de Barcelona. Edificat els anys 60 en un terreny considerat massa humit per a fer-hi un cementeri, sense serveis, infraestructures ni equipaments, aïllat i poc habitable, però amb un fort moviment veinal, va ser sempre un territori problemàtic i desconegut pels barcelonins: molts dels seus habitants van començar ja a marxar del barri durant els 80, amb la voluntat d’ascendir social i espacialment, deixant enrera una dècada en que el barri va arribar al seu tope poblacional. A partir de 2001, dins el marc de la bombolla econòmica que va envoltar Catalunya i Espanya, van començar a arribar migrants, amb hipoteques d’avals creuats i altres amenitats ques els bancs van inventar per a “infiltrar-se en el món dels pobres urbans”, com escriu l’antropòleg Jaime PALOMERA qui va estudiar aquest procès. Després, ja en plena crisi, es va tornar a parlar d’ella com a villa desahucios, i ara de nou com a un barri de moviment veinal i okupacions. Últimament va haver-hi un debat significatiu: l’Ajuntament va proposar allà la instal·lació d’un innovador “FabLab“, relacionat amb el MIT, però els veïns reclamen el mateix espai per a un banc d’aliments autogestionat amb el qual combatir la misèria creixent de moltes famílies [veure l’article aqui].

Aquesta entrada també és disponible en: English, Italian, Spanish