Desaprendre les arrels colonials de la planificació

Collins Street, Melbourne, 1839: los aborígenas observan desplegarse la ciudad colonial de la cual son segregados

Que la planificació urbana, en si, tingués alguna cosa que veure amb el colonialisme, ja ens n’havíem adonat. Des de la “limpieza étnica de los señoritos” de Montalbán, al “spatial cleansing” (és a dir, ethnic cleansing però a travès de l’espai) de Michael Herzfeld, fins a la “nova frontera urbana” de Neil Smith, sempre hem fet referència a metàfores com les de Touché pas a la femme blanche de Marco Ferreri (els desplaçats de Les Halles son els indis, i els matons dels especuladors els cow-boys), o a enfocs com el “military urbanism” de Stephen Graham i la “arquitectura de la ocupació” d’Eyal Weizman. Però encara no haviem trobat un enfoc tan complert com el que ha desenvolupat la urbanista australiana Libby PORTER, estudiant l’ús de la planificació com a eïna d’exclusió espacial dels aborígens en favor de la població “anglo”, és a dir: l’urbanisme com a complement i continuació del colonialisme.

  • Libby PORTER (2007) Unlearning the Colonial Roots of Planning és el llibre [disponible en PDF] on es desenvolupa aquesta tesi; aquí podeu llegir també una ressenya en italià [en DOC] fet per l’urbanista Giovanni Attili, de la Universitat de Roma.
  • L’urbanista Oren Yiftachel, de la universitat israelià de Ben-Gurion, ha desenvolupat un enfoc paral·lel, a partir de la seva lluita al costat dels beduins del Negev, per a construir una planificació dels voltants de Bercheeba, diferent de la política de “terra cremada” del gobern israelià. Mirar el video Israel’s Mabo, realitzat per la televisió australiana CNE [video a youtube] (Eddie Mabo és el més important activista aborigen australià en defensa del dret a la terra).

Aquesta entrada també és disponible en: English, Italian, Spanish