Guerra i gentrificació a Kurdistán

En las callejuelas de Sur, centro histórico de Aden-Diyarbakir (Kurdistan).
Hilton Garden Inn in Diyarbakir. http://wowturkey.com
Hilton Garden Inn a Diyarbakir.

Gentrificació i neteja ètnica fan servir les mateixes tècniques, les mateixes màquines; l’abast, la intensitat, són diferents, però els objectius i estratègies són semblants. Es veu en Turquía: mentres en Istanbul el gobern enderroca els gecekondu i altres barris populars per a obrir nous espais pel comerç i pels rics, a la regió de Kurdistan ocupat desallotja els residents tradicionals promovent el turisme i les millores estètiques de les ciutats històriques. A la capital, la ciutat d’Amed, que pel gobern turc es diu Diyarbakir, el barri històric de Sur està patint un ’urbicidi’, amb més de 30.000 desplaçats i el 70% d’edificis enderrocats.

A la otra vora del riu Tigris (que en kurd es diu Dicle) els habitants del barri de Fiskaya encara deixen les portes obertes. Es coneixen tots, i viuen el col·lectivisme com a un fet natural. Però els carrers són empinats i estrets, i la policia no hi entra fàcilment; a més a més gairebé tots voten pel partit pro-kurd HDP i simpatitzen pel PKK d’Abdullah Ocalan. Per això el barri representa un problema pel gobern turc, que l’enfoca exactament com a Istanbul (es vegin els barris de Sulukulé i Tarlabase): oferint als habitants pisos als nous edificis d’habitatges protegits de TOKI, dalt de la muntanya. Molts els acepten com a una manera de superar la incomoditat de viure a les seves antigues cases; altres en canvi veuen tot el projecte com a un atac a la cultura de la seva comunitat, a travès de la destrucció del barri, la renovació urbana i la ‘regeneració’, junt amb la anonimitat en què es veuran sumits els habitants després del trasllat als nous pisos.

Urbicidio en Sur. Source: @syndicalisms