Totes les ciutats estan posseïdes

No es tracta llavors de sanar un espai malalt, sinó de lliurar-lo de la seva condició malèfica; és a dir, salvar-ho. S’ha de regenerar, convertir els seus vicis en virtuts i els seus habitants de pecadors a probes. L’enemic a batre no és només el desordre, el caos, la pobresa; l’enemic a batre és, bàsicament, el mateix dimoni” (Manuel Delgado, “Todas las ciudades están poseídas”)

Totes les metròpoli estan intímament vinculades al diable. Les ciutats neixen per a contrastar el terror a la natura salvatge, el perill del no-habitat, i al seu centre hi ha un axis mundi que protegeix del mal. Però invariablement traeixen aquesta tasca, i al seu si proliferen forces encara més perverses que les que es proposaven combatre. El seu bullici, la seva promiscua i descontrolada interconexió de cossos, idees i accions, provoquen un pànic moral respecte del qual la natura salvatge sembla oferir gairebé un alleujament.

Així, les crides desesperades a regenerar, requalificar, renovar la ciutat, o les parts més preocupants d’aquella, sempre són invocacions a lliurar-la del dimoni. Es conjuren paraules apotropaïques – cultura, ordre, llei – que, com salms o mantres, només pronunciant-se alleugen la por al mal, evocant un bé tan somiat i imaginat com l’altre. La renovació urbana és un exorcisme. Es proposa fer fora als diables, matar l’altre, invasor no autoritzat, i purificar el cos de la ciutat per retornar-lo net al seu propietari legítim: un subjecte imaginari i neutral al qual hauria de pertànyer l’espai públic.

Per a aconseguir aquest fi, no hi ha limit a la violència física. Qui s’oposa a l’avançament del bé assumeix el mateix caràcter traïdor i diabòlic de qui defensava les bruixes, l’aquelarre, les heretgies .

raval_57700
El Raval, el “Xino”, el otro, el diferente. El mal.
  • Manuel DELGADO “Todas las ciudades están poseidas, introducció al llibre de Miquel Fernández, Matar al chino, Virus, 2016, sobre la demolició del barri barcelonès del Raval (“Barrio chino”).
  • Video de la conferencia magistral del mateix títol, “Todas las ciudades están poseídas” de Manuel Delgado, al congrès Ciudadanía y espacio público en la ciudad neoliberal a México DF, novembre 2017.
  • Aquest documental mostra perfectament l’imaginari diabòlic que es projecta sobre el centre de la ciutat, en particular sobre el Raval: “El carrer de la Cera“, 30 minuts, TV3, 1996.
  • Molts treball d’antropologia subratllen els aspectes polítics de la possessió espirítica, a partir dels grands clàssics com Les maîtres fous de Jean Rouch (1955). Un exemple més modern: Leslie A. Sharp (1996), The Possessed and the Dispossessed, sobre espíritistes a Madagascar.

Altres ciutats, altres dimonis:

  • Chiara ZANASI (2016) Demoni e metropoli, Manifestolibri, sobre l’exorcista cristià padre Amorth, actiu a Roma. Text de la presentació de Stefano Portelli (en italià).
  • Federica DI GIACOMO (2016) “Liberami“, documental sobre l’exorcista padre Cataldo, a Palermo. Aquì una crítica al film, d’un altre exorcista, padre Dermine.
  • Andrew Alan JOHNSON (2014), Ghosts of the New City, University of Hawaii Press. Els fantasmes han penetrat l’imaginari sobre els vells edificis de Chiang Mai (Thailandia); però les noves urbanitzacions tampoc es lliuren del mal.
  • Michael HERZFELD (2016), Siege of the Spirits: Community and Polity in Bangkok, University of Chicago Press. A Bangkok, a canvi, els habitants del vell assentament de Pom Mahakan sota desallotjament reivindiquen el seu dret a quedar-se, en tant que guardians dels temples als antepassats. Els esperits que protegeixen la ciutat no estàn dacord a l’enderroc del barri.
  • Ernesto DE MARTINO (2009 (1959)) Magic, A Theory From The South. HAU Books ha traduït a l’anglès aquest clássic del gran etnògraf italià, Sud e Magia. El text complert és disponible online! I aquì una ressenya de Stefano Portelli pel Journal of the Royal Anthropological Institute, 2017 [PDF]. El llibre conté un capítol excepcional sobre la pràctica de la magia popular a Nàpols i la ambivalència de la ilustració napulitana cap a la magia. És molt important també la seva obra pòstuma: La fine del mondo (Einaudi, 1977).
Screenshot_2017-12-03_19-23-10
On s’amagava el diable, ara hi ha una Rambla.

Aquesta entrada també és disponible en: English, Italian, Spanish