El segon terratrèmol

Al terratrèmol de 2009 a L’Aquila, centre d’Itàlia, van morir més de 300 persones. Però la gestió del post-sisma per part de l’estat italià i del cos de Protezione civile va provocar un segón terratrèmol, gairebé més devastador que l’altre. El govern de Silvio Berlusconi (que va enriquir-se construint new towns als voltants de Milà) va propiciar la especulació d’uns cuants emprenedors que van ser extreure profit de la tragèdia, edificant urbanitzacions provisionals que van convertir L’Aquila en un veritable malson urbà: una extensió indefinida de blocs provisionals i centres comercials, al voltant d’un centre encara buit, deu anys després de la tragèdia. Els habitants de L’Aquila, suburbitzats en pocs mesos, van patir un terratrèmol social que va trencar definitivament la seva relació amb la ciutat, i llavors entre ellxs mateixos, provocant una multitut de desintegracions comunitaries i psicològiques.

Set anys després, un nou terratrèmol va afectar una zona molt propera, els Monti Sibillini, i en particular els pobles de Amatrice, Accumoli i Arquata del Tronto. Va haver-hi centenars de morts, però en comunitats molt més petites: en Amatrice, per exemple, va morir més del 20% de la població. El govern progressista que va substituir el de Berlusconi va declarar que gestionaria la catàstrofe sense fer les new towns com a L’Aquila; però afavorint la fugida dels habitants, abans cap als hotels de la costa, després cap als nuclis urbans propers. De fet, la gestió del post-sisma va accelerar el despoblament que pateix tot el centre d’Itàlia, tots els pobles dels Appennini, aixì com totes les àreas internes de la península, cada cop més orientada cap als grans nuclis urbans.

Un camp de les ‘Brigate di Solidarietà Attiva’

Això confirma una observació vàlida també per a altres àrees geogràfiques: la gestió de les catàstrofes, aixì com els ‘grands esdeveniments’, accelera i fomenta processos territorials de llarga duració com la suburbització i el despoblament, acabant per incrementar encara més la vulnerabilitat dels territoris afectats.

El grup de recerca Emidio di Treviri va estar investigant en el detall sobre aquestes dinàmiques. El col.lectiu surt de la autorganització de les Brigate di Solidarietà Attiva, una xarxa d’organitzacions sorgides de la resposta popular a les faltes institucionals amb respecte a les catàstrofes naturals, i durant dos anys va conduir una investigació militant en les valls i pobles que van patir el terratrèmol, analitzant tant la gestió de la emergència, com les reaccions dels habitants. Aquestes sòn algunes de les seves conclusions:

  • La gestió emergencial de l’habitatge a travès de solucions suposadament temporànees, que finalment van esdevenint definitives, produeix una desregulació del territori, incrementant el consum de sòl i una urbanització fora de qualsevol planejament urbanístic;
  • La reorganizació del consum dels afectats i afectades acaba fomentant un model comercial concentrat en grans centres comercials d’extrarradi, que desestabilitza les economies productives locals alimentant la seva dependencia de sectors inestables com el turisme;
  • A nivell polític, la gestió aparentement menys centralitzada, respecte al terratrèmol de L’Aquila, va delegar a ajuntaments molt petits decisions que no van poder prendre sense un grau important d’ambigüetats i arbitraritat, i a la vegada obstaculitzant constantment els processos d’autogestió local que intentaven prevenir el despoblament;
  • A nivell social i econòmic -i aquesta és la conclusió més interessant – la gestió del post-terratrèmol va incrementar les desigualtats pre-existents, distribuint els recursos sense prendre en consideració els contextos i les situacions específiques de totes les afectades.

emidio copertinaAcaba de sortir el llibre “En el frente del sisma” publicat per Emidio di Treviri, finançat a travès d’una campanya col.lectiva de financiació.

Emidio scuolaDel 21 al 23 de setembre el grup Emidio di Treviri organitzarà (per segona vegada) una escola de formació en les àrees afectades pel terratrèmol. Els membres del grup compartiran els resultats de la recerca, i a la vegada debatran sobre la gestió col.lectiva del desenvolupament local com a alternativa a la conversió turística del territori. També serà una ocasió per a orientar les properes fases de la investigació. Aviat hi haurà més info i el programa a la web y fb de EdT.

TRES POSTS ANTERIORS SOBRE RECERCA MILITANT, sempre a Perifèries Urbanes: setembre 2010 Antropologia i acció, maig 2011 Altres móns són aquí, juny 2011 El foc i la paraula.

Sobre la gestió del post-sisma en Italia en general, no us perdeu la secció Sismografie del blog Il lavoro culturale. I sobre el terratrèmol de 2016-2017, es vegin també:

Respecte a la antropologia urbana i de l-habitatge en Itàlia en temps de crisi, es vegi el nou número de la revista Antropologia dedicada a “Etnografie dell’abitare contemporaneo” i també la nova revista open source Tracce urbane.

Sobre àrees internes en Itàlia: Vito TETI (2017) Quel che resta, Roma, Donzelli; Felice TIRAGALLO (1999) Restare paese, Cuec editrice; i sobre el paper de la cultura, Stefano PORTELLI, 2017 Segnali di risveglio dall’osso d’Italia, Napoli Monitor, 6/9/2016

Encara sobre post-catàstrofe i els riscs de la institucionalització:rusell barton

I un vell post de Perifèries Urbanes sobre les dimensions subjectives de la vulnerabilitat, l’autor del qual és un dels promotors de la recerca col.lectiva Emidio di Treviri.