El ventre de París

24/10/2010 admin 0

A la película Touché pas à la femme blanche de Marco Ferreri (1974) els indis són els habitants desallotjats del centre de Paris i els cowboys els matons dels especuladors que volen exterminar-los. El canyon és el gran forat de les obres després de l’enderroc dels pavellons Baltard, el 6 de setembre de 1971.

Sin imagen

La ciutat horitzontal

13/09/2010 admin 0
Desde el año 2008 nuestro grupo de investigacion està trabajando sobre el barrio de las Casas Baratas de Bon Pastor, en la periferia norte de Barcelona. Es un barrio peculiar: mas de 600 viviendas de planta baja, cada una pintada de un color diferente, rodeadas de fàbricas y almacenes, y en la orilla del rìo Besòs. Construidas en 1929 en pleno campo, para alojar obreros inmigrantes ("murcianos y de la FAI", se definian en esa época), hoy es un espacio urbano màs parecido a un pueblo que a un barrio de una metropolis occidental. Un proyecto del Ayuntamiento de Barcelona, propietario de todas las viviendas, prevee la "remodelaciòn" de este conjunto a través del derribo integral de las casas: las primeras 145 fueron derribadas en 2007, poco antes de empezar nuestros proyectos de investigaciòn. Los habitantes del barrio sufren una serie de "patologìas sociales" que acompañan el derribo fìsico de las casas: las redes de vecindario y de parentesco estàn sufriendo las consecuencias de la afectaciòn urbanìstica, y el paisaje humano del barrio se està transformando quizàs incluso màs ràpidamente que el paisaje urbano.
Sin imagen

La ciutat horitzontal: els barris de Cases Barates a Barcelona

13/09/2010 admin 0
Des de l'any 2008 el nostre grup d'investigació està treballant sobre el barri de les Cases Barates de Bon Pastor, a la perifèria nord de Barcelona. És un barri peculiar: més de 600 habitatges de planta baixa, cadascuna pintada d'un color diferent, rodejades per fàbriques i magatzems, i a la vora del riu Besòs. Construides al 1929 en ple camp, per a allotjar-hi els obrers immigrants 8220;murcians i de la FAI”, els definien en aquella època), avui és un espai més semblant a un poble que a un barri d'una metròpoli occidental. Un projecte de l'Ajuntament de Barcelona, propietari de tots els habitatges, preveu la “remodelació” del conjunt a través de l'enderroc integral de les cases: les primeres 145 van ser enderrocades al 2007, poc abans de començar els nostres projectes d'investigació. Els habitants del barri pateixen d'una sèrie de “patologies socials” que acompanyen l'enderroc físic de les cases: les xarxes de veïnatge i de parentiu estàn patint les consequències de la afectació urbanística, i el paisatge humà del barri s'està transformant potser fins i tot més ràpidament que el seu paisatge urbà.

Sin imagen

Per a escomençar, un poema

15/08/2010 admin 0
Un troç de final del poema Le ceneri di Gramsci, de Pierpaolo Pasolini, escrit a Roma al 1956. Per a nosaltres, tot escomença aquí; i pràcticament tot continúa estant aquí.
Pier Paolo Pasolini (1922-1975)
"A gridare è, straziata da mesi e anni di mattutini sudori - accompagnata dal muto stuolo dei suoi scalpellini, la vecchia scavatrice: ma, insieme, il fresco sterro sconvolto, o, nel breve confine dell'orizzonte novecentesco, tutto il quartiere... È la città, sprofondata in un chiarore di festa, - è il mondo. Piange ciò che ha fine e ricomincia. Ciò che era area erbosa, aperto spiazzo, e si fa cortile, bianco come cera, chiuso in un decoro ch'è rancore; ciò che era quasi una vecchia fiera di freschi intonachi sghembi al sole, e si fa nuovo isolato, brulicante in un ordine ch'è spento dolore. Piange ciò che muta, anche per farsi migliore. "
Sin imagen

Del “Pla de la Ribera” al 22@

14/08/2010 admin 0
"És com donar un ganivet del pa a un nen de dos anys: és que no saben lo que estàn fent. O sigui, ens quedaràn edificis molt macos, però hem de mirar sobre què els hem edificat. Hi havien coses, abans". Jaume Pagès, afectat de Can Ricart
Entre 2005 i 2006 vam estar treballant sobre el barri de Poblenou, sota dues diferents mirades. Una, històrica, intentava reconstruir els moviments de resistència dels habitants de les àrees de Poblenou afectades entre els anys 60 i 70 per l'ambiciòs "Pla de la Ribera", amb el qual l'alcalde franquista Porcioles pretenia convertir el litoral nord de la ciutat en una zona residencial i d'oci. L'altra, etnogràfica, es dirigia a la afectació contemporània, dels residents, treballadors i comerciants de la zona, respecte al no menys ambiciòs "Pla 22@", amb el qual l'alcalde socialista Joan Clos han intentat convertir, entre 2000 i 2004, bona part del barri de Poblenou en una zona residencial i d'oci. La dimensió del treball va superar-nos, i finalment vam haver de reconsiderar l'ambició d'abarcar tot el barri de Poblenou (200 hectàrees): vam realitzar llavors una sèrie d'entrevistes a antics activistes i veïns al voltant del Pla de la Ribera, i algunes altres al voltant d'un cas exemplar del 22@, el complexe fabril de Can Ricart.

Camp de la Bota, 1974

14/08/2010 admin 0

13-1-1974, imágenes del archivo de la periodista Maria Favà, tomadas en las barracas del Campo de la Bota, durante el derribo y el traslado hacia los bloques de La Mina (se ven al fondo). Ahora en esta zona está el complejo del “Fòrum de las Culturas”. La lápida en recuerdo de los fusilados del franquismo y que pedía “la pau, però no l’oblit”… fu removida para la celebración del Fòrum de las Culturas.

  • FOTOS DEL CAMPO DE LA BOTA (Maria Favà, 13/1/1974) [ALBUM]
  • El Campo de la Bota en la pelíula “Yo el Vaquilla” (José Antonio de la Loma, 1985) [link a youtube]
Sin imagen

Del centro a las 3000

14/08/2010 admin 0
Polígono sur. El arte de las tresmil, de Dominique Abel (España-Francia, 2003) VER PELÍCULA ENTERA. La vida y el arte de los gitanos realojados de los barrios históricos del centro de Sevilla, en las anomenadas "3000 viviendas" del Polígono Sur. "Nosotros teníamos antes por techo el cielo. Ahora tenemos casa; tenemos nevera; tenemos calefacción; pero no ya tenemos... aquello, lo que teníamos antes, los valores que teníamos antes. Usted se acuerda, cómo vivíamos en Triana, en el Alto, que no teníamos pa' jallar, pa' comer, pero vivíamos en la gracia, con un cacho tomate, bailando, cantando, descarzos, no nos enfermábamos".
Sin imagen

Del “Plan de la Ribera” al “22@”

14/08/2010 admin 0
"Es como dar un cuchillo del pan a un niño de dos años: es que no saben lo que están haciendo. Es decir, nos quedarán edificios muy majos, pero tenemos que mirar sobre qué los hemos construidos. Había cosas, antes". Jaume Pagès, afectado de Can Ricart

Entre 2005 y 2006 estuvimos trabajando sobre el barrio de Poblenou, bajo dos diferentes miradas. Una, histórica, intentaba reconstruir las resistencias de los habitantes de las áreas de Poblenou afectadas entre los años 60 y 70 por el ambicioso "Plan de la Ribera", con el cual el alcalde franquista Porcioles pretendía convertir el litoral norte de la ciudad en una zona residencial y de ocio. Otra, etnográfica, se dirigía a la afectación contemporánea, de los residentes, trabajadores y comerciantes de la zona, respeto al no menos ambicioso "Plan 22@", con el cual el alcalde socialista Joan Clos pretendió convertir, entre 2000 y 2004, buena parte del barrio de Poblenou en una zona residencial y de ocio. La dimensión del trabajo nos superó, y finalmente tuvimos que reconsiderar la ambición de abarcar todo el barrio de Poblenou. Realizamos muchas entrevistas a antiguos activistas y vecinos acerca del Plan de la Ribera, y muchas entrevistas sobre un caso ejemplar del 22@, el complejo fabril de Can Ricart.

Sin imagen

Para empezar… una poesía!

14/08/2010 admin 0

Este es un extracto del final de Le ceneri di Gramsci de Pierpaolo Pasolini, escrito en Roma en 1956. Para nosotr@s, de aquí empezó todo, y aquí sigue habiendo prácticamente todo.

“A gridare è, straziata
da mesi e anni di mattutini
sudori – accompagnata

dal muto stuolo dei suoi scalpellini,
la vecchia scavatrice: ma, insieme, il
fresco
sterro sconvolto, o, nel breve confine

dell’orizzonte novecentesco,
tutto il quartiere… È la città,
sprofondata in un chiarore di festa,

– è il mondo. Piange ciò che ha
fine e ricomincia. Ciò che era
area erbosa, aperto spiazzo, e si fa

cortile, bianco come cera,
chiuso in un decoro ch’è rancore;
ciò che era quasi una vecchia fiera

di freschi intonachi sghembi al sole,
e si fa nuovo isolato, brulicante
in un ordine ch’è spento dolore.

Piange ciò che muta, anche
per farsi migliore. “…

Sin imagen

Camp de la Bota, 1974

13/08/2010 admin 0

13-1-1974, imatges de l’arxiu de la periodista Maria Favà, preses a les barraques del Camp de la Bota, durant l’enderroc i el trasllat dels habitants cap als edificis de La Mina (visibles al fons). Ara a aquesta zona hi ha el gran complexe del “Forum de les Cultures”. La làpida que recordava el mil·ler de dissidents polítics afusellats pel franquisme en aquest indret, demanava “la pau, però no l’oblit”. Va ser removida per a la celebració del “Fòrum”.

  • FOTOS DEL CAMP DE LA BOTA (Maria Favà, 13/1/1974) [ALBUM]
  • El Campo de la Bota a la pel·licula “Yo el Vaquilla” (José Antonio de la Loma, 1985) [enllaç a youtube]