Guerra i gentrificació a Kurdistán

17/10/2016 admin 0

Gentrificació i neteja ètnica fan servir les mateixes tècniques, les mateixes màquines; l’abast, la intensitat, són diferents, però els objectius i estratègies són semblants. Es veu en Turquía: mentres en Istanbul el gobern enderroca els gecekondu i altres barris populars per a obrir nous espais pel comerç i pels rics, a la regió de Kurdistan ocupat desallotja els residents tradicionals promovent el turisme i les millores estètiques de les ciutats històriques. A la capital, la ciutat d’Amed, que pel gobern turc es diu Diyarbakir, el barri històric de Sur està patint un ’urbicidi’, amb més de 30.000 desplaçats i el 70% d’edificis enderrocats.

A la otra vora del riu Tigris (que en kurd es diu Dicle) els habitants del barri de Fiskaya encara deixen les portes obertes. Es coneixen tots, i viuen el col·lectivisme com a un fet natural. Però els carrers són empinats i estrets, i la policia no hi entra fàcilment; a més a més gairebé tots voten pel partit pro-kurd HDP i simpatitzen pel PKK d’Abdullah Ocalan. Per això el barri representa un problema pel gobern turc, que l’enfoca exactament com a Istanbul (es vegin els barris de Sulukulé i Tarlabase): oferint als habitants pisos als nous edificis d’habitatges protegits de TOKI, dalt de la muntanya. Molts els acepten com a una manera de superar la incomoditat de viure a les seves antigues cases; altres en canvi veuen tot el projecte com a un atac a la cultura de la seva comunitat, a travès de la destrucció del barri, la renovació urbana i la ‘regeneració’, junt amb la anonimitat en què es veuran sumits els habitants després del trasllat als nous pisos.

Guerra e gentrification in Kurdistan

17/10/2016 admin 0

La gentrification e la pulizia etnica usano le stesse tecniche, gli stessi macchinari; la portata e l’intensità sono diversi, ma gli obiettivi e le strategie simili. Lo vediamo in Turchia: mentre a Istanbul il governo demolisce i gecekondu e altri quartieri popolari per aprire nuovi spazi per il commercio e per i ricchi, nel Kurdistan occupato sgombera gli abitanti tradizionali promovendo il turismo e il miglioramento estetico delle città storiche. Nella capitale, la città di Amed, che il governo turco chiama Diyarbakir, il quartiere storico di Sur sta soffrendo un “urbicidio’, con più di 30,000 sfrattati e il 70% di edifici demoliti.

Sull’altra sponda del Tigris (che in curdo si chiama Dicle) gli abitanti del quartiere Fiskaya ancora lasciano le porta aperte. Si conoscono tra loro, e vivono il collettivismo come un fatto naturale. Ma le strade sono ripide, strette, e difficili da transitare per la polizia; inoltre gli abitanti sono quasi tutti votanti del partito pro-curdo HDP e simpatizzanti del PKK di Abdullah Ocalan. Per questo il quartiere rappresenta un problema per il governo turco, che lo affronta proprio come a Istanbul (ad esempio, nei quartieri di Sulukulé e Tarlabase): offrendo agli abitanti appartamenti nei nuovi palazzi di edilizia popolare TOKI, in cima alla montagna. Molti li accettano come un modo per superare la scomodità della vita nelle loro vecchie case; altri invece vedono tutto il progetto come un attacco alla cultura della loro comunità, attraverso la distruzione del quartiere, il rinnovamento urbano e la “rigenerazione”, insieme all’anonimato in cui gli abitanti si troveranno rinchiusi dopo il trasloco nei nuovi palazzi.

Guerra y gentrificación en Kurdistan

17/10/2016 admin 0
Guerra y renovación urbana se mezclan en el sur-este de Turquía, donde el gobierno está librando una batalla contra el movimiento kurdo, que implica la destrucción de los barrios tradicionales y la deportación de los residentes en grandes polígonos de viviendas públicas.

Decostruire le radici coloniali della pianificazione

28/12/2013 admin 0
Che la pianificazione in sé avesse a che fare con il colonialismo, ce n'eravamo accorti da tempo. Ma ancora non avevamo trovato una prospettiva così completa come quella sviluppata dall'urbanista australiana Libby PORTER, che ha studiato l'uso della pianificazione come strumento di esclusione spaziale degli aborigeni, cioè, l'urbanismo come complemento e continuazione del colonialismo.

Desaprender las raices coloniales de la planificación

28/12/2013 admin 0
De que la planificación urbana, en sí, tuviera algo que ver con el colonialismo, ya nos veníamos dando cuenta. Pero aún no habíamos encontrado un enfoque tan completo como el que ha desarrollado la urbanista australiana Libby PORTER, estudiando el uso de la planificación como instrumento de exclusión espacial de los aborígenes, es decir: el urbanismo como complemento y continuación del colonialismo.

Desaprendre les arrels colonials de la planificació

28/12/2013 admin 0
Que la planificació en si tingués que veure amb la conquesta, ja ens en haviem adonat. Però encara no haviem trobat un enfoc tan complert com el que ha desenvolupat la urbanista australiana Libby PORTER, que estidoa la planificació com a eïna d'exclusió espacial dels aborígens: l'urbanisme com a complement i continuació del colonialisme.
No Picture

Il protettore di Phnom Penh

21/09/2013 admin 0

Questa è la statua di “Nak Ta Ma Chas Day”, spirito protettore della città di Phnom Penh. Teoricamente è il proprietario delle sue terre, anche se nessuno gli offre mai un incenso, né una preghiera. Sarà per questo che, a quanto pare, ultimamente non stia facendo un gran lavoro. Edifici sproporzionati sorgono casualmente e all’improvviso; la famiglia Sokha, una delle più potenti del paese, costruisce quando e dove vuole; e la polizia, ogni tanto, ancora uccide i dissidenti. Per non parlare della gestione della memoria del genocidio: solo di recente, oltre 30 anni dopo, le istituzioni locali ed internazionali stanno faticosamente riconoscendo il lavoro straordinario svolto dai guaritori tradizionali, nel trasformare i milioni di fantasmi che aleggiano su tutta la Cambogia in “antenati” delle comunità, e protettori delle sue terre.

  • Due articoli MOLTO INTERESSANTI sulla gestione della memoria: Maurice EISENBRUCH (2006), “The uses and abuses of culture: Cultural competence in post-mass crime peacebuilding in Cambodia” [PDF] :: Anne Yvonne GUILLOU (2012), “An alternative memory of the Khmer rouge genocide: the dead of the mass graves and the land guardian spirits” [PDF] :: e anche la web di M. Eisenbruch
  • Qualche testo sulla città: Sylvia NAM (2011) “Phnom Penh: From the Politics of Ruin to the Possibilities of Return” [link] :: Thomas KOLNBERGER (2012) “Between Mobility and Immobility: Traffic and Public Space in Phnom Penh” (nice photos) [link] :: AbdouMaliq SIMONE (2008) “The Politics of the Possible: Making Urban Life in Phnom Penh”, [link]
  • Un video, ormai un classico: “We Want (u) To Know(2011) di Ella PUGLIESE [il facebook è più aggiornato] – è il risultato di un progetto di videoantropologia partecipativa attraverso la memoria oscura della Cambogia post-traumatica; ha ricevuto il Community Cinema Award nell’ottobre 2013 al festival internazionale di Yamagata!
  • Khan Saret, Tanja Schunert, “Exploring the Utilization of Buddhist Practices in Counseling for Two Different Groups of Service Providers (Monks and Psychologists) in Cambodia” [PDF], articolo al quale ha collaborato la nostra amica Judith STRASSER, tra le organizzatrici del congresso “Mental Health of Khmer Rouge Survivors and Their Descendants” (2010)
  • Fabienne LUGO (2002) Between a Tiger and a Crocodile: Management of Local Conflicts in Cambodia, an anthropological approach to traditional and new practices, UNESCO [PDF]
No Picture

El protector de Phnom Penh

21/09/2013 admin 0

És l’estatua de “Nak Ta Ma Chas Day”, esperit protector de la ciutat de Phnom Penh.  L’esperit és el propietari de les seves terres malgrat mai ningú li ofereix un incens, ni un prec. Deu ser per aquest motiu que, segons sembla, darrerament no està fent un bon treball.  Edificis desproporcionats aparèixen casualment i de sobte; la família Sokha, una de les més potents del país, construeix on i quan vol; la policia, de tant en tant encara assassina dissidents. Caldria, a més, parlar de la gestió de la memòria del genocidi:  No és fins darrerament, més de 30 anys després, que les institucions locals i internacionals estàn reconeixent el treball valuossíssim realitzat pels curanders tradicionals, en convertir els millions de fantasmes escampats per tota Cambodja, en “avantpassats” de les comunitats, i protectors de les seves terres.

  • Dos articles MOLT BONS sobre la gestió de la memòria: Maurice EISENBRUCH (2006), “The uses and abuses of culture: Cultural competence in post-mass crime peacebuilding in Cambodia” [PDF] :: Anne Yvonne GUILLOU (2012), “An alternative memory of the Khmer rouge genocide: the dead of the mass graves and the land guardian spirits” [PDF] :: es vegi també la web de M. Eisenbruch
  • Alguns textos sobre la ciutat: Sylvia NAM (2011) “Phnom Penh: From the Politics of Ruin to the Possibilities of Return” [enllaç] :: Thomas KOLNBERGER (2012) “Between Mobility and Immobility: Traffic and Public Space in Phnom Penh” (nice photos) [enllaç] :: AbdouMaliq SIMONE (2008) “The Politics of the Possible: Making Urban Life in Phnom Penh”, [enllaç]
  • Un vídeo, ja clàssic: “We Want (u) To Know(2011) d’Ella PUGLIESE [més al dia a facebook] – és el resultat d’un projecte de vídeoantropologia participativa a través de la memòria més fosca de la Cambòdia post-traumàtica: ha rebut el Community Cinema Award a l’octubre 2013 al festival internacional de Yamagata!
  • Khan Saret, Tanja Schunert, “Exploring the Utilization of Buddhist Practices in Counseling for Two Different Groups of Service Providers (Monks and Psychologists) in Cambodia” [PDF]: en aquest article va col·laborar la nostra amiga Judith STRASSER, organitzadora del congrès “Mental Health of Khmer Rouge Survivors and Their Descendants” (2010)
  • Fabienne LUGO (2002) Between a Tiger and a Crocodile: Management of Local Conflicts in Cambodia, an anthropological approach to traditional and new practices, UNESCO [PDF]

El protector de Phnom Penh

21/09/2013 admin 0
Edificios desproporcionados que aparecen casualmente y de golpe; la policía de tanto en tanto aún mata a quien protesta; y los curanderos tradicionales que intentan convertir los millones de fantasmas del país en "antenatos" y protectores de sus tierras. Una visión de la capital de Camboya.

Terrains vagues: Weizman sobre l’urbanisme militaritzat

03/05/2013 admin 0
El conflicte espaial a Palestina va rearticular un principi: que per governar un territori s'ha de redissenyar-ho constantment. Això va més enllà de la cerca d'una forma colonial estable, permanent, 'governable': és la natura mateixa del procès de colonització que es desenvolupa a través de la constant transformació de l'espai. Imprevisibilitat i aparent anarquia són part d'aquesta violenta lògica del desordre.

Terrenos vagos: Eyal Weizman sobre urbanismo militarizado

03/05/2013 admin 0
"El conflicto espacial en Palestina ha rearticulado un principio: que para ser gobernado, el territorio tiene que ser constantemente rediseñado. Esto va más allá de la búsqueda de una forma colonial estable, permanente, 'gobernable', sino que apunta sobretodo al hecho que es la naturaleza misma del proceso de colonización que se desarrolla a través de la constante transformación del espacio.

Terreni vaghi: Eyal Weizman sull’urbanismo militarizzato

03/05/2013 admin 0
Il conflitto territoriale in Palestina ha riformulato il principio secondo il quale un territorio, per essere governato, ha bisogno di essere costantemente rimodellato. Questo principio non riguarda solo la ricerca di una forma coloniale stabile, permanente, 'governabile', ma soprattutto la natura stessa del processo di colonizzazione, che si svolge attraverso la costante trasformazione dello spazio. Imprevedibilità e apparente anarchia sono parte di questa violenta logica del disordine.
No Picture

Herstory of the revolution: dones rebels a l’Egipte

11/08/2011 admin 0
"Deixar que la meva filla es quedés a dormir a plaça Tahrir, òbviament, va ser una decisió revolucionària. Aquest és l'efecte que va tenir la revolució sobre la nostra manera de pensar i gestionar les coses". Hanan Sadek, 52 anys, treballa a una companyía petrolífera "No m'oblidaré mai d'aquell soldat. No em mirava, intentava evitar creuar-me la mirada: i estava plorant. De sobte, van escomençar a disparar tots a la vegada" Sanaa Seif, 17 anys, estudiant de secundària "Estavem vivint amb els ulls tancats: no veiem les coses que teniem davant dels nostres ulls" Mona Hussein, 50 anys, mestressa de casa Cada setmana, l'equip indepenent de Leil-Zahra MORTADA puja a "Words of Women from the Egyptian Revolution" (aquì amb subtìtols) un petit vídeo d'una de les mil·lers d'històries de dones de la revolució egipcia. Per què no s'expliqui aquesta revolució com sempre fa la història dominant (history): com a aventures virils d'herois i màrtirs. Herstory és la història escrita per les dones, la que fins i tot els fanàtics de la revolució intenten obviar. Que hi hagi dones àrabs rebels és una contradicció massa gran per la versió dominant de la història.
No Picture

Herstory of the revolution: donne ribelli in Egitto

11/08/2011 admin 0
"Permettere a mia figlia di dormire a piazza Tahrir, ovviamente, è stata una decisione rivoluzionaria. È l'effetto della rivoluzione sul nostro modo di vedere e fare le cose". Hanan Sadek, 52 anni, lavora in una compagnia petrolifera "Non dimenticherò mai quel soldato. Non mi guardava, cercava espressamente di non incrociare il mio sguardo, e piangeva. All'improvviso, cominciarono a sparare tutti insieme" Sanaa Seif, 17 anni, studente "Vivevamo con gli occhi chiusi. Non vedevamo quello che avevamo davanti agli occhi" Mona Hussein, 50 anni, casalinga Ogni settimana, l'equip indipendente di Leil-Zahra MORTADA mette su "Words of Women from the Egyptian Revolution" un piccolo video con la voce di una donna: la rivoluzione egiziana non si può raccontare solo come la classica storia virile (history) di eroi e martiri. Herstory è la versione che anche i fanatici della rivoluzione preferiscono evitare: perché l'esistenza di donne arabe ribelli, è una contraddizione troppo grande per la versione standard della storia.
No Picture

La muntanya oblidada: geopolítica quotidiana a Sarajevo

29/03/2011 admin 0
Saps quan va ser la última vegada que vaig pujar al Trebević? Febrer '92. Abans hi anava cada cap de setmana amb el meu pare. No hi vaig tornar mai més. Des d'ahi dalt van caure 22 granades sobre el sostre de casa meva. Ara el miro des de la finestra, i només voldria veure'l desapareixer.”. Bojan, sarajeví de 30 anys.
Els habitants de Sarajevo (Bosnia-Herzegovina) ja no pugen al mont Trebević, encara que la guerra ja fa 15 anys que es va acabar. Els restaurants panoràmics estàn destroçats, el funicular que connectava la montanya a la ciutat no va tornar a funcionar, i sobretot hi ha zones ón encara podria haver-hi mines. Però no és per falta de diners que les autoritats federals mantenen el Trebević en aquest estat de "terra de ningú": la ciutat dividida convé a ambdós els nacionalismos, i una barrera invisible que separi "nosaltres" i "ells" debilita (mina!) el projecte de convivència postbèl·lica i el somni d'una ciutat que torni a ser universal.
1 2