Han mort perqué eren pobres

24/09/2018 admin 0
Va ser un escàndal quan la oposició britànica va proposar expropiar pisos buits per reallotjar als sobreviscuts de l'incendi de Grenfell a Londres. Peró en el passat els polítics ja havien adoptat mesures d'aquest tipus, de cara a la crisis de l'habitatge; naturalment, van ser obligats pels moviments d'ocupació...

De nuevo sobre la Vila Olímpica de Barcelona

15/09/2016 admin 0
Para hacer efectiva su construcción, se produjo el derrocamiento de las obsoletas edificaciones y expulsión de la población, que reedita las reformas higienistas del siglo XIX. Sin embargo, las memorias exiliadas han sobrevivido al urbicidio y recuperan su existencia cada vez que los vecinos desalojados de lo que fuera el conjunto fabril, atraviesan el regenerado sector.

Foto de grupo en Montjuic

09/03/2016 admin 0
Pierpaolo Pasolini, Juan Goytisolo y Salvador Clotas delante de las barracas de Can Tunis de Barcelona, derribadas en 2004. Una foto de 1968, de una entrada del blog de Oriol Nel·lo sobre "lengua, cultura popular y sujeto revolucionario" (en catalán).

Sempre vam ser fronterissos: el barri d’Icària, abans de ser Vila Olímpica

17/07/2014 admin 0
Cóm eren els barris populars de Barcelona als anys Vuitanta? Els que no vam tenir la sort de conèixer la Barcelona pre-Olímpica tenim poques ocasions per a captar alguna cosa d'aquesta vida abans del turisme, d'aquesta glòria abans de la fama. Portavem anys buscant aquest document, que finalment va trobar la nostra companya Gabriela Navas Perrone, res menys que a l'Institut Arqueològic de Barcelona (sic!): l'estudi "Història i vida quotidiana, el barri d'Icària, futura Vila Olímpica", treball juvenil de la antropòloga Concha DONCEL, que a 1988 per encàrrec de Vila Olímpica 92 S.A. va entrevistar als habitants del barri d'Icària, testimoniant la existència d'un paisatge entranyable i familiar en aquella zona amenaçada d'enderroc ja des del temps del Pla de la Ribera.

Siempre hemos estado fronterizos: el barrio de Icària, antes de ser Vila Olímpica

17/07/2014 admin 0
¿Cómo eran los barrios populares de Barcelona en los años Ochenta? Los que no tuvimos oportunidad de conocer la Barcelona pre-olímpica tenemos pocas ocasiones de captar algo de esa vida antes del turismo, de esa gloria antes de la fama. Llevábamos años buscando este documento, que finalmente encontró nuestra compañera Gabriela Navas Perrone, nada menos que en el Instituto Arqueológico de Barcelona (sic!): el estudio "Historia y vida cotidiana, el barrio de Icària, futura Vila Olímpica", trabajo juvenil de la antropóloga Concha DONCEL, que en 1988 por encargo de Vila Olímpica 92 S.A. entrevistó a los habitantes del barrio de Icària, testimoniando la existencia de un paisaje entrañable y familiar en ese trozo de litoral amenazado de derribo ya desde el tiempo del Plan de la Ribera.

Dues ciutats a la mateixa Lisboa

27/08/2013 admin 0
Dues Lisboas coexisteixen en el mateix espai, exemplificant dos imaginaris urbans particulars; les Marchas dos Santos evoquen el record impossible d'una unitat orgànica perduda, abans de la Fisura Pombalina, quan tota Lisboa era "bairrista"

Dos ciudades en la misma Lisboa

26/08/2013 admin 0
Dos Lisboas coexisten en el mismo espacio, ejemplificando dos imaginarios urbanos particulares; y las Marchas dos Santos evocan el recuerdo imposible de una unidad orgánica perdida, antes de la Fisura Pombalina, cuando toda Lisboa era "bairrista"
Sin imagen

Memòries de resistènça: La Flor de Maig

30/07/2013 admin 0

La història de Barcelona pot explicar-se a través de les seves transformacions: dels seus Plans d’Ordenació, dels seus projectes i obres, en fi, a partir dels canvis que s’hi produeixen. Però també es pot explicar a partir del que es queda: des dels elements que sobreviuen, que subsisteixen al mig de la voràgine originada a les lliutes pel territori. Alguns elements – siguin parcs, places, edificis, cantonades – com deien els sociòlegs urbans clàssics, mantenen una identitat, unes relacions i un significat popular enorme. És el cas de la Flor de Maig, seu emblemàtica d’una de les grans cooperatives obreres del segle XIX i XX, que vehicula la memòria del Poblenou: no una memòria qualsevol, sinó la memòria d’una resistència. A partir de 2012, alguns  veïns i veïnes del barri han recuperat el seu emplaçament per a convertir-ho en un espai de denúncia davant a la definició de Barcelona com a ciutat neoliberal o, com diu la seva web, per a “donar resposta a les necessitats, als reptes i als desitjos no satisfets a la societat capitalista actual”. Ho cosenguirán?

Sin imagen

Memorias de resistencia: la Flor de Mayo

30/07/2013 admin 0

La historia de Barcelona puede contarse a través de sus transformaciones urbanísticas: de sus Planes de Ordenación, de sus proyectos y obras, en definitiva, de los cambios que se han producido en ellas. Pero también se puede contar a partir de lo que permanece: de aquellos elementos que sobreviven, que subsisten en medio de la vorágine originada en las luchas por el territorio. Algunos elementos – sean parques, plazas, edificios, esquinas – como decían los sociólogos urbanos clásicos, mantienen una identidad, unas relaciones y un significado popular enorme. Es el caso de la Flor de Maig, emblemática sede de una de las grandes cooperativas obreras del siglo XIX y XX, que vehicula la memoria del Poblenou: no una memoria cualquiera, sino la memoria de una resistencia. Desde 2012, algunos vecinos y vecinas del barrio han recuperado sus instalaciones para convertirlas en un espacio de denuncia frente a la definición de Barcelona como ciudad neoliberal o, como dice su web, para “dar respuesta a las necesidades, a los retos y los deseos no satisfechos en la sociedad capitalista actual”. ¿Lo lograrán?

Sin imagen

Perifèries d’una colònia: la modernitat com a desafiament a Tetuán

24/04/2013 admin 0

«Al barri van ajuntar-se immigrants de diferents llocs, marroquíns i espanyols. […] D’aquesta part de Tetuán s’hauria d’escriure no històricament, sinó parlant… de novel·la«. Mohamed Anakar, antic veí del barri Málaga.

Justament en els anys en què, a Europa, triumfava l’urbanisme modern d’Haussmann i Cerdà, el sultanat del Marroc sucumbia a la pressió militar i econòmica de les potències colonials francesa i espanyola. Les ciutats colonials hispano-marroquines van creixer com a ciutats d’expansió il·imitada, i al marge de la medina i de l’Eixample van desenvolupar-se barris populars en que les classes baixes espanyoles i marroquines van superar les barreres culturals i llingüístiques desdibuixant un ball popular davant la modernitat. Amb el video El barrio Málaga [link], i la exposició Tetuán desafíos de la modernidad [link] (recentment inaugurada a Casablanca), l’equip interdisciplinari de l’arquitecte Alejandro MUCHADA proposa una mirada postcolonial sobre la ciutat hispano-marroquina observada des de les seves perifèries: on les classes populars van conviure i crear la seva pròpia ciutat, fora de la planificació i en un magma de desbordaments.

  • «Tetúanmodernchallenge» és un projecte de recerca del grup Gamuc.org sobre les transformacions a l’àmbit social i urbà durant els 45 anys d’ocupació espanyola al Nord del Marroc, a través del prisma de l’habitatge social: PDF de la expo presentada aquest abril a Casablanca :: presentació de la expo :: Pàgina web Tetuán Modern Challenge
  • La paraula desafiament remiteix a l’historiador marroquí Abdallah LAROUI, que la utilitza per a descriure qué representava la modernitat per a la societat marroquí pre-colonial. Es vegi també Josep Lluís MATEO (2007) «El interventor y el caíd. La política colonial española frente a la justícia marroquí durante el protectorado» [PDF]
  • La crítica històrica ens permet identificar quines solucions es donaven per a aquest desafiament en l’àmbit de l’habitatge. L’arquitecte Alfonso de Sierra Ochoa va proposar una sèrie de projectes d’escala mitjana, en els quals van participar marroquins de Tetuàn: a través de l’arquitectura, podem comparar quin tipus de modernitat s’imaginava llavors, amb la que el Marroc té avui en dia.
Sin imagen

Periferias de una colonia: la modernidad como desafío en Tetuán

16/04/2013 admin 0

«En el barrio se reunieron inmigrantes de distintas partes, marroquíes y españoles. […] De esta parte de Tetuán tendría que escribirse no históricamente, sino hablando… de novela«. Mohamed Anakar, antiguo vecino del barrio Málaga.

Justo en los años en qué en Europa, triunfaba el urbanismo moderno de Haussmann y Cerdà, el sultanado de Marruecos sucumbía a la presión militar y comercial de las potencias coloniales francesa y española. Las ciudades coloniales hispano-marroquíes crecieron como ciudades en expansión ilimitada, y al márgen de la medina y del Ensanche se desarrollaron barrios populares en qué las clases humildes españoles y marroquíes superaron barreras culturales y lingüísticas dibujando un baile popular frente a la modernidad. Con el vídeo El barrio Málaga [link], y la exposición Tetuán desafíos de la modernidad [link] (recientemente inaugurada en Casablanca) el equipo interdisciplinar del arquitecto Alejandro MUCHADA propone una mirada postcolonial sobre la ciudad hispano-marroquí observada desde sus periferias: donde las clases populares convivieron y crearon su propia ciudad, fuera de la planificación y en un magma de desbordamientos.

  • «Tetúanmodernchallenge» es un proyecto de investigación del grupo Gamuc.org sobre la transformaciones que hubo en el ámbito urbano y social durante los 45 años de ocupación española en el norte de Marruecos, a través del prisma de la vivienda social: PDF de la expo presentada este abril en Casablanca :: presentación de la expo :: Página web Tetuán Modern Challenge
  • El término desafío remite al historiador marroquí Abdallah LAROUI, que en su estudio de la realidad de Marruecos precolonial, identificó el «desafío» que representaba para la sociedad marroquí su «modernización». Véase también Josep Lluís MATEO DIESTE (2007) «El interventor y el caíd. La política colonial española frente a la justícia marroquí durante el protectorado» [PDF]
  • La crítica histórica nos permite identificar qué soluciones se daban a este desafío en el ámbito de la vivienda. El arquitecto Alfonso de Sierra Ochoa propuso una serie de proyectos de mediana escala, en los cuales participaron marroquíes tetuaníes: a través de la arquitectura, podemos comparar qué tipo de modernidad se imaginaba entonces, con la que tiene Marruecos hoy en día.
Sin imagen

En ocasión de la elección de un nuevo papa…

13/03/2013 admin 0

El discurso de la grande Manuela Trasobares [más de ella] durante la visita de Joseph Ratzinger en Barcelona, el 7 de noviembre de 2010, en un vídeo de nuestro amigo Jordi Secall: la «mama» nos da la línea sobre la iglesia, el estado, la historia… recordándonos de cuando, en Barcelona, todo esto lo teníamos mucho más claro. [versión original en el blog de jordi secall:: versión reducida en youtube, subitulada en CASTELLANO, INGLÉS, ITALIANO!]

Sin imagen

Squatting in Europe

06/01/2012 admin 0
Squatting in Europe és una xarxa de investigació sobre el moviment d'okupació a Europa. Les procedències dels membres són variades: Brigthon, Madrid, Barcelona, Berlin, Copenhaguen, Rotterdam, Roma, Catania, Nueva York, Vermont, Amsterdam, Paris..., així com les posicions dels investigadors: des de les universitats, des de l'activisme, als dos costats, i per suposat mòvils. Des d'aquesta diversitat es comparteix un compromís i proximitat amb les diferents expressions del moviment d'okupació, una pràctica de diàleg i reflexió amb els protagonistes d'aquests espais, i un esforç per la publicació en formats lliures. La xarxa es reuneix cada vegada a una ciutat diferent, a espais okupats: amb la intenció d'obrir els debats a les aportacions de gent que habita i utilitza els espais. Des de l'any 2009 hi va haver trobades a Madrid, Milà, Londres, Berlín, Amsterdam: la última (desembre 2011) va ser a Copenhaguen, entre la Bolsjefabrikken i la Youth House. Els resultats d'aquest treball en xarxa i trobades periòdiques és naturalment l'enriquiment dels treballs amb el debat i l'experiència dels llocs visitats, i la producció de material en conjunt des de perspectives multisituades.
Sin imagen

Squatting in Europe

06/01/2012 admin 0
Squatting in Europe (SQEK) es una red de investigación sobre el movimiento de okupación en Europa. Las procedencias de sus miembros son variadas (Brigthon, Madrid, Barcelona, Berlin, Copenhaguen, Rotterdam, Roma, Catania, Nueva York, Vermont, Amsterdam, Paris...) y sus posiciones también (desde la universidades, desde el activismo, en ambas zonas); y por supuesto, móbiles. Desde esta diversidad se comparte un compromiso y cercanía con las diferentes expresiones del movimiento de okupación, una práctica de diálogo y reflexión con los protagonistas de estos espacios y un esfuerzo en la publicación en formatos libres. Cada vez que la red se reune en una ciudad se hace en espacios okupados con la intención de abrir los debates a las aportaciones de la gente que habita y usa los espacios. Desde el año 2009 hubo encuentros en Madrid, Milán, Londres, Berlín, Amsterdam; el último (diciembre del 2011) fue en Copenhaguen, entre la Bolsjefabrikken y la Youth House. Este trabajo en red y los encuentros periódicos permiten el enriquecimiento de los trabajos de investigación con el debate y la experiencia de los lugares visitados, hacia la producción de materiales conjuntos desde perspectivas multisituadas.
Sin imagen

Herstory of the revolution: dones rebels a l’Egipte

11/08/2011 admin 0
"Deixar que la meva filla es quedés a dormir a plaça Tahrir, òbviament, va ser una decisió revolucionària. Aquest és l'efecte que va tenir la revolució sobre la nostra manera de pensar i gestionar les coses". Hanan Sadek, 52 anys, treballa a una companyía petrolífera "No m'oblidaré mai d'aquell soldat. No em mirava, intentava evitar creuar-me la mirada: i estava plorant. De sobte, van escomençar a disparar tots a la vegada" Sanaa Seif, 17 anys, estudiant de secundària "Estavem vivint amb els ulls tancats: no veiem les coses que teniem davant dels nostres ulls" Mona Hussein, 50 anys, mestressa de casa Cada setmana, l'equip indepenent de Leil-Zahra MORTADA puja a "Words of Women from the Egyptian Revolution" (aquì amb subtìtols) un petit vídeo d'una de les mil·lers d'històries de dones de la revolució egipcia. Per què no s'expliqui aquesta revolució com sempre fa la història dominant (history): com a aventures virils d'herois i màrtirs. Herstory és la història escrita per les dones, la que fins i tot els fanàtics de la revolució intenten obviar. Que hi hagi dones àrabs rebels és una contradicció massa gran per la versió dominant de la història.