Totes les ciutats estan posseïdes

16/02/2018 admin 0
Totes les metròpoli estan intímament vinculades al diable. Totes neixen per a contrastar el terror a la natura salvatge, el perill del no-habitat, però totes traeixen aquesta tasca, i al seu si proliferen forces encara més perverses que les que es proposaven combatre.

La ciutat i la pell: espai públic i espai púdic

06/08/2017 admin 0
Alló més profund és la pell. A les escletxes de la pell, als solcs estriats de la carn, és allí on es manifesten la paraula i la acció. Als budells dels carrers, a les cantonades dels carrerons plens d'intersticis i horitzons, vet aquí on pulsa la vengança de l'urbà contra l'urbanisme.

La ciudad y la piel: espacio público y espacio púdico

06/08/2017 admin 0
Lo más profundo es la piel. En las hendiduras de la piel, en los surcos estriados de la carne se manifiestan la palabra y la acción. En las entrañas de las calles, en los rincones de callejones llenos de intersticios y horizontes, allí pulsa la revancha de lo urbano contra el urbanismo.

Guerra i gentrificació a Kurdistán

17/10/2016 admin 0

Gentrificació i neteja ètnica fan servir les mateixes tècniques, les mateixes màquines; l’abast, la intensitat, són diferents, però els objectius i estratègies són semblants. Es veu en Turquía: mentres en Istanbul el gobern enderroca els gecekondu i altres barris populars per a obrir nous espais pel comerç i pels rics, a la regió de Kurdistan ocupat desallotja els residents tradicionals promovent el turisme i les millores estètiques de les ciutats històriques. A la capital, la ciutat d’Amed, que pel gobern turc es diu Diyarbakir, el barri històric de Sur està patint un ’urbicidi’, amb més de 30.000 desplaçats i el 70% d’edificis enderrocats.

A la otra vora del riu Tigris (que en kurd es diu Dicle) els habitants del barri de Fiskaya encara deixen les portes obertes. Es coneixen tots, i viuen el col·lectivisme com a un fet natural. Però els carrers són empinats i estrets, i la policia no hi entra fàcilment; a més a més gairebé tots voten pel partit pro-kurd HDP i simpatitzen pel PKK d’Abdullah Ocalan. Per això el barri representa un problema pel gobern turc, que l’enfoca exactament com a Istanbul (es vegin els barris de Sulukulé i Tarlabase): oferint als habitants pisos als nous edificis d’habitatges protegits de TOKI, dalt de la muntanya. Molts els acepten com a una manera de superar la incomoditat de viure a les seves antigues cases; altres en canvi veuen tot el projecte com a un atac a la cultura de la seva comunitat, a travès de la destrucció del barri, la renovació urbana i la ‘regeneració’, junt amb la anonimitat en què es veuran sumits els habitants després del trasllat als nous pisos.

Guerra y gentrificación en Kurdistan

17/10/2016 admin 0
Guerra y renovación urbana se mezclan en el sur-este de Turquía, donde el gobierno está librando una batalla contra el movimiento kurdo, que implica la destrucción de los barrios tradicionales y la deportación de los residentes en grandes polígonos de viviendas públicas.
Sin imagen

Una ciutat morta

21/01/2015 admin 0

Com les capses xineses, en aquest documental no només s’exposa magistralment la corrupció institucional i política a la base del muntatge policial anomenat ‘4F’, escomençat al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona el 4 de febrer de 2006, sinò que la comprensió de l’horror s’extèn en cercles concèntrics cada vegada més amplis: de la policia, als jutjats, a la premsa, als serveis socials, a l’ajuntament, a la violència urbanística, en breu, al poder en sí. Com abans De Nens de Joaquim Jordà (2003), ara Ciutat Morta ens guia, a partir d’una història particular, cap a un entendiment profón i aterrador del general, de la societat, de la ciutat. En memòria de Patricia Heras, poeta muerta.

Una ciudad muerta

21/01/2015 admin 0

Como las cajas chinas, en este documental no sólo se expone magistralmente la corrupción institucional y política a la base del montaje policial llamado ‘4F’, empezado en la calle San Pere Més Baix de Barcelona el 4 de febrero de 2006, sino que la comprensión del horror se extiende en círculos concéntricos cada vez más amplios: de la policía, a los juzgados, a la prensa, a los servicios sociales, al ayuntamiento, a la violencia urbanística, en una palabra, al poder. …

La caída del imperio romano

26/12/2014 admin 0
La red criminal que se había tejido por encima de la capital italiana se basaba sobre la atribución preferencial de contratas públicas, e implicaba a funcionarios, politicos de izquierda y de derecha, cooperativas sociales "rojas", bandas neofascistas, periodistas y un antiguo y violento grupo de mafiosos, la "banda della Magliana".
Sin imagen

Control de l’espai i espais de control: XIII Col·loqui de Geocrítica

17/04/2014 admin 0

Del 5 al 10 de maig 2014, a la Universitat de Barcelona, tendrà lloc el Col·loqui Internacional «El control de l’espai i els espais de control», organitzat per la revista Geocrítica; amb les paral·leles ScriptaNova i Biblio3w, és una de les més prestigioses i interessants publicacions d’estudis urbans de l’àrea de parla hispana. La entrada és lliure i la assistència gratuïta; aconsellem aquestes sessions, que atendràn membres del nostre grup OACU: 6 de maig, Ocupación del espacio y control de los individuos a les 9h, Segregación social y urbana a les 18:30h; 9 de maig, Organización económica, poder y control a les 9h, Cambios en las formas de control a les 16h.

Aquí hay dragones: modernidades múltiples en Kathmandu

10/11/2013 admin 0
En oposición a los estereótipos orientalistas que describen Kathmandu (Nepal) como un lugar fuera del mundo, la realidad social de Nepal demuestra una envidiable vivacidad. Artistas e intelectuales intervienen en los debates en varias formas, contribuyendo a hacer de Kathmandu un laboratorio de postsecolarismo y "modernidades múltiples".
Sin imagen

Aquì hi ha dracs: modernitats múltiples a Kathmandu

10/11/2013 admin 0

En oposició als estereotips orientalistes que descriuen Kathmandu (Nepal) com un lloc fora del món, «suspesa en el temps» (en aquest exemple es defineix «Eden» i «Shangri-La»: hic sunt dracones!), la realitat social de Nepal demostra una vivacitat admirable. Després d’un període de 10 anys en que la guerrilla maoísta va aconseguir enderrocar la monarquia, la majoria dels equilibris socials del país estan qüestionant-se. En aquesta fase s’està intentant escriure una nova constitució, i tota la societat està capficada en debats molt significatius inclús fora de les fronteres nacionals. ¿Com pot construir-se una «nova» modernitat, compatible amb les cultures i històries que viuen al país? És a dir: quin és el lloc pels «grups ètnics», quin el paper de la religió, com hauran de canviar les relacions de gènere? Artistes i intel·lectuals (inclús sociòlegs i antropòlegs) intervenen en els debats de diferents formes, contribuint a fer de Kathmandu – lluny d’un lloc «fora del temps» – un laboratori de postsecularisme i «modernitats múltiples».

  • «Different faces and different voices in Nepal», PPT sobre la història i composició social de Nepal, de Neeti ARYAL KHANAL (sociòloga, Tribhuvan University Kathmandu) pel projecte Where there be dragons.
  • Dos interpretaciones de género de una festividad hindu: celebració misògina, o ocasió per la trobada entre dones? El 8 de setembre de 2013 van aparèixer a la premsa nepalí dos articles sobre el Teej, la festivitat en que les dones dejunen recordant el dejú de Parvati per a Siva: els dos articles exemplifiquen dues postures diferents sobre la religió, el feminisme i la modernitat: PDF en castellàarticles originals in anglès «Foisted Festival» de Tanuja BASNET (República) i «Let Them Dance» de Neeti ARYAL KHANAL (Kathmandu Post).
  • Chiara LETIZIA (2012), «A State Goddess in the New Secular Nepal» [PDF]. Divinitat en forma humana, o menor víctima d’abusos? Una antropòloga italiana comenta el cas de la Kumari, nena-deessa nepalesa al centre d’un tens debat, que demostra com la secularització pot assumir formes múltiples. A: Rosati & Stoeckl, Multiple Modernities and Post-secular Societies, Ashgate. Es vegi també: Chiara LETIZIA (2012), «Shaping Secularism in Nepal», European Bulletin of Himalayan Research, 39, 66-104 [enllaç]
  • Kanchan G. Burathoki (2012) «The rise and ‘ban’ of the collateral» [PDF en anglès, amb imatges][traducció al castellà]. Al setembre de 2012, un grup d’extremistes va amenaçar al pintor Manish Harijan per haver representat als seus quadres deus i deeses hindu amb disfresses de superherois nordamericans. La policia va tancar la galería d’art, desencadenant una onada de protestes i debats sobre la llibertat d’expressió i el paper dels artistes al nou Nepal.
  • Exposició «Kalajatra» al Kathmandu Contemporary Art Center de Patan. La festa hindu del Gaijatra (el «dia de la vaca») va convertir-se recentment en una ocasió pels artistes  d’expressar la seva disconformitat respecte a l’ordre social i al govern. Aquestes són unes fotos «clandestines» que vam realitzar al KCAC: Galería de fotos Kalajatra :: Article «Canvases for satire«, Kathmandu Post, 21/8/2013.
Sin imagen

Cap a una antropologia de les bones famílies

23/02/2013 admin 0

A les nostres etnografies sovint estàn en segon pla, com en aquesta foto de Jordi Secall de 2003 [mira el seu blog]. Però el professor McDonogh ja fa anys que va empendre l’estudi de les bones famílies de Barcelona – l’anomenat ‘oasi català’. Dijous 28 de febrer, 19h, a la Reina de Àfrica (Bolivar 10, Vallcarca), diàleg amb Gary W. McDonogh «Envers una antropologia de les elits catalanes«. organitzat per GTEEPGRECSOACU

Sin imagen

Hacia una antropología de las buenas familias

23/02/2013 admin 0

En nuestras etnografías suelen estar en segundo plano, como en esta foto de Jordi Secall de 2003 [mira su blog]. Pero el profesor McDonogh ya hace décadas que emprendió el estudio de las buenas familias de Barcelona, las élites del «oasi catalán». Jueves 28 de febrero, a las 19h en la Reina de Àfrica (Bolivar 10, Vallcarca), diálogo con Gary McDonogh «Hacia una antropologia de las élites catalanas«, organizado por GTEEPGRECSOACU

Sin imagen

Re-cordant Can Ricart: tornant a passar pel cor

01/09/2012 admin 0
Dotze anys després de la aprovació del pla "22@", dues notícies ens demostren l'impacte de llarga durada provocat per la deslocalització de les empreses i per la recalificació urbanística de Poblenou. La Cerería Mas va tancar al març, exactament cinc anys després del desnonament i del trasllat forçós del recinte; a l'abril, quatre persones van morir en l'incendi d'una barraca adjacent al nou Parc Central de Jean Nouvel [enllaç]. Les paraules de Jaume Pagès, ex director administratiu de la Cerería, ens tornen a emportar les sensacions d'aquella batalla que vam perdre, però que no hem oblidat. el desahucio "bueno, en primer lugar, te sientes echado, no querido, violentado. se rompe de pronto el universo ese repetitivo e invariable y, sin avisar, todo zozobra, nada parece real. incluso los cambios en el barrio, los derribos, no tienen ninguna connotación positiva, sólo resultaban amenazadores, tristes. trasladar una empresa es complicado. es decir, debería serlo, pq una empresa, por encima de todo, la forman personas. eso quiere decir q se trastorna –de pronto- toda la cosmogonía de tooodos los integrantes...