Sembla ser que l’antropología poc a poc està deixant anar el llast del positivisme per encaminar-se cap al món contemporani. A l’article de Low i Merry que obre el recent supplement de Current Anthropology Engaged anthropology, diversity and dilemmas (Vol.51, suppl.2, octubre 2010), es fa notar qué poca atenció han dedicat, els estudiosos que han revisat el text, al problema de la objectivitat i neutralitat, fins fa no res requerides a cada etnografía que busqués una legitimitat. A lo millor l’academia s’està finalment adonant que la implicació personal i política amb les lluites i demandes de les comunitats amb les quals es treballa representa una riquesa i no un obstacle cap a la producció d’un coneixement vàlid. Com subratlla Micheal Herzfeld a Gentrification, engagement and the neoliberal hijacking of history (2010), el deber ètic dels antropòlegs és el d’ensenyar la existència d’alternatives al cinisme neoliberal, i de fer-les més accessibles i comprensibles pel públic.
- “No només ‘un altre món és possible’ sinò ‘altres móns existeixen’“. Entrevista a Beltràn ROCA, coordinador del llibre Antropología y anarquismo (LaMalatesta, 2008) [crítica del llibre]
- Virus ha últimament traduït al castellà el text (ja clàssic) de David GRAEBER Fragmentos de una antropología anarquista. L’original anglès (2004) pot baixar-se gràtis des de la pàgina de Prickly Paradigm Press, l’editorial dirigida per Marshall Sahlins. En italià ho ha publicat Eleuthera (2006) [download]: recensió de Silvia Ferbri
- Joanne RAPPAPORT (2oo8) Beyond participant observation: collaborative ethnography as theoretical innovation. Collaborative Anthropologies, vol.1, pp.1-31
- Charles HALE (2006) Activist research v. cultural critique: indigenous land rights and the contradictions of politically engaged anthropology. Cultural Anthropology, vol. 21, issue 1. pp.96-120