No Image

La Reconquesta d’Alcoi

18/03/2011 admin 0

Divendres 1 d’Abril, 15:30h: projecció del documental sobre Alcoi “Derribando el olvido” dins del Festival de Cinema Anarquista de Barcelona (a l’Antic Teatre)

La transformació del centre d’Alcoi, bressol de la industrialització a l’Estat Espanyol, implica grans enderrocs al barri del Partidor, ón van originar-se les primeres lluites obreres de l’estat. L’Ajuntament compra els edificis del barri un després de l’altre, i els buida dels seus habitants, afavorint la degradació i legitimant l’enderroc. En nom del bé comú i de la millora de la vida urbana, a tot l’Estat s’estàn atacant els llocs històrics fonamentals del proletariat, com si la historia només fos la de la burgesía; aquest proces és encara més dramàtic a les ciutats ón hi havé fortes lluites i revoltes contra el capitalisme naixent. “La vergonya de fer-te anar al teu enterro“, cantava el poeta alcoià Ovidi Montllor, describint la reconstrucció d’un campanar cremat durant la Guerra Civil.

Al barri del Partidor, al 1873, va escomençar la “Revolta del Petroli“, llibertària i ludita, que pocs anys després va rebre les crítiques de Engels en polèmica contra l’anarcosindicalisme. Ara els propietaris dels edificis del barri prefereixen mantenir els pisos buits, i llogar-les una setmana l’any als turistes que busquen un balcó exclusiu durant les festes de “moros i cristians”. Cada any amb aquesta festa es reactualitza la victòria militar sobre els àrabs i la cristianització d’aquestes terres. Però la Reconquista és també la eliminació sistemàtica de la memòria dels 7 segles de civilització musulmana de la qual encara es perceben les petjades. No és molt diferent el sistema amb què ara, tal com ens explica Miquel Amorós (també d’Alcoi) “els nous metods urbanistics intenten esborrar petjades històriques, d’organitzar l’oblit” de dos segles d’història obrera, anarcosindicalista i proletària, inscrits dins dels barris i de la trama urbana de les ciutats.

  • Jordi QUIÑONERO (2005) El concepte sociològic i el valor social de la trama urbana [Informe, PDF]
  • Miquel AMORÓS (2003) Urbanismo y orden, en Las armas de la crítica [baixa el PDF]
  • Documental Derribando el olvido – Associació de Veïns del Partidor
  • Jordi QUIÑONERO (2007) Informe sociourbano del barrio del Partidor [PDF]
No Image

Pedagogia de les aigües

01/03/2011 admin 0

"Us diré una cosa sobre els contes - va dir - No només són diversió: no us deixeu enganyar. Són tot el que tenim, no ho veieu? Tot el que tenim per combatre la enfermetat i la mort. No teniu res si no teniu els contes. El seu mal es gran, però no poden resistir-se als nostres contes. Per això intenten destruir els contes, confondre'ls, o fer-nos-els oblidar". (Leslie Marmon Silko, Ceremony, 1977)

No Image

La Bachillera i la lluita contra la gentrificació a Sevilla

20/02/2011 admin 0
Així com a Barcelona, a Sevilla la gentrificació va començar als 80, amb la preparació de la Expo de 92. Però fins la dècada dels 2000 no s'han engegat la resistència i la movilització en contra de l'especulació inmobiliària. La Bachillera, barri d'autoconstrucció d'unes 1500 persones al districte Macarena, històricament formava part de la perifèria, però a partir de la Expo va quedar dintre d'un "àrea de nova centralitat". Els habitants són propietaris de les cases, però els terrenys són de l'Asociación Sevillana de Caridad, que volia enderrocar el barri sencer. El pla inicial de demolició va aturar-se gràcies a la movilització col·lectiva d'habitants i tècnics/activistes, que van conseguir col·laborar directament en un projecte de rehabilitació del barri. Van organitzar-se assemblees de barri, tallers partecipatius, enquestes casa per casa, un diagnòstic consensuat del barri, i fins i tot una tancada de 15 dies dels habitants del barri dins la seu de l'Asociación Sevillana de la Caridad.

No estem sols al món: leccions del “93” de Paris

10/02/2011 admin 0
Avui, al Centre Georges Dévereux, fondat per Tobie Nathan a l'Universitat Paris VIII (al departament 93, Seine-Saint Denis), treballen psicoterapeutes, filòsofs de la ciència, curanderos, babalaos, maîtres-des-secrets d'incalcolables origens i "afiliacions", reunits per l'apassionant recerca comú d'una nova "tècnica d'influència" que sapigui enfrentar de forma descolonitzada i no etnocèntrica la complexitat d'aquest món: en el qual ja sabem bé que "no estem sols".
No Image

Enllaços sobre revoltes al Maghreb

30/01/2011 admin 0
No Image

Un concurs d’idees contra la demolició d’un barri popular

22/01/2011 admin 0
Entre 2009 i 2011, alguns membres del nostre grup d'investigació van col·laborar amb la organització del Concurs internacional d'idees Repensar Bonpastor promogut per un <grup d'arquitectes i urbanistes de Barcelona amb la col·laboració de la Al·liança Internacional d'Habitants. Després de varis anys de recerca (2004, 2009) a les cases barates de Bon Pastor, i gràcies a la relació duradera amb una sèrie de famílies del barri, hem arribat a una conclusió: que no obstant el constant bombardeig, mediàtic i institucional, sobre la necessitat de "remodelar" (és a dir, enderrocar) aquest polígon d'habitatges socials, "roig" i popular, construït per l'Ajuntament de Barcelona al 1929, altres solucions serien possibles, i permitirien mantenir la peculiaritat històrica i social que aquest barri representa pels seus habitants i per tota la ciutat. Les cultures, hàbits, tècniques i llenguatges desenvolupats durant les dècades pels habitants de les 784 cases barates, i vinculats amb aquesta específica forma de vida, dificilment resistiràn a l'enderroc del barri. Fins i tot molts dels seus habitants, a partir de l'arribada d'aquesta suposta "modernitat", que l'ajuntament els hi porta sota la forma d'un enderroc, es van veure obligats a abandonar el barri bo, o a sufrir violents desallotjaments.
No Image

La qualitat de la vida a Nàpols: entre Pomigliano i Posillipo

14/01/2011 admin 0
[/caption] “Una oasi de luxe a la capital de la màfia", titulava un periòdic peruà que fa poc va publicar aquest fotoreportatge sobre la vida quotidiana al circolo Posillipo de Nàpols. Però no obstant els nombrosos indicis que semblen voler demonstrar el contrari, Nàpols no pot encara assimilar-se a l'estereotip de la ciutat llatinoaméricana, amb els rics tancats als seus bunkers daurats, i el poble matant-se a trets al carrer. En part per què els membres del Circolo Posillipo no són tan rics com podria semblar, però sobretot perquè Nàpols, com les ciutats llatinoamericanes, és un lloc molt més complexe del que surt als relats simplistes dels mitjans de comunicació de masses, que només venen/veuen els homicidis, el crim, el caos urbanístic i social, així com als noranta només parlaven de la reobertura de monuments, del dinamisme de la nova classe dirigent, del retrovament del turisme. Llavors també la camorra control·lava els barris, les perifèries eren llocs de segona, i els joves començaven a ficar-se crack i cocaïna, al recer de la invisibilitat en la qual convenia mantenir-los; tot això, en aquell moment, no estava gaire de moda.
No Image

Més sobre el centre de Barcelona: Melodía del Raval, de M. Vázquez Montalbán

09/01/2011 admin 0
[/caption]“Aquí todos nacimos en barrios que os sobraban, rodeados de cosas que os sobraban, a la espera de que creciéramos, envejeciéramos, nos deconstruyéramos, para ser más exactos y entonces podríais enviarnos a vuestros sociólogos, a vuestros psicólogos sociales, al alcalde en funciones, al concejal peor vestido, a los hijos de barrio que prosperaron y nos dieron el ejemplo de que con talento y esfuerzo se puede salir de los barrios que os sobraban, es decir, nos dais la ciencia social que os sobra, la psicología que os sobra, el alcalde que os sobra, la mirada de solidaridad que os sobra y el miedo que os sobra porque a veces pensais que podíais haber nacido vosotros mismos en los barrios que os sobraban, es decir, que vosotros mismos podríais ser las sobras y por eso bajais por aquí a vernos interpretar el papel de clases subvencionadas, ni siquiera ya necesarias para el aparato productivo por cuanto la robótica nos ha sustituido y nuestra condición de indígenas de barrios sobrantes no puede competir con las sobras de otras latitudes más depauperadas.
No Image

Memòria històrica i tergiversacions al centre de Barcelona

29/12/2010 admin 0
Per a entendre la profunda transformació urbanística i social que ha afectat el Barri Xino de Barcelona, centre històric de la ciutat (que ara, después de la gentrificació i dels esponjaments, s'ha de dir "Raval"). l'atenció es dirigeix sempre cap al subproletariat que viu i trafica entre els carrerons del barri: "gente del hampa y del mal vivir" (1943). Seria en canvi molt més interesant moure la mirada cap a altres negocis, molt més ocults i de major abast que els de la "mala vida" del Barri Xino. La burguesia catalana ha estat intentant transformar i enderrocar el centre de Barcelona durant més d'un segle: el projecte va haver d'esperar durant la guerra i la dictadura, però amb els anys 80 el vell somni va poder tornar a veure la llum. "Aquestes 200 famílies que fa 150 anys que estàn en el poder, havien comprat els edificis del centre, per forrar-se amb la demolició i reconstrucció d'aquests barris". Llegiu l'article inèdit d'Adolf Castaños, La memoria i la seva tergiversació (2010) en PDF (en castellà).
No Image

Desembre 2010: cotxes cremant

22/12/2010 admin 0

Gentrification: cremar els cotxes (2010). “La pàgina web  BRENNENDE-AUTOS.DE recull epitafis en memòria dels cotxes cremats a Berlin des de 2007 fins avui. […] Durant els últims tres anys a Berlin s’han cremat per les nits més de 500 cotxes, majoritàriament de gran cilindrada.

Receptes per a acabar amb la pobresa a Buenos Aires

14/12/2010 admin 0

El 8/12/2010 la policía Federal i la Metropolitana van atacar a les 200 famílies asentades dins del Parque Indoaméricano de Buenos Aires com si fossin un exèrcit enemic, causant dos morts i varis ferits. Durant els dies següents, el govern local i els mitjans de comunicació van instigar més a la xenofòbia, describint el parc abandonat com a “okupat” per bolivians i paraguaïos vinculats al narcotràffic. Així que alguns grups racistes dels barris del voltant, amb hinchas violents – patotas de barrabravas, matons al servei del gobern municipal – van continuar la feina, matant a dos veïns més del parc. …

No Image

Barcelona: La Perona (1985-1989)

07/12/2010 admin 0

Esteve Lucerón (Pobla de Segur, 1950) va realitzar des de 1980 un treball de documentació fotogràfica del poblat barraquista de La Perona, que va perllongar-se durant uns 10 anys i va terminar coincidint amb la erradicació del barri. A les imatges de Lucerón és patent la seva confesada inspiració dins del treball, dins de la actitut davant de les persones que retrata, dels grans fotògrafs nordamericans de la època de la Gran Depressió de 1929, Walker Evans, Dorothea Lange i Lewis Hine: empatia, contenció, no manipula als seus subjectes per accentuar la dramaticitat, no viola intimitats, no saqueja misèrias. Tampoc hi ha una actitut compassiva edulcorada: hi ha crítica social, és document antropològic, dada històrica, ja que aquests poblats coincideixen amb un periode de prosperitat econòmica, d’especulació sobre els terrenys, de conflictes entre “llinatges” o subgrups gitanos, quan l’Ajuntament decideix reubicar – traslladar / deportar – a uns grups d’una zona cap a una altra sense més consideració que el número. Però Lucerón ofreix una mirada personal, presta especial atenció a la canalla i al particular humor, pícaro, descocat i desafiant, dels gitanos“. De la recensió de María José Furio, al seu blog. Algunes fotos: [1][2]

  • Esteve Lucerón. La Perona (1985-1989). Agenda de la Imatge n. 56 (2010). Els textos són de Xavier Camino y Pili Díaz Giner; y Jordi Gratacós, secretari de la UPIFC, va realitzar el treball de laboratori sobre els negatius. [Notícia exposició a la pàgina de la UPIFC]
No Image

El somni dels arquitectes

03/12/2010 admin 0
"Secondigliano, Miano, Piscinola, tots els barris de la perifèria nord, però sobre tot Scampia, el més jove i maleït barri de Nàpols, són ja replets de símbols negatius, emblemes de quelcom obscur i inextirpable, que per extensió s'aplica a les desenes de mil·lers de persones que, a la perifèria, continúen vivint una vida normal". (Rossomando, 2007). Per a "Le Vele" de Scampía, enormes edificis nascuts als anys 70 com a projecte arquitectònic innovador, ara convertits en una zona de crim i marginalitat internacionalment coneguda, l'Ajuntament segueix buscant solucions arquitectòniques: demolir o mantenir? L'utopia és la de la "tabula rasa", és a dir de resoldre els problemes socials enderrocant i tornant a començar, o buidant i transformant en monument. "La complexitat de la realitat dels llocs es redueix miserablement al debat públic entre enderroc i patrimonialització, dos solucions fàcils i espectaculars, que en ambdos casos impliquen un atac cap a la història de les comunitats que hi viuen" (Nocera 2010). D'altres utopíes ben diferents es nodreix la multitud de persones que, quotidianament i des de fa dècades, lluiten al costat dels gitanos del camp Rom, dels habitants de les "Vele", dels afectats per les tragèdies del "malajuntament". De tot això també se'n farà "tabula rasa"?
No Image

Favelas: l’essencial, invisible als ulls.

27/11/2010 admin 0
De les "favelas" brasilenyes, generalment, tenim una idea distorsionada pels estereotips i les pel·lícules. Moltes vegades la pobresa no es presenta sota la forma físicament evident de condicions higièniques degradades, o de greus dèficits infraestructurals. La institucionalització i el reconeixement públic cap a molts dels moviments crítics de la època de la dictadura, va convertir en un sistema algunes relacions purament assistencials, que aquests grups, ara sota la forma d'ONGs, exerciten als barris més pobres. El treball constant i subvencionat d'aquestes entitats durant les últimes dècades ha acabat millorant molts dels aspectes visibles d'aquests barris; però perjudicant profundament la autonomía i la capacitat d'autoorganització dels habitants, deixant les comunitats en dependència, exposades i incapaços de defensar-se per si soles. En el cas de la "favela" Monte Azul, de Sao Paulo, un grup d'alemanys d'inspiració antroposòfica van constituir la ONG Associação Comunitária Monte Azul, que canalitza totes les millores i el "desenvolupament" del barri. Però quan Monte Azul, a partir de 2008, va resultar interessant pel crim organitzat, ni la societat civil tenia ja els recursos organitzatius per impedir-ho, ni la ONG va poder fer-hi res en contra.
No Image

Annotacions des del sub-suburbi de Madrid

17/11/2010 admin 0

MAD#sub és part d’una investigació sobre les dinàmiques territorials del cinturó sub-suburbial de Madrid. Constitueix un procès de micro-investigació acció que investiga sobre les formas de representació del paisatge de la perifèria, les pràctiques culturals i les narratives autònomes que poden generar-se en relació a la transformació i la vivència d’aquests espais liminals. Entenem la liminalitat com espai de transició, caracteritzat per la seva indeterminació i ón qualsevol esdevenir és possible. La metròpoli, y més concretament la perifèria, és l’espai de resistència i també de proposicions posibles que permiteixen construir noves maneres d’entendre la cultura i les formes de vida. Els suburbis d’aquestes periferies metropolitanes són espais buits i allunyats de les formes de control, llocs encara susceptibles de ser apropiats i revestits de nous significats”. De la convocatòria del TALLER MAD#sub, organitzat a PUERTA DEL SUR, del 19 al 22 de novembre per Sitesize i La Casa Encendida de Madrid.