-Que pena me da! Han conseguido lo que querian, un barrio muerto y sin vida. Y yo? Yo si que me muero en el piso! Ahí en el balcón no se que hacer, leer el periódico… Por eso vengo aquí, a ver quien encuentro para poder paliquear un rato, como he hecho toda la vida… Nosotros somos de estar en la calle…(una veïna de la Colònia)
Barcelona es transforma, des d’una ciutat “en minúscula”, de cases baixes i a peu de carrer, cap a una ciutat “en Majúscula”: blocs d’edificació intensiva, estandardització en vertical i grands avingudes comercials. A la Colònia Castells, petit barri “residual” d’habitatges de planta baixa, just darrera d’un dels eixos econòmics més importants de Barcelona (la Diagonal), dècades de plans i projectes han convertit un antic barri obrer dels anys 20 en un espai de transició, en constant espera d’enderroc: un “corredor de la mort” urbanístic i social.
Els habitants dels “forat negres” com aquests interioritzen l’incertesa i precaritat en què se’ls manté, fins a arribar a tenir els síntomes d’un “síndrome d’afectació”, individual i col·lectiu, que trenca els llaços comunitaris i potencia l’individualisme i la desconfiança. El barri es converteix així en un espai trist i inhòspit, i els mateixos habitants que l’han estimat són obligat a voler abandonar-ho.
- Marc Dalmau (2010) “La Colònia Castells: un barri al corredor de la mort”. Quaderns-e de l’ICA, n. 15(1) [PDF][LINK]
- José Luís Oyón (1998) “La conservación de la vivienda popular en las periferias urbanas: el caso de Barcelona y la Colonia Castells”. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, n. 21. [LINK]
- “La Colònia Castells: crònica d’una mort annunciada”. A La Veu del Carrer n. 117, julio 2010 [JPG]
- PÀGINA WEB “SALVEM LA COLÒNIA CASTELLS”: http://salvemlacolonia.blogspot.org/. DOSSIER INFORMATIU EN PDF
- MÉS FOTOS DE LA COLONIA CASTELLS: [1][2][3][4][5] – ENTREVISTES EN VÍDEO: [1][2][3][4][5][6]