La caiguda de l’imperi romà

Una comida entre un grupo de empresarios mafiosos y los políticos que financiaban. Ahora están todos en la carcel.

Des de que el passat 3 de desembre una operació policial a Roma va portar a la detenció de 37 persones lligades de diferents maneres a l’Ajuntament, la nostra visió dels fenòmens i problemes socials que afecten aquesta ciutat ha canviat. La xarxa criminal que s’havia teixit per sobre de la capital italiana, basada en la atribució preferencial de contractes públics, implicava a funcionaris, politics d’esquerra i de dreta, cooperativas socials “roges”, bandes neofeixistes, periodistes, i un antic i violent grup de mafiosos conegut com la “banda della Magliana“. Més enllà de la droga i les armes, allò que generava els majors beneficis per a aquesta “Mafia Capital” eren les emergences socials: camps rom, centres d’acolliment per a migrants, emergència habitacional, recollida de les escombreries. Llegir les interpretacions telefòniques d’aquesta gent fa comprendre de sobte la banalitat, la vulgaritat i la sencillesa del mal, invalidant les nostres explicacions postmodernes sobre la complexitat del malestar social a les perifèries. Por una vez, la situació sembla ser molt més senzilla, encara que delirant. Un entrellaçat sistema institucional i criminal va estar maniovrant en gran mesura la polìtica ciutadana i nacional per al benefici de pocs sobre la misèria de molts, menjant-se diners públics per a ‘acollir’ i segregar les mateixes persones contra les quals organitzaba manifestacions de protesta.

Els blocs d’habitatges protegits a Tor Sapienza (Roma)
  • Tor Sapienza. Fa temps que s’intenta entendre les causes de la agressió que va haver-hi al novembre en aquest barri de Roma Est contra un centre de migrants, i del creixement del racisme a les perifèries. Sense dubte, sembla que darrera hi havia la voluntat per part de la cooperativa al centre d’aquesta xarxa criminal, de treure-li uns 40 usuaris (menors migrants) a una altra cooperativa, afavorint els disturbis per a traslladar els nois (i les subvencions) cap a un centre gestionat per ells.
  • El negoci dels camps rom. L’Ajuntament d’esquerres als 2000 va convertir en sistema la segregació de fet dels gitanos, obligant-los en un circuit d’accès a l’habitatge separat del dels paios. Ara els camps estàn prohibits per un decret europeu, i s’està finalment desvelant el monopoli d’algunes cooperatives (d’equerres, catòliques, fins i tot de dretes) sobre els fons pùblics pels camps, i del seu interès en mantenir una situació d’emergència.
  • Els centres d’acolliment per a migrants. Els polítics que promovien l”acollida dels migrants’ rebien mil.lers d’euros mensuals de les cooperatives, per a que els enviessin cada cop més migrants, i per que aquests es quedessin més temps possible dintre dels centres, tant a Roma com al Sud. Dos articles de la revista NapoliMonitor tracten el tema en formes diferents: Michele COLUCCI (2014) “Tutta colpa dei banditi?, explica els processos historics que van portar a l’actual acaparrament mafiòs dels fons per les polìtiques socials; Stefano PORTELLI (2014) “Los centros del triángulo [castellà al blog OACU], descriu les contradiccions neocolonials que legitimen la segregació dels migrants que arriben a Sicilia en camps (molts dels quals gestionats per les mateixes cooperatives implicades a “Mafia Capitale”).

Aquesta entrada també és disponible en: English, Italian, Spanish