Les perifèries d’en Reclús

Imagen de libcom.org

En la visió del geògraf anarquista Elisée Reclús (1830-1905), les periferies de les grans ciutats no eren els llocs d’exclusió en que viuen els que no poden permetre’s de viure al centre. Al revès, els marges, els suburbis, eren per a ell els espais ideals per a crear formes de vida més properes a la natura, sense perdre la relació amb l’ebullici urbà (Reclús havia participat a la Comuna de Parìs), però sense patir per la densitat extrema i malaltisa de la metròpoli. Reclús va passar la última mitat de la seva vida adulta als suburbis, reivindicant les últimes franges urbanes com als llocs que trenquen la dicotomia entre natura i ciutat – un dels problemes als quals van dedicar la seva atenció els geògrafs i urbanistes de la seva època, especialment els ecologistes i anarquistes (Patrick Geddes, Lewis Mumford i, a Catalunya, Cebrià de Montoliu). Més info a R.A.forum, a libcom, a recollectionbooks.

  • José Luís Oyón (2012) Las casas de Reclús. Hacia la fusión naturaleza ciudad. Scripta Nova, propera publicació.
  • Entrevista amb José Luís Oyón sobre Reclús i el nomadisme [a youtube], per produccionesnomades
  • Dues obres de Reclús en línia: “Evolución, revolución y anarquismo” [PDF] i “El arroyo” [PDF]
  • Eduard MASJUAN La ecología humana en el anarquismo ibérico. Urbanismo “orgánico” y ecológico, neomalthusianismo y naturismo social. Per a consultar aquì.

Aquesta entrada també és disponible en: English, Italian, Spanish