Month: November 2010

No Image

Favelas: l’essencial, invisible als ulls.

27/11/2010 admin 0
De les "favelas" brasilenyes, generalment, tenim una idea distorsionada pels estereotips i les pel·lícules. Moltes vegades la pobresa no es presenta sota la forma físicament evident de condicions higièniques degradades, o de greus dèficits infraestructurals. La institucionalització i el reconeixement públic cap a molts dels moviments crítics de la època de la dictadura, va convertir en un sistema algunes relacions purament assistencials, que aquests grups, ara sota la forma d'ONGs, exerciten als barris més pobres. El treball constant i subvencionat d'aquestes entitats durant les últimes dècades ha acabat millorant molts dels aspectes visibles d'aquests barris; però perjudicant profundament la autonomía i la capacitat d'autoorganització dels habitants, deixant les comunitats en dependència, exposades i incapaços de defensar-se per si soles. En el cas de la "favela" Monte Azul, de Sao Paulo, un grup d'alemanys d'inspiració antroposòfica van constituir la ONG Associação Comunitária Monte Azul, que canalitza totes les millores i el "desenvolupament" del barri. Però quan Monte Azul, a partir de 2008, va resultar interessant pel crim organitzat, ni la societat civil tenia ja els recursos organitzatius per impedir-ho, ni la ONG va poder fer-hi res en contra.
No Image

Annotacions des del sub-suburbi de Madrid

17/11/2010 admin 0

“MAD#sub és part d’una investigació sobre les dinàmiques territorials del cinturó sub-suburbial de Madrid. Constitueix un procès de micro-investigació acció que investiga sobre les formas de representació del paisatge de la perifèria, les pràctiques culturals i les narratives autònomes que poden generar-se en relació a la transformació i la vivència d’aquests espais liminals. Entenem la liminalitat com espai de transició, caracteritzat per la seva indeterminació i ón qualsevol esdevenir és possible. La metròpoli, y més concretament la perifèria, és l’espai de resistència i també de proposicions posibles que permiteixen construir noves maneres d’entendre la cultura i les formes de vida. Els suburbis d’aquestes periferies metropolitanes són espais buits i allunyats de les formes de control, llocs encara susceptibles de ser apropiats i revestits de nous significats”. De la convocatòria del TALLER MAD#sub, organitzat a PUERTA DEL SUR, del 19 al 22 de novembre per Sitesize i La Casa Encendida de Madrid.

…
No Image

Les barraques de Poblenou

12/11/2010 admin 0
"Desallotjat l'últim campament gitano de Poblenou" va annunciar la premsa municipal el 6 d'octubre de 2010. Al mirar-ho millor, la notícia és que no hi ha hagut cap desallotjament, ja que al campament hi vivien massa nens com per a fer-los fora. Quan la premsa treu el tema dels gitanos (rumanesos, portuguesos, gallegs...) assentats a Poblenou, barri industrial de Barcelona ara en transformació, sempre és per annunciar que els campaments estàn a punt de desapareixer per sempre, com si no fossin més que un residu folklòric d'un temps ja passat. Semblava que fossin "els últims campaments" també els que van desallotjar-se al carrer Agricultura al 2004, o a la fàbrica Oliva Artés al 2003. Per a parlar dels campaments gitanos, es fa servir la paraula "barraques", densa de significats històrics: la lluita contra el barraquisme va ser una de les conquestes del moviment veïnal als anys 60 i 70. Per això, les notícies sobre els campaments gitanos al costat dels gratacels del nou "districte tecnològic 22@", més que a una renaixença del barraquisme, ens fan pensar a una renaixença de l'ús del barraquisme, per a justificar la simplificació dels conflictes i contrastos que sorgeixen arrel d'un procès tan ample com la requalificació urbanística de l'antic barri industrial de Poblenou, i de la ciutat en general. Si els gitanos i les seves "barraques" són el passat, i els gratacels el futur, es pot presentar cada desallotjament com a un acte degut a la història. Les polítiques socials, aquestes sí que són residus del passat.
  • "Paisatges urbans - paisatges humans" - Reportatge fotogràfic sobre Poblenou de Núria Sánchez Armengol (2008)
  • Pàgina web de l'exposició "Barraques - la ciutat informal" del Museu d'Historia de la Ciutat [LINK]
  • Noticia sobre el desallotjament del campament del 6/10/2010 [VIDEO]
  • Nomadisme urbà a Poblenou, 2000-2005: esborrany d'una recerca, a Poblenou avui, part2 [PDF]
  • Noticia de 2012: quatre morts a l'incendi d'una barraca a Can Ricart, entre ells possiblement alguna de les dones retratades en aquestes fotografies.
No Image

“¿Qué sos, Nicaragua, para dolerme tanto?”

04/11/2010 admin 0
No hi ha perifèrias a Managua, Nicaragua, porque no hi ha centre. Per tota la extensió de la ciutat, els asentaments espontanis ("favelas") i les colònies ("gated towns") viuen al costat els uns dels altres: protegits els uns per les seves pandilles, els altres pels guàrdies privats. El govern no fa cap intent per enmascarar la misèria dels ciutadans més pobres: perquè Nicaragua viu de vendre la seva pobresa, per captar els diners de la cooperació internacional, que en gran majoria queda en mans de les élites. Moltes de les ONGs que treballen avui en la enorme cantitat de projectes de "desenvolupament integral" o d'"empoderament comunitari" als barris més pobres de Managua, són hereves de les organitzacions "internacionalistes" que als anys vuitanta van lluitar per a defensar militarment la Revolució Sandinista contra la "guerra bruta" finançada pels Estats Units. Ara els financen els mateixos goberns - europeus i nordamericans - que van contribuir al fracàs d'aquell històric "projecte integral de desenvolupament comunitari dirigit localment". Els goberns utilitzen les ONGs per obrir pas al comerç internacional, i com a pal·liatiu per a reduir l'impacte dels "adjustaments estructurals" neoliberals. Aquest sistema pervers es reflexa a nivel micro en les relacions humanes entre cooperants i beneficiaris dels projectes de desenvolupament: tal com s'explica a "La cooperación internacional en Nicaragua. Problemas y aspectos socioantropológicos", Stefano Portelli, 2001. La recerca es basa sobre un treball de camp al barri Memorial Sandino de Managua.