Month: February 2012

"Sovint el Carnestoltes va ser un moment de desfogament per a les expressions de descontent popular cap a la classe política: va ser prohibit durant la dictadura, sota el pretext que les màscares podrien amagar potencials atacs de guerrilla per part dels 'rojos'". Tot i que el Rei Carnestoltes és ara domesticat a gran part d'Europa, potser tornarà a nèixer en altres parts del món: fa alguns anys que al poble de Fremantle (Perth, Australia) un grup d'activistes culturals estàn proposant un Carnestoltes d'estil europeu antic: irreverent, anticonformista, contracultural. Mentrestant, en alguns llocs del vell continent, se n'està recuperant el valor reivindicatiu i contestatari.

A Roma la gentrificació s'exten en cercles al voltant del centre històric, atacant barris que fins fa poc es consideraven perifèria. A Tor Pignattara, el barri més densificat i poliglota de Roma, els especuladors immobiliaris divideixen els palazzi en unitats cada vegada més petites, i amenacen de destrucció les poques casetes baixes que queden de peu: les segueixen anomenant "baracche" per a legitimar la seva paulatina demolició i substitució per palazzi. Criminalitat organitzada i neofeixisme s'escampen a un territori que havia sigut "roig", mentres que els polítics aproven un "piano casa" que no conté cap rastre d'urbanisme, i que legalitza tota mena d'especulacions velles i noves. La resistència, però, també comença a reorganitzar-se.