“Esteve Lucerón (Pobla de Segur, 1950) va realitzar des de 1980 un treball de documentació fotogràfica del poblat barraquista de La Perona, que va perllongar-se durant uns 10 anys i va terminar coincidint amb la erradicació del barri. A les imatges de Lucerón és patent la seva confesada inspiració dins del treball, dins de la actitut davant de les persones que retrata, dels grans fotògrafs nordamericans de la època de la Gran Depressió de 1929, Walker Evans, Dorothea Lange i Lewis Hine: empatia, contenció, no manipula als seus subjectes per accentuar la dramaticitat, no viola intimitats, no saqueja misèrias. Tampoc hi ha una actitut compassiva edulcorada: hi ha crítica social, és document antropològic, dada històrica, ja que aquests poblats coincideixen amb un periode de prosperitat econòmica, d’especulació sobre els terrenys, de conflictes entre “llinatges” o subgrups gitanos, quan l’Ajuntament decideix reubicar – traslladar / deportar – a uns grups d’una zona cap a una altra sense més consideració que el número. Però Lucerón ofreix una mirada personal, presta especial atenció a la canalla i al particular humor, pícaro, descocat i desafiant, dels gitanos“. De la recensió de María José Furio, al seu blog. Algunes fotos: [1][2]
- Esteve Lucerón. La Perona (1985-1989). Agenda de la Imatge n. 56 (2010). Els textos són de Xavier Camino y Pili Díaz Giner; y Jordi Gratacós, secretari de la UPIFC, va realitzar el treball de laboratori sobre els negatius. [Notícia exposició a la pàgina de la UPIFC]