Contradiccions calabreses

"Inacabat calabrés": foto d'Angelo Maggio

La festa tradicional és un paper de tornasol: es modifica naturalment al modificar-se el grup que hi participa, escriu el fotògraf calabrès Angelo Maggio després d’assistir a la festa de la Verge de Polsi fa uns anys. Les festes populars canvien, la tradició es reescriu i reinventa segon les noves necessitats. Després dels anys noranta, a Calàbria (Itàlia), el fenòmen del “segón folk revival” (estudiat per l’antropòleg australià Stephen Bennetts), ha convertit els festivals en un instrument per atraure turistes i diners cap als petits pobles calabresos, cada cop més despoblats; però aquesta comercialització redueix la cultura popular de la regió a les “tarantelle”, a més força suavitzades, eliminant tota la resta de tradicions populars locals que s’homologuen a un denominador comú regional-popular. Alhora però hi ha una falsificació molt més profunda i perillosa que està prenent lloc. Una sèrie d’obscurs personatges vinculats als “clans” mafiosos publiquen articles, llibres i discos que presenten la ‘ndrangheta (la màfia calabresa) com a un fenòmen “cultural”, lligat amb el folklore i amb les tradicions populars de Calàbria; mistificant i llegitimant d’aquesta manera la crueltat dels clans davant la opinió pública, fins i tot internacional. Mentrestant, els antropòlegs locals segueixen ocupats en classificar les variants etnomusicològiques, mostrant generalment poc interès cap a aquestes manipulacions dels seus objectes d’estudi.

  • Stephen BENNETTS (2012) Berlusconi hasn’t arrived here yet: the Contemporary Southern Italian Folk Revival as a Response to Modernity, tesi doctoral sobre el segón folk-revival italià [RTF italià]
  • Angelo MAGGIO (2012) “La parabola dei folk-festival”, a Napolimonitor [link]; un dels fundadors del festival Tarantella Power del poble de Caulonia explica com l’Ajuntament – després d’haber secuestrat la festa – aquest any hagi intentat utilitzar diners pels migrants per a pagar un concert de música àraba, amb l’excusa de la “intercultura”.
  • Francesca VISCONE (2011) “Se la mala è folklore”, Malitalia [link]. Aquesta periodista calabresa, autora de La globalizzazione delle cattive idee (Rubbettino, 2005, link) ha patit amenaces per part del fotògraf Francesco Sbano per haber denunciat com la visió “culturalista” de la ‘ndrangheta és propiciada pels mateixos clans, amb contactes amb la premsa. Uns exemples són la web del disc La musica della mafia, o el llibre Malacarne d’Alberto Giuliani. Un cas que va suscitar bastant d’escàndol és el del periodista de Der Spiegel Andreas Ulrich, sospitòs de proximitat amb els clans, que recentment va publicar un reportatge fins i tot a la prestigiosa revista d’esquerra Internazionale.
  • També s’hauria de profunditzar el treball d’Arturo LAVORATO sobre els migrants africans que treballen a la Calàbria rural: “Gli africani salveranno Rosarno?” (2009) [video]. El tìtol del vídeo recalca el d’un llibre editat per Antonello Mangano, a partir de la revolta de 2008 al poble de Rosarno. Es vegi tb el curt Il volo de Wim Wenders, gravat a Riace Jonica [youtube].