Aquest diumenge dia 16 a les 18:30 h. l'antropòloga
Maite Marín i el fotògraf i reporter visual
Jordi R. Renom ens conviden a l'últim viatge nòmada que han organitzat a "El Centre", Ateneu democràtic i progressista de Caldes de Montbui, sens dubte tan interessant com la resta de les sessions del cicle
Nòmades convocades des de fa aproximadament un any. En aquesta sessió en concret, podrem conèixer l'últim projecte de l'obra fotogràfica d'en
Xavier Ribas, i a partir d'aquesta establir un diàleg entre la fotografia i disciplines com l'urbanisme, l'arquitectura i l'antropologia. A la conversa participaran també la urbanista, fotògrafa i arquitecta
Kathrin Golda-Pongratz, l'arquitecta i membre del col·lectiu "Repensar Bon Pastor "
Emanuela Bove, i l'antropòloga
Núria Sánchez Armengol, membre del nostre grup de treball. En el treball d'en Xavier Ribas
Nòmades s'evoquen qüestions com els
límits,
les fronteres,
les expulsions del territori, la
vida quotidiana, la
violència simbòlica i la
memòria històrica, a partir d'imatges preses en territoris perifèrics. Xavier Ribes ha treballat des de 1994 en diversos projectes fotogràfics sobre perifèries urbanes.
"...
Las periferias no son todas iguales. La periferia de Barcelona es muy diferente si vas al Besós o si vas al Llobregat, o si vas a Nou Barris, a Pedralbes, o a Sarrià… A mi me interesa la periferia, entre otras cosas, como contrapunto, o contravisión a la ciudad pensada desde el centro. Si en algo se distinguen las ciudades contemporáneas unas de otras es por sus periferias, más que por sus centros urbanos. Entonces, podríamos decir que el verdadero carácter de las ciudades se encuentra allí, y que por lo tanto la periferia, más que igualar, es generadora de identidad". [link al blog "a sangre" de Francisco Navammuel]
La festa tradicional és un paper de tornasol: es modifica naturalment al modificar-se el grup que hi participa, escriu el fotògraf calabrès Angelo Maggio després d'assistir a la festa de la Verge de Polsi fa uns anys. Les festes populars canvien, la tradició es reescriu i reinventa segon les noves necessitats. Després dels anys noranta, a Calàbria (Itàlia), el fenòmen del "segón folk revival" (estudiat per l'antropòleg australià Stephen Bennetts), ha convertit els festivals en un instrument per atraure turistes i diners cap als petits pobles calabresos, cada cop més despoblats; però aquesta comercialització redueix la cultura popular de la regió a les "tarantelle", a més a més força suavitzades, eliminant tota la resta de tradicions populars locals que s'homologuen a un denominador comú regional-popular. Al mateix temps però hi ha una falsificació molt més profunda i perillosa que està prenent peu. Una sèrie d'obscurs personatges vinculats amb els "clans" mafiosos publiquen articles, llibres i discos que presenten la 'ndrangheta (la màfia calabresa) com a un fenòmen "cultural", lligat amb el folklore i amb les tradicions populars de Calàbria, mistificant i llegitimant d'aquesta manera la crueltat dels clans davant la opinió pública, fins i tot internacional. En tot això, els antropòlegs locals segueixen ocupats en classificar variants etnomusicològiques, i es mostren generalment poc preocupats d'aquestes manipulacions que estan patint els seus objectes d'estudi. 