Racisme a Santako

Haz click aquí para ver el vídeo

Sis ciutats al voltant de Barcelona – Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Santa Coloma de Gramenet – estàn entre les deu més poblades de Catalunya. Pero només a Hospitalet i Santa Coloma la densitat de població és tan alta que supera la de Barcelona, ciutat compacta per excel·lència. El caos urbanistic que pateix Santa Coloma de Gramenet és resultat directe de l’especulació inmobiliària i de la corrupció polìtica: i el racisme persistent d’alguns sectors de població és l’altra cara de l’amuntegament i de l’increible diversitat d’origens que caracteritza la població de Santako. Però si a principis del segle XX els qui rebutjaven als “murcians” de les casas baratas almenys podien vantar les seves origens locals i parla catalana, al segle XXI els qui rebutgen i boicotegen als àrabs, xinesos, llatins, rumans de la ciutat, són ells mateixos – en gran majoria – immigrants de segona generació. El vìdeo Mézquita no! (2005) descriu el conflicte esclatat arreu de la instal·lació d’una mesquita a la zona del Singuerlín.

Escomença la construcció vertical a Santako. Imatge de Skyscrapercity

A les últimes eleccions municipals, el partit xenòfob Plataforma per Catalunya va obtindre tres consellers, cap dels quals viu a Sta. Coloma, a través d’una  campanya electoral basada només sobre el racisme; afegint-se a la onada d’ultradreta que està recorrint Europa, i recollint vots entre els obrers decepcionats per la corrupció i el cinisme de les esquerres. L’alcalde socialista detingut per corrupció al 2009, Bartomeu Muñoz, també vivìa a una zona exclusiva de Barcelona, lluny dels conflictes i amuntegament en que vivien els “seus” ciutadans.

  • Alberto ARANDA, Guillermo CRUZ (2005) “¡Mezquita NO!, vìdeo documental sobre el conflicte a Santa Coloma de Gramenet: “És un documental fet a ras de suelo, a peu de carrer, ón pot sentir-se pràcticament l’olor de l’asfalt i dels seus protagonistes. Un document social elaborat amb un llenguatge viu, fresc i dinàmic, amb recursos fílmics àgils i innovadors” [ENLLAÇ AL VÌDEO a la pàgina WebIslam]
  • El Centre d’Acolliment de Santa Coloma des de 1993 lluita contra el racisme i per a oferir recolzament als ultims arrivats a la ciutat: implicant-se als conflictes socials, i oferint classes gratuïtes de castellà als migrants (malgrat que molts dels seus activistes siguin catalanoparlants; però han de respondre a la falta de cursos de castellà oferts per les institucions!)
  • Debate de 2004 sobre racisme, mitjans de comunicació i “garrulos”, a Indymedia Barcelona [ENLLAÇ]
  • La immigració xinesa al barri de Fondo (Santa Coloma), que en 10 anys ha arrivat a representar l’11% de la població, és objecte dels estudis de Joaquín BELTRÁN i Xavier BENVENUTY.
  • Santa Coloma de Gramenet – Gramenet del Besós durant la Repùblica – compta amb una llarga tradició cultural i política antirracista i llibertària, en part centralitzada a través d’ARA (Actuar-Reflexionar-Aprendre) Santacoloma [la seva pàgina web redirecciona a molts grups de la ciutat]
  • El Grup d’Història José Berruezo, dirigit per Juan José GALLARDO ROMERO, porta anys recopilant la història de l’anarcosindicalisme i del moviment obrer de la ciutat [mira la web de la revista Àgora].
  • L’Ateneu Popular Julia Romera és un punt de trobada per diferents col·lectius actius a Santako [web de trobada de l’Ateneu]
  • La Biblioteca Social La Hoguera, situada a l’interior de l’Ateneu, té una col·lecció de varis mil·lers de titols centrats sobre lluites socials presents i passades, locals i globals [a les webs (1)-(2) encara no són molt actius]