Las Flores del Rancho de Tijuana

Foto de Gema, una de las "Flores del Rancho", Tijuana, 2010.

“Don’t be fooled por el mito y la leyenda: ni Sin City, ni el lugar más feliz de la tierra […] Tijuana no se queda quieta, […] por eso es tan difícil asirla, y por eso es tan fácil poner etiquetas”. Rafa Saavedra, Tijuana makes me happy, 2002.

[audio:http://periferiesurbanes.org/wp-content/uploads/2012/10/NortecCollective_TIjuanaMakesMeHappy.mp3|titles=Tijuana Makes Me Happy|artists=Nortec Collective]
La fotògrafa i col·lega Anna BOSCH ha estat realizant un treball de fotografia participativa al Rancho Las Flores, una colònia d’assentament espontani a Tijuana: barraques i cases autoconstruides a menys d’1km de la frontera més transitada del món. La fotografia participativa (amb la qual tant Ruidophoto com el CFD de Barcelona porten anys experimentant) implica ensenyar fotografia i proporcionar càmeres a persones que no estàn familiaritzades amb aquest mitjà. La fotografia es converteix en un mirall i una finestra: les dones (“las Flores”) del Rancho de Tijuana produeixen unes imatges que són a la vegada objectes per a la seva autoreflexió col·lectiva, i instruments per a la comunicació de les seves vivències i punts de vista cap a l’exterior. En poques ciutats els habitants són influenciats tan profundament per les imatges que des de l’exterior es construeixen sobre la seva ciutat: Tijuana es representa alternativament com a borderland o com a “centre de l’univers”; com a ciutat sense llei o com a “lloc perfecte” pel turisme “ianqui”. En aquest context, produir noves imatges, procedents de sectors de la població allunyats dels centres de producció de les narratives dominants, permet explorar les resistències, evidenciar altres interpretacions dels estereotips, qüestionar les imatges mainstream.