Antropología i acció

E. Said tirant una pedra contra soldats israelies

Una sèrie d’enllaços i articles per a reflexionar sobre les modalitats que assumeix la antropologia quan es proposa entrar en acció, és a dir sortir de la (impossible) observació “pura” i intervenir explicitament sobre el terreny. Als setanta, a Itàlia, s’utilitzava la expressió “ricerca-intervento“, que traduia la definició anglesa “action research”. Varies experiencies d’aquella època està tenint una continuïtat fins avui, com per exemple la “inchiesta operaia” (enquesta obrera) autogestionada i conduïda per militants o pels mateixos protagonistes dels conflictes socials. Mentres el camp de la “antropologia aplicada” (applied anthropology) ha passat a ser dominat per les ONGs i pels plans de desenvolupament, gairebé sempre control·lats i finançats pels goberns, als moviments socials s’han elaborat altres formes de creació del coneixement. A Barcelona a 2004 va haver-hi una trobada (a l’Ateneu de Nou Barris) amb el títol “Investigacció“, del qual va sortir el llibre col·lectiu Recerca activista i moviments socials (El Viejo Topo, 2005). Entre altres hi va col·laborar l’antropòleg Jeff Juris. Als Estats Units, dins de l’àmbit academic, s’està parlant avui molt sobre allò que ells defineixen “public anthropology” (es vegi l’article de Robert Borofsky i la secció Public Anthropology Review de la revista American Anthropologist). També és interessant la perspectiva de “collaborative anthropology“, (es vegi l’article de Joanne Rappaport) que trenca amb la producció individual de coneixements de l’etnògraf; però sembla que als últims anys això s’està centrant bàsicament a la escritura i lectura de blogs… Per a tornar al punt: dos llibres sobre antropologia i anarquisme,