No Image

El protector de Phnom Penh

21/09/2013 admin 0

És l’estatua de “Nak Ta Ma Chas Day”, esperit protector de la ciutat de Phnom Penh.  L’esperit és el propietari de les seves terres malgrat mai ningú li ofereix un incens, ni un prec. Deu ser per aquest motiu que, segons sembla, darrerament no està fent un bon treball.  Edificis desproporcionats aparèixen casualment i de sobte; la família Sokha, una de les més potents del país, construeix on i quan vol; la policia, de tant en tant encara assassina dissidents. Caldria, a més, parlar de la gestió de la memòria del genocidi:  No és fins darrerament, més de 30 anys després, que les institucions locals i internacionals estàn reconeixent el treball valuossíssim realitzat pels curanders tradicionals, en convertir els millions de fantasmes escampats per tota Cambodja, en “avantpassats” de les comunitats, i protectors de les seves terres.

  • Dos articles MOLT BONS sobre la gestió de la memòria: Maurice EISENBRUCH (2006), “The uses and abuses of culture: Cultural competence in post-mass crime peacebuilding in Cambodia” [PDF] :: Anne Yvonne GUILLOU (2012), “An alternative memory of the Khmer rouge genocide: the dead of the mass graves and the land guardian spirits” [PDF] :: es vegi també la web de M. Eisenbruch
  • Alguns textos sobre la ciutat: Sylvia NAM (2011) “Phnom Penh: From the Politics of Ruin to the Possibilities of Return” [enllaç] :: Thomas KOLNBERGER (2012) “Between Mobility and Immobility: Traffic and Public Space in Phnom Penh” (nice photos) [enllaç] :: AbdouMaliq SIMONE (2008) “The Politics of the Possible: Making Urban Life in Phnom Penh”, [enllaç]
  • Un vídeo, ja clàssic: “We Want (u) To Know(2011) d’Ella PUGLIESE [més al dia a facebook] – és el resultat d’un projecte de vídeoantropologia participativa a través de la memòria més fosca de la Cambòdia post-traumàtica: ha rebut el Community Cinema Award a l’octubre 2013 al festival internacional de Yamagata!
  • Khan Saret, Tanja Schunert, “Exploring the Utilization of Buddhist Practices in Counseling for Two Different Groups of Service Providers (Monks and Psychologists) in Cambodia” [PDF]: en aquest article va col·laborar la nostra amiga Judith STRASSER, organitzadora del congrès “Mental Health of Khmer Rouge Survivors and Their Descendants” (2010)
  • Fabienne LUGO (2002) Between a Tiger and a Crocodile: Management of Local Conflicts in Cambodia, an anthropological approach to traditional and new practices, UNESCO [PDF]
No Image

Congrès a Bolonia: les dimensions subjectives de la vulnerabilitat

01/09/2013 admin 0

El 5 d’octubre a Bolonya es reunirà per la segona vegada, després de la trobada inaugural a París, la Xarxa d’Evaluació de les dimensions subjectives de la Vulnerabilitat (REDISUV) Xile-Europa. Les reiterades catàstrofes naturals a Xile han fet present la necessitat d’estudiar més sistemàticament les subjectivitats de les persones afectades, producte d’unes condicions socials, econòmiques i polítiques particulars. El programa del congrès inclou intervencions centrades sobre els  desastres naturals, però també una mirada cap a la vulnerabilitat “urbana” producte de polítiques neoliberals com les que el nostre grup ha estat estudiant a Barcelona.

  • Bolonya, dijous 5 de setembre, 10h-18h: “Vite invisibili: dimensioni soggettive della vulnerabilità sociale, programa en PDF.
  • Davide Olori (2013) “Reprendre’s el centre per oposar-se a les expulsions: el cas dels Immobles Recuperats Autogestionats a Santiago de Xile” [PDF, italià]. “La urgència de les ocupacions post-terratrèmol va fer que el procès aplegués organitzacions informals (veïnat, parentiu, treball) amb algunes formals (polítiques o partítiques), generant dinàmiques de fractura i recomposició entre interessos, jerarquies i relacions…”
  • Fabio Carnelli va estudiar etnogràficament les consequènces del terretrèmol de L’Aquila (Itàlia central) alguns anys després: la solució “militaritzada” no va fer més que reactualitzar el trauma, i aumentar la vulnerabilitat de la població. Vegi’s Sismografie, a la web de Il lavoro culturale. Y també aquest article de Rita Ciccaglione un any després del terratrèmol a Emilia Romagna.
  • Caterina Borelli acaba de publicar a academia.edu la seva Tesis sobre Sarajevo: “La ciudad post-traumática” (vegi també aquest post)
  • Stefano Portelli (2013) “Spatial reordering and social pathology in the periphery of Barcelona: the social impact of urban transformations”, intervención al XXI congreso del International Social Theory Consortium, Copenhagen, 26-27 de juny [Proximament!]