Agenda – Page 22 – Perifèries Urbanes

La montaña olvidada: geopolítica cotidiana en Sarajevo

28/03/2011 admin 0

“¿Sabes cuándo fue la última vez que subí al Trebević? Febrero ’92. Antes iba todos los fines de semana con mi padre. Nunca más he vuelto. Desde ahí cayeron sobre el techo de mi casa 22 granadas. Ahora lo veo todos los días desde mi ventana y quiero sólo que desaparezca”. Bojan, sarajevita de 30 años. Los habitantes de Sarajevo (Bosnia-Herzegovina) ya no suben al monte Trebević, aunque la guerra acabó ya hace 15 años; los restaurantes panorámicos están destrozados, el teleférico que conectaba la montaña a la ciudad no ha vuelto a funcionar, y sobretodo hay zonas en qué aún podría haber minas. Pero no es por falta de dinero que las autoridades federales mantienen el Trebević en este estado de "tierra de nadie": la ciudad dividida conviene a ambos nacionalismos, y una barrera invisible que separe "nosotros" de "ellos" debilita (¡mina!) el proyecto de convivencia postbélico y el sueño de una ciudad que vuelva a ser universal.

La Riconquista di Alcoi

19/03/2011 admin 0

[caption id="attachment_1958" align="aligncenter" width="640" caption="El Partidor, quartiere di Alcoy (Alicante). Foto di Jordi Flores Casasampere"]

[/caption] La trasformazione del centro di Alcoy, antica citta industriale tra Alicante e Valencia, implica grandi demolizioni nel quartiere del Partidor, culla delle lotte operaie della Spagna. Il Comune compra uno a uno i palazzi del quartiere e li svuota di abitanti, favorendo il degrado e legittimandone la demolizione. In nome del bene comune e del miglioramento della vita urbana, in tutta la Spagna vengono cancellati i quartieri storici del proletariato, come se la storia fosse solo quella borghese; questo processo è ancora piu drammatico nelle città in cui furono più forti le lotte e proteste contro il capitalismo nascente. "La vergogna di obbligarti ad andare al tuo funerale", cantava il poeta di Alcoy Ovidi Montllor, rispetto alla ricostruzione di un campanile bruciato durante la Guerra Civile.

La Reconquista de Alcoi

19/03/2011 admin 0

La transformación del centro de Alcoi, antigua ciudad industrial entre Alicante y Valencia, implica grandes demoliciones en el barrio del Partidor, cuna de las luchas obreras del Estado Español. El Ayuntamiento compra uno a uno los edificios del barrio y los vacía de población, estimulando la degradación y legitimando su derribo. En nombre del bien común y de la mejora de la vida urbana, los barrios históricos del proletariado están siendo atacados en todo el Estado, como si el único patrimonio histórico a mantener fuera el burgués; este proceso es aún más dramático dónde hubo las luchas y revueltas más fuertes contra el capitalismo naciente. "La vergonya de fer-te anar al teu enterro", cantaba el poeta alcoyano Ovidi Montllor refiriéndose a la reconstrucción de un campanar quemado durante la Guerra Civil.

The “Reconquista” of Alcoi (Valencia)

19/03/2011 admin 0

The transformation of the center of Alcoy, the most ancient industrial city in Spain, between Valencia and Alicante, entails great demolitions in the Partidor neighborhood, cradle of the spanish working class movement. The City Council is buying the buildings of the neighborhood one by one, then evicts its inhabitants, fostering deterioration and creating an excuse for their demolition. In the name of common good, and of the improval of urban life, all around Spain the historical places of the working class are under attack, like if history was only the history of the ruling classes; this process is even more dramatic where there were strong struggles and rebellions against the new-born capitalism. "The shame of having to attend to your own funeral", as sang by Alcoi's poet Ovidi Montllor, about the reconstruction of a steeple burned during the Civil War.

La Reconquesta d’Alcoi

18/03/2011 admin 0

Divendres 1 d’Abril, 15:30h: projecció del documental sobre Alcoi “Derribando el olvido” dins del Festival de Cinema Anarquista de Barcelona (a l’Antic Teatre)

La transformació del centre d’Alcoi, bressol de la industrialització a l’Estat Espanyol, implica grans enderrocs al barri del Partidor, ón van originar-se les primeres lluites obreres de l’estat. L’Ajuntament compra els edificis del barri un després de l’altre, i els buida dels seus habitants, afavorint la degradació i legitimant l’enderroc. En nom del bé comú i de la millora de la vida urbana, a tot l’Estat s’estàn atacant els llocs històrics fonamentals del proletariat, com si la historia només fos la de la burgesía; aquest proces és encara més dramàtic a les ciutats ón hi havé fortes lluites i revoltes contra el capitalisme naixent. “La vergonya de fer-te anar al teu enterro“, cantava el poeta alcoià Ovidi Montllor, describint la reconstrucció d’un campanar cremat durant la Guerra Civil.

Al barri del Partidor, al 1873, va escomençar la “Revolta del Petroli“, llibertària i ludita, que pocs anys després va rebre les crítiques de Engels en polèmica contra l’anarcosindicalisme. Ara els propietaris dels edificis del barri prefereixen mantenir els pisos buits, i llogar-les una setmana l’any als turistes que busquen un balcó exclusiu durant les festes de “moros i cristians”. Cada any amb aquesta festa es reactualitza la victòria militar sobre els àrabs i la cristianització d’aquestes terres. Però la Reconquista és també la eliminació sistemàtica de la memòria dels 7 segles de civilització musulmana de la qual encara es perceben les petjades. No és molt diferent el sistema amb què ara, tal com ens explica Miquel Amorós (també d’Alcoi) “els nous metods urbanistics intenten esborrar petjades històriques, d’organitzar l’oblit” de dos segles d’història obrera, anarcosindicalista i proletària, inscrits dins dels barris i de la trama urbana de les ciutats.

Jordi QUIÑONERO (2005) El concepte sociològic i el valor social de la trama urbana [Informe, PDF]
Miquel AMORÓS (2003) Urbanismo y orden, en Las armas de la crítica [baixa el PDF]
Documental “Derribando el olvido“ – Associació de Veïns del Partidor
Jordi QUIÑONERO (2007) Informe sociourbano del barrio del Partidor [PDF]

…

Pedagogia de les aigües

01/03/2011 admin 0

"Us diré una cosa sobre els contes - va dir - No només són diversió: no us deixeu enganyar. Són tot el que tenim, no ho veieu? Tot el que tenim per combatre la enfermetat i la mort. No teniu res si no teniu els contes. El seu mal es gran, però no poden resistir-se als nostres contes. Per això intenten destruir els contes, confondre'ls, o fer-nos-els oblidar". (Leslie Marmon Silko, Ceremony, 1977)

Pedagogia delle acque

01/03/2011 admin 0

"Vi dirò una cosa sui racconti - disse - Non sono solo divertimenti Non lasciatevi ingannare Sono tutto ciò che abbiamo, non lo vedete? tutto ciò che abbiamo per combattere la malattia e la morte. Non avete niente se non avete i racconti. Il loro male è grande ma non possono resistere ai nostri racconti Per questo cercano di distruggere i racconti farli confondere, o dimenticare".

(da Leslie Marmon Silko, Ceremony, 1977)

Pedagogy of waters

01/03/2011 admin 0

"I will tell you something about stories - he said They aren't just entertaiment, don't be fooled They are all we have, you see all we have to fight off illness and death You don't have anything if you don't have the stories Their evil is mighty, but it can't stand up to our stories So they try to destroy the stories let the stories be confused or forgotten They would like that. They would be happy because we will be defenseless then". (Leslie Marmon Silko, Ceremony, 1977)

Pedagogia de las aguas

01/03/2011 admin 0

En el esplai de Verdum (Nou Barris, Barcelona), en 2003 realizamos unos talleres con niños y niñas entre 5 y 7 años, a partir del estudio de cuentos y mitos de agua de diferentes poblaciones. La "pedagogía de las aguas", como nos gusta llamar una especie de utopía que hemos entrevisto durante los talleres, es la realización de un deseo de inundación, la aplicación práctica de un sueño, del cual sólo percebimos algunos fragmentos... Luca Rossomando, Stefano Portelli, Carola Pagani. Pedagogia delle acque. Lluvia, mar, desierto. [Libro original (italiano), PDF] [traducción castellano, PDF]

“La Bachillera” e la lotta contro la gentrification a Siviglia

20/02/2011 admin 0

Come a Barcellona, a Siviglia la gentrification è cominciata negli anni '80, con la preparazione della Expo del '92. Però la resistenza e la mobilitazione contro la speculazione immobiliaria non sono sorte fino all'inizio degli anni 2000. La Bachillera, quartiere di autocostruzione di 1500 abitanti nel distretto della Macarena, storicamente era parte della periferia, ma con la Expo ha passato a formar parte di un'"area di nuova centralità". Gli abitanti sono proprietari delle case, ma i terreni appartengono all'Asociación Sevillana de Caridad, che voleva demolire l'intero quartiere. Il piano iniziale di demolizione è stato bloccato grazie all'organizzazione collettiva di abitanti e tecnici-attivisti, che sono riusciti a collaborare direttamente in un progetto di riabilitazione del quartiere. Si organizzarono assemblee di quartiere, laboratori partecipativi, inchieste porta a porta, una diagnosi consensuata del quartiere, e addirittura un'occupazione di 15 giorni degli abitanti del quartiere nella sede dell'Asociación Sevillana de Caridad.

La Bachillera y la lucha contra la gentrificación en Sevilla

20/02/2011 admin 0

IIgual que en Barcelona, en Sevilla la gentrificación empezó en los 80, con la preparación de la Expo del 92; pero hasta principios de 2000 no arrancó la resistencia y la organización en contra de la especulación inmobiliaria. La Bachillera, un barrio de autoconstrucción de unos 1500 habitantes en el distrito Macarena, que históricamente estaba en la periferia, con la Expo quedó en una “nueva área de centralidad”. Los vecinos son propietarios de las casas, pero los terrenos pertenecen a la Asociación Sevillana de Caridad, que pretendía demoler el barrio entero. El plan inicial de derribo se modificó a partir de la organización conjunta de vecinos y técnicos activistas, que acabaron colaborando directamente en un proyecto de rehabilitación del barrio. Se organizaron asambleas, talleres participativos, encuestas casa por casa, un diagnóstico consensuado, y hasta un encierro de los vecinos durante 15 días en la sede de la Asociación Sevillana de la Caridad

The “Bachillera” and the struggle against gentrification in Seville

20/02/2011 admin 0

Just as in Barcelona, gentrification arrived to Seville in the eighties, when the city began to prepare for Expo '92. But the struggles and mobilization against real estate speculation didn't begin until the decade of 2000. The Bachillera, a neighborhood of self-constructed houses in Macarena district, historically was in the outskirts of the city, but with the Expo entered in a "new central area". Residents own the houses, but the lands belongs to the Sevillan Charity Association, who wanted to demolish the entire neighborhood. The initial demolition plan was blocked through the collaboration of neighbors and activists/technicians, that managed to get involved in a rehabilitation project for the neighborhood. Neighborhood assemblies were held, then participative workshops, door-to-door enquiries, a consensual diagnosis of the neighborhood, and even a 15 days occupation in the headquarters of the Sevillan Charity Association.

La Bachillera i la lluita contra la gentrificació a Sevilla

20/02/2011 admin 0

Així com a Barcelona, a Sevilla la gentrificació va començar als 80, amb la preparació de la Expo de 92. Però fins la dècada dels 2000 no s'han engegat la resistència i la movilització en contra de l'especulació inmobiliària. La Bachillera, barri d'autoconstrucció d'unes 1500 persones al districte Macarena, històricament formava part de la perifèria, però a partir de la Expo va quedar dintre d'un "àrea de nova centralitat". Els habitants són propietaris de les cases, però els terrenys són de l'Asociación Sevillana de Caridad, que volia enderrocar el barri sencer. El pla inicial de demolició va aturar-se gràcies a la movilització col·lectiva d'habitants i tècnics/activistes, que van conseguir col·laborar directament en un projecte de rehabilitació del barri. Van organitzar-se assemblees de barri, tallers partecipatius, enquestes casa per casa, un diagnòstic consensuat del barri, i fins i tot una tancada de 15 dies dels habitants del barri dins la seu de l'Asociación Sevillana de la Caridad.

No estem sols al món: leccions del “93” de Paris

10/02/2011 admin 0

Avui, al Centre Georges Dévereux, fondat per Tobie Nathan a l'Universitat Paris VIII (al departament 93, Seine-Saint Denis), treballen psicoterapeutes, filòsofs de la ciència, curanderos, babalaos, maîtres-des-secrets d'incalcolables origens i "afiliacions", reunits per l'apassionant recerca comú d'una nova "tècnica d'influència" que sapigui enfrentar de forma descolonitzada i no etnocèntrica la complexitat d'aquest món: en el qual ja sabem bé que "no estem sols".