No Image

Hi ha vida a la llacuna

26/04/2014 admin 0

Venècia és una ciutat que normalment es considera acabada. El seu destí sembla tan inevitable – morir d’èxit, convertir-se en una pantomima per l’ús i consum dels turistes – que ni tan sols s’intenta imaginar un futur diferent. Al èxode implacable dels habitants, ara al seu mínim històric (menys de 60.000 locals viuen a Venècia) s’oposa el pès insostenible del turisme: al 2013 va haver-hi 30 millons de visitants, potser fins i tot 40 si es calcules les visites de només un dia. “És que vosaltres viviu del turisme”, et deien, i hom no sabía ben bé que contestar-li. Però, sense dubte, serà la crisi, serà que tota glòria es fugaç, serà l’agobi dels pocs residents que queden: però alguna cosa es mou a la llacuna. Estàn sorgint iniciatives de gestió cultural des d’abaix, tallers de ciutadania en espais alliberats (Laboratorio Occupato Morion, Sale Docks i Teatro Marinoni entre altres), i va haver-hi un eficaç moviment de protesta contra el pas dels grans creuers; la última iniciativa, la menys esperada, la més utòpica, és d’una associació que proposa comprar col·lectivament l’usufructe d’una illa! L’Associazione Poveglia va nèixer a principis d’abril per iniciativa de quinze ciutadans de la Giudecca, per a evitar que una multinacional hotelera s’apoderi d’aquest troç de llacuna que l’estat italià ha subhastat (suposadament per a pagar el debte públic). En menys d’un mes de vida l’èxit va ser tan gran que, a la hora de recollir diners, els 20.000 euros per a participar a la subhasta van aplegar-se en tres hores. Ara hi ha una plana web per a pagar la inscripció en línia, y si no es guanyés la subhasta, les quotes es retornarien gairebé integralment. Tot i que, com va escriure un participant a la increible iniciativa, espero que no me’ls torneu mai.

No Image

Control de l’espai i espais de control: XIII Col·loqui de Geocrítica

17/04/2014 admin 0

Del 5 al 10 de maig 2014, a la Universitat de Barcelona, tendrà lloc el Col·loqui Internacional “El control de l’espai i els espais de control”, organitzat per la revista Geocrítica; amb les paral·leles ScriptaNova i Biblio3w, és una de les més prestigioses i interessants publicacions d’estudis urbans de l’àrea de parla hispana. La entrada és lliure i la assistència gratuïta; aconsellem aquestes sessions, que atendràn membres del nostre grup OACU: 6 de maig, Ocupación del espacio y control de los individuos a les 9h, Segregación social y urbana a les 18:30h; 9 de maig, Organización económica, poder y control a les 9h, Cambios en las formas de control a les 16h.

Root shock: l’impacte de la destrucció dels barris afroamericans d’EEUU

01/04/2014 admin 0
Mindy Fullilove li diu "xoc d'arrel" al trauma patit pels habitants de les més de 1600 comunitats afro-américanes que calcula s'hagin expulsat dels centres de les ciutats d'EEUU a partir de 1949. Al seu llibre "Root Shock" (2004) utilitza la metàfora del trasplantament, que si es repeteix les plantes no ho superen. Fins i tot la transició del plaer del jazz, nascut als guetos del centre, a la ràbia del rap de les noves perifèries, té a veure amb el xoc d'arrel: un tràuma pels desplaçats, però també per a tota la societat.
No Image

Els fantasmes de San Berillo

21/03/2014 admin 0

Ciutats diferents es succeeixen sobre el mateix sòl i sota el mateix nom, escriu Calvino, naixen i moren sense haver-se conegut mai, sense poder comunicar entre elles. De vegades els noms dels habitants segueixen iguals, així com l’accent de les seves veus i fins i tot els trets de les seves cares. Però els déus que habitaven sota els noms i sobre els sòls van marxar sense dir res, i al seu lloc es van instal·lar déus estranys. És inútil demanar-se si aquests déus són millors o pitjors que els antics: crec que no hi ha cap relació entre elles… Us assenyalem un altre documental italià: Els fantasmes de San Berillo (2013), d’Edoardo Morabito i Irma Vecchio, guanyador del Torino Film Festival. La demolició d’aquest antic barri del centre de Catània (Sicília), al 1958, va ser l’esponjament més gran de tota la posguerra a Itàlia, i va ser vinculat (com tot) amb la Società Generale Immobiliare, de propietat del Vaticà: 30.000 persones van deportar-se cap a la perifèria. Va ser el mateix any en que van prohibir-se els postríbuls: les prostitutes van acabar treballant en la clandestinitat, i el que va quedar de San Berillo va convertir-se en un dels més grans red light districts del Mediterrani. Així la història del barri va seguir durant mig segle més, fins que en 2001 una nova operació policial va tornar a fer fora a prostitutes i transvestits de les seves cases i carrers. Avui molts terrenys encara estan buits, altres ocupats per noves faveles (com es veu en aquest vídeo de 2012). El documental alterna visualment el present i el passat del barri, acompanyant les imatges amb les fascinants paraules de la escriptora Goliarda Sapienza, nascuda a San Berillo el 1924.

No Image

El Secret

08/02/2014 admin 0

A mitjans de gener, a molts barris de Nàpols es celebra encara el ritual del Cippo di Sant’Antonio. Després de les festes de cap dany, els nanos comencen a cercar llenya per a cremar, i acaban anant molt lluny dels seus barris. Cada colla amuntega la seva llenya a un amagatall – il segreto – per a protegir-la dels atacs de les altres colles. L’objectiu del dia de la foguera, el 17 de gener, es consuma en recerques frenètiques i baralles, a vegades reals, altres imaginàries, per a defensar el tresor dels “enemics”. Tot succeeix al carrer, gairebé vint-i-quatre hores al dia; al matí els nanos fan “campana” de l’escola, a la nit els torns per vigilar l’amagatall. Per a assolir l’objectiu, les colles han de s’enfronten amb problemes: venen tan per part dels veïns del barri que es queixen dels soroll, com de la policia que els amenaça amb emportar-s’ho tot. Mirant-ho més d’ aprop, però, es descobreixen regles i codis de comportament que es transmeten d’una generació a l’altra: són els mateixos nens que al col·legi apareixen absents, mandrosos, desmotivats, incontenibles i inquiets; en els dies del cippo en canvi se’ls veu apassionats, atents i disciplinats. En el joc d’aventures que es construeixen ells mateixos,  surten transformats, fins a la catàrsi final, quan s’encen el foc i es balla, cantant i tirant a les flames els petards i la roba.

  • IL SEGRETO (2013), una pel·lícula de cyop&kaf sobre el ritual del Cippo al barri Quartieri Spagnoli de Nàpols; menció especial del jurat al Torino Film Festival, seleccionat pel festival internacional Cinema du Réel, Paris [trailer][pàgina web][reseña en Quinlan]
  • La sfida del cippo e la città alla finestra“, de Luca Rossomando, Repubblica Napoli 15/1/2013 [aquí també traduït al castellà], i “Il segreto di Sant’Antonio“, Napoli Monitor n. 53, març 2013.
  • cyop&kaf dibuixa, encara que a vegades ensopegui amb la escritura, en l’urbanisme, en la fotografia. Quan va agafar la càmara de video per primer cop ja portava tres anys dialogant amb els Quartieri Spagnoli de Nàpols. El fruit va ser primer un llibre, QS, i després una pel·lícula, dues obres-síntesi que juntes intenten donar compte de la complexitat d’un barri corromput pels prejuicis. Per a mirar endarrera i dins l’aparença sovint brutal de les coses. Veure també el video Quore Spinato [trailer] i el reportatge Fuoco e fiamme [enllaç]
  • Napoli Monitor, revista de reportatges, investigació, dibuixos i cròniques, descriu Nàpols i altres ciutats des de 2006 [pàgina web]
No Image

Els Watchmen del Conflicte Urbà: nova web de l’OACU!

08/01/2014 admin 0

Els Reis Vagos acaben de portar un preciós regal que no deixarà dormir als planificadors de la pau social i de la gentrificació: la nova pàgina web de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà! Podeu trobar-la a l’adressa: http://observatoriconflicteurba.org, té un gran apartat de media, i pot estrenar-se avui mateix consultant el programa del I Cicle “L’impacte social de l’arquitectura” que s’inaugurarà avui 8 de gener en el marc del Màster en Antropologia i Etnografia de la UB. Aquí més informacions, aquí el programa. Felicitats als Reis i…visca la República!…

Desaprendre les arrels colonials de la planificació

28/12/2013 admin 0
Que la planificació en si tingués que veure amb la conquesta, ja ens en haviem adonat. Però encara no haviem trobat un enfoc tan complert com el que ha desenvolupat la urbanista australiana Libby PORTER, que estidoa la planificació com a eïna d'exclusió espacial dels aborígens: l'urbanisme com a complement i continuació del colonialisme.
No Image

Aquì hi ha dracs: modernitats múltiples a Kathmandu

10/11/2013 admin 0

En oposició als estereotips orientalistes que descriuen Kathmandu (Nepal) com un lloc fora del món, “suspesa en el temps” (en aquest exemple es defineix “Eden” i “Shangri-La”: hic sunt dracones!), la realitat social de Nepal demostra una vivacitat admirable. Després d’un període de 10 anys en que la guerrilla maoísta va aconseguir enderrocar la monarquia, la majoria dels equilibris socials del país estan qüestionant-se. En aquesta fase s’està intentant escriure una nova constitució, i tota la societat està capficada en debats molt significatius inclús fora de les fronteres nacionals. ¿Com pot construir-se una “nova” modernitat, compatible amb les cultures i històries que viuen al país? És a dir: quin és el lloc pels “grups ètnics”, quin el paper de la religió, com hauran de canviar les relacions de gènere? Artistes i intel·lectuals (inclús sociòlegs i antropòlegs) intervenen en els debats de diferents formes, contribuint a fer de Kathmandu – lluny d’un lloc “fora del temps” – un laboratori de postsecularisme i “modernitats múltiples”.

  • “Different faces and different voices in Nepal”, PPT sobre la història i composició social de Nepal, de Neeti ARYAL KHANAL (sociòloga, Tribhuvan University Kathmandu) pel projecte Where there be dragons.
  • Dos interpretaciones de género de una festividad hindu: celebració misògina, o ocasió per la trobada entre dones? El 8 de setembre de 2013 van aparèixer a la premsa nepalí dos articles sobre el Teej, la festivitat en que les dones dejunen recordant el dejú de Parvati per a Siva: els dos articles exemplifiquen dues postures diferents sobre la religió, el feminisme i la modernitat: PDF en castellàarticles originals in anglèsFoisted Festival” de Tanuja BASNET (República) i “Let Them Dance” de Neeti ARYAL KHANAL (Kathmandu Post).
  • Chiara LETIZIA (2012), “A State Goddess in the New Secular Nepal” [PDF]. Divinitat en forma humana, o menor víctima d’abusos? Una antropòloga italiana comenta el cas de la Kumari, nena-deessa nepalesa al centre d’un tens debat, que demostra com la secularització pot assumir formes múltiples. A: Rosati & Stoeckl, Multiple Modernities and Post-secular Societies, Ashgate. Es vegi també: Chiara LETIZIA (2012), “Shaping Secularism in Nepal”, European Bulletin of Himalayan Research, 39, 66-104 [enllaç]
  • Kanchan G. Burathoki (2012) “The rise and ‘ban’ of the collateral” [PDF en anglès, amb imatges][traducció al castellà]. Al setembre de 2012, un grup d’extremistes va amenaçar al pintor Manish Harijan per haver representat als seus quadres deus i deeses hindu amb disfresses de superherois nordamericans. La policia va tancar la galería d’art, desencadenant una onada de protestes i debats sobre la llibertat d’expressió i el paper dels artistes al nou Nepal.
  • Exposició “Kalajatra” al Kathmandu Contemporary Art Center de Patan. La festa hindu del Gaijatra (el “dia de la vaca”) va convertir-se recentment en una ocasió pels artistes  d’expressar la seva disconformitat respecte a l’ordre social i al govern. Aquestes són unes fotos “clandestines” que vam realitzar al KCAC: Galería de fotos Kalajatra :: Article “Canvases for satire“, Kathmandu Post, 21/8/2013.

Ciudad Meridiana… existeix!

05/10/2013 admin 0

La història del barri de Ciutat Meridiana és un bon resum gràfic i expressiu de la esquizofrènia urbanística de Barcelona. Edificat els anys 60 en un terreny considerat massa humit per a fer-hi un cementeri, sense serveis, infraestructures ni equipaments, aïllat i poc habitable, però amb un fort moviment veinal, va ser sempre un territori problemàtic i desconegut pels barcelonins: molts dels seus habitants van començar ja a marxar del barri durant els 80, amb la voluntat d’ascendir social i espacialment, deixant enrera una dècada en que el barri va arribar al seu tope poblacional. A partir de 2001, dins el marc de la bombolla econòmica que va envoltar Catalunya i Espanya, van començar a arribar migrants, amb hipoteques d’avals creuats i altres amenitats ques els bancs van inventar per a “infiltrar-se en el món dels pobres urbans”, com escriu l’antropòleg Jaime PALOMERA qui va estudiar aquest procès. Després, ja en plena crisi, es va tornar a parlar d’ella com a villa desahucios, i ara de nou com a un barri de moviment veinal i okupacions. Últimament va haver-hi un debat significatiu: l’Ajuntament va proposar allà la instal·lació d’un innovador “FabLab“, relacionat amb el MIT, però els veïns reclamen el mateix espai per a un banc d’aliments autogestionat amb el qual combatir la misèria creixent de moltes famílies [veure l’article aqui].

No Image

El protector de Phnom Penh

21/09/2013 admin 0

És l’estatua de “Nak Ta Ma Chas Day”, esperit protector de la ciutat de Phnom Penh.  L’esperit és el propietari de les seves terres malgrat mai ningú li ofereix un incens, ni un prec. Deu ser per aquest motiu que, segons sembla, darrerament no està fent un bon treball.  Edificis desproporcionats aparèixen casualment i de sobte; la família Sokha, una de les més potents del país, construeix on i quan vol; la policia, de tant en tant encara assassina dissidents. Caldria, a més, parlar de la gestió de la memòria del genocidi:  No és fins darrerament, més de 30 anys després, que les institucions locals i internacionals estàn reconeixent el treball valuossíssim realitzat pels curanders tradicionals, en convertir els millions de fantasmes escampats per tota Cambodja, en “avantpassats” de les comunitats, i protectors de les seves terres.

  • Dos articles MOLT BONS sobre la gestió de la memòria: Maurice EISENBRUCH (2006), “The uses and abuses of culture: Cultural competence in post-mass crime peacebuilding in Cambodia” [PDF] :: Anne Yvonne GUILLOU (2012), “An alternative memory of the Khmer rouge genocide: the dead of the mass graves and the land guardian spirits” [PDF] :: es vegi també la web de M. Eisenbruch
  • Alguns textos sobre la ciutat: Sylvia NAM (2011) “Phnom Penh: From the Politics of Ruin to the Possibilities of Return” [enllaç] :: Thomas KOLNBERGER (2012) “Between Mobility and Immobility: Traffic and Public Space in Phnom Penh” (nice photos) [enllaç] :: AbdouMaliq SIMONE (2008) “The Politics of the Possible: Making Urban Life in Phnom Penh”, [enllaç]
  • Un vídeo, ja clàssic: “We Want (u) To Know(2011) d’Ella PUGLIESE [més al dia a facebook] – és el resultat d’un projecte de vídeoantropologia participativa a través de la memòria més fosca de la Cambòdia post-traumàtica: ha rebut el Community Cinema Award a l’octubre 2013 al festival internacional de Yamagata!
  • Khan Saret, Tanja Schunert, “Exploring the Utilization of Buddhist Practices in Counseling for Two Different Groups of Service Providers (Monks and Psychologists) in Cambodia” [PDF]: en aquest article va col·laborar la nostra amiga Judith STRASSER, organitzadora del congrès “Mental Health of Khmer Rouge Survivors and Their Descendants” (2010)
  • Fabienne LUGO (2002) Between a Tiger and a Crocodile: Management of Local Conflicts in Cambodia, an anthropological approach to traditional and new practices, UNESCO [PDF]
No Image

Congrès a Bolonia: les dimensions subjectives de la vulnerabilitat

01/09/2013 admin 0

El 5 d’octubre a Bolonya es reunirà per la segona vegada, després de la trobada inaugural a París, la Xarxa d’Evaluació de les dimensions subjectives de la Vulnerabilitat (REDISUV) Xile-Europa. Les reiterades catàstrofes naturals a Xile han fet present la necessitat d’estudiar més sistemàticament les subjectivitats de les persones afectades, producte d’unes condicions socials, econòmiques i polítiques particulars. El programa del congrès inclou intervencions centrades sobre els  desastres naturals, però també una mirada cap a la vulnerabilitat “urbana” producte de polítiques neoliberals com les que el nostre grup ha estat estudiant a Barcelona.

  • Bolonya, dijous 5 de setembre, 10h-18h: “Vite invisibili: dimensioni soggettive della vulnerabilità sociale, programa en PDF.
  • Davide Olori (2013) “Reprendre’s el centre per oposar-se a les expulsions: el cas dels Immobles Recuperats Autogestionats a Santiago de Xile” [PDF, italià]. “La urgència de les ocupacions post-terratrèmol va fer que el procès aplegués organitzacions informals (veïnat, parentiu, treball) amb algunes formals (polítiques o partítiques), generant dinàmiques de fractura i recomposició entre interessos, jerarquies i relacions…”
  • Fabio Carnelli va estudiar etnogràficament les consequènces del terretrèmol de L’Aquila (Itàlia central) alguns anys després: la solució “militaritzada” no va fer més que reactualitzar el trauma, i aumentar la vulnerabilitat de la població. Vegi’s Sismografie, a la web de Il lavoro culturale. Y també aquest article de Rita Ciccaglione un any després del terratrèmol a Emilia Romagna.
  • Caterina Borelli acaba de publicar a academia.edu la seva Tesis sobre Sarajevo: “La ciudad post-traumática” (vegi també aquest post)
  • Stefano Portelli (2013) “Spatial reordering and social pathology in the periphery of Barcelona: the social impact of urban transformations”, intervención al XXI congreso del International Social Theory Consortium, Copenhagen, 26-27 de juny [Proximament!]

Dues ciutats a la mateixa Lisboa

27/08/2013 admin 0
Dues Lisboas coexisteixen en el mateix espai, exemplificant dos imaginaris urbans particulars; les Marchas dos Santos evoquen el record impossible d'una unitat orgànica perduda, abans de la Fisura Pombalina, quan tota Lisboa era "bairrista"
No Image

Memòries de resistènça: La Flor de Maig

30/07/2013 admin 0

La història de Barcelona pot explicar-se a través de les seves transformacions: dels seus Plans d’Ordenació, dels seus projectes i obres, en fi, a partir dels canvis que s’hi produeixen. Però també es pot explicar a partir del que es queda: des dels elements que sobreviuen, que subsisteixen al mig de la voràgine originada a les lliutes pel territori. Alguns elements – siguin parcs, places, edificis, cantonades – com deien els sociòlegs urbans clàssics, mantenen una identitat, unes relacions i un significat popular enorme. És el cas de la Flor de Maig, seu emblemàtica d’una de les grans cooperatives obreres del segle XIX i XX, que vehicula la memòria del Poblenou: no una memòria qualsevol, sinó la memòria d’una resistència. A partir de 2012, alguns  veïns i veïnes del barri han recuperat el seu emplaçament per a convertir-ho en un espai de denúncia davant a la definició de Barcelona com a ciutat neoliberal o, com diu la seva web, per a “donar resposta a les necessitats, als reptes i als desitjos no satisfets a la societat capitalista actual”. Ho cosenguirán?

No Image

De qui són els grans esdeveniments?

11/07/2013 admin 0

Per a qui van ser les Olimpiades de 2012 a Londres? Pels atletes, els spònsors, els organitzadors, el públic? O van ser per a nosaltres? La nostra amiga Gynna Millan (Development Planning Unit – UCL; al 2009 va presentar una proposta per al concurs Repensar Bonpastor) amb un col·lectiu de video-entusiastes, va treballar sobre l’impacte de l'”esdeveniment més important del món” sobre els espais, parcs i veïnats de Londres. El resultat és una recopilació de videos que poden veure’s a la página de Whose Olympics? i un curt [veure trailer]. Dos anys després, ens podem preguntar de nou: la Copa del Món de 2014 a Brasil, per a qui serà? A copa do mundo nao e nossa“, escriuen uns arquitectes de Río Grande do Sur, citant a Plató. Els mega-events són transnacionals i transversals, així com també ho són les protestes; però el discurs de la globalització, que converteix cada esdeveniment local en un capìtol més de la mateixa història, tampoc és nostre. Com deien durant una trobada recent de l’OACU a Barcelona (on, òbviament, tenim l’antecedent de les Olimpiades de 1992),  més que les similituds, ens interessen les diferències! L’antropologia té un ull sobre les correspondences i les interrelacions a nivell “macro”,  però explora sobretot les articulacions locals, allò que és “micro”: allò que no es pot comparar, les especificitats de cada història, lloc, de cada esdeveniment, i de l’impacte particular que té cada fenòmen sobre cada lloc en particular.

No Image

Homegrown cities: aquest sí és desenvolupament sostenible!

21/06/2013 admin 0

Els activistes del grup URBZ (dels quals hem parlat a un post anterior), han convocat una campanya de crowdfunding per a desenvolupar un troç de terra a Bhandup, perifèria nordest de Mumbai, on construir un habitatge sustenible i compatible amb els estils de construcciò locals, “home-grown” i realitzada en col.laboració amb els constructors locals. La casa es vendrà en condicions raonables pels habitants, per a generar ingressos de cara a nous projectes semblants. La idea és la de contribuir a la creaciò de millors condicions de vida pels habitants dels anomenats slums, sense dependre ni de l’ajuda internacional ni de les ONGs. Aquest desenvolupament “homegrown” desautoritza la lògica dels grans projectes de desnonaments i reallotjaments promoguts per l’estat, que frequentment acaben desarrelant a la poblaciò i obligant-los a viure en blocs d’habitatges verticals: és a dir, el grau zero del pensament urbanìstic, arquitectònic i social, responsable de nombrosos desastres urbans generats per l’home, tant en els paisos pobres com en els rics.

  • Homegrown cities project a Urbz.net
  • Recolza el crowdfunding d’Homegrown cities a indiegogo
  • Airoots/Eirut, el blog de Matias Echanove i Raoul Srivastava
  • Entrevista amb Amar Mirjankar, uno dels constructors locals amb qui treballen els activistes [video].
  • Documentació sobre la forma local de construir habitatges econòmics: vídeo, i article “The 2,5 lakh rupee house” a Urbz.net