No Image

Taksim halkindir- Taksim és del poble!

05/06/2013 admin 0

Quan aquest matí a primera hora em passo per plaça Taksim, la trobo ja repleta de gent en plena activitat, entre les banderes de l’esquerra extraparlamentària i de grups de la societat civil, des de les feministes a les realitats LGBT, des dels anarquistes curds als mussulmans anticapitalistes als marxistes… Un comentari de la nostra corresponsal a Estambul: [en castellà :: en italià]
[audio: http://periferiesurbanes.org/wp-content/uploads/2013/06/CavBella.mp3|titles=Cav Bella|artists=Grup Yorum]…

La antropologia o serà pública o no serà

23/05/2013 admin 0

La disciplina que prometia ser una de les ciències més útils i productives, va naufragar: no perquè els que se’n ocupen siguin mediocres o perquè els temes que tracta no siguin importants, sinó perquè la estructura de principis científics sobre els quals es recolza és inadequada per a sostenir-la“. Robert M. Pirsig, Lila (1991).

Terrains vagues: Weizman sobre l’urbanisme militaritzat

03/05/2013 admin 0
El conflicte espaial a Palestina va rearticular un principi: que per governar un territori s'ha de redissenyar-ho constantment. Això va més enllà de la cerca d'una forma colonial estable, permanent, 'governable': és la natura mateixa del procès de colonització que es desenvolupa a través de la constant transformació de l'espai. Imprevisibilitat i aparent anarquia són part d'aquesta violenta lògica del desordre.
No Image

Perifèries d’una colònia: la modernitat com a desafiament a Tetuán

24/04/2013 admin 0

Al barri van ajuntar-se immigrants de diferents llocs, marroquíns i espanyols. […] D’aquesta part de Tetuán s’hauria d’escriure no històricament, sinó parlant… de novel·la“. Mohamed Anakar, antic veí del barri Málaga.

Justament en els anys en què, a Europa, triumfava l’urbanisme modern d’Haussmann i Cerdà, el sultanat del Marroc sucumbia a la pressió militar i econòmica de les potències colonials francesa i espanyola. Les ciutats colonials hispano-marroquines van creixer com a ciutats d’expansió il·imitada, i al marge de la medina i de l’Eixample van desenvolupar-se barris populars en que les classes baixes espanyoles i marroquines van superar les barreres culturals i llingüístiques desdibuixant un ball popular davant la modernitat. Amb el video El barrio Málaga [link], i la exposició Tetuán desafíos de la modernidad [link] (recentment inaugurada a Casablanca), l’equip interdisciplinari de l’arquitecte Alejandro MUCHADA proposa una mirada postcolonial sobre la ciutat hispano-marroquina observada des de les seves perifèries: on les classes populars van conviure i crear la seva pròpia ciutat, fora de la planificació i en un magma de desbordaments.

  • “Tetúanmodernchallenge” és un projecte de recerca del grup Gamuc.org sobre les transformacions a l’àmbit social i urbà durant els 45 anys d’ocupació espanyola al Nord del Marroc, a través del prisma de l’habitatge social: PDF de la expo presentada aquest abril a Casablanca :: presentació de la expo :: Pàgina web Tetuán Modern Challenge
  • La paraula desafiament remiteix a l’historiador marroquí Abdallah LAROUI, que la utilitza per a descriure qué representava la modernitat per a la societat marroquí pre-colonial. Es vegi també Josep Lluís MATEO (2007) “El interventor y el caíd. La política colonial española frente a la justícia marroquí durante el protectorado” [PDF]
  • La crítica històrica ens permet identificar quines solucions es donaven per a aquest desafiament en l’àmbit de l’habitatge. L’arquitecte Alfonso de Sierra Ochoa va proposar una sèrie de projectes d’escala mitjana, en els quals van participar marroquins de Tetuàn: a través de l’arquitectura, podem comparar quin tipus de modernitat s’imaginava llavors, amb la que el Marroc té avui en dia.
No Image

Assamblea Mundial d’Habitants al FSM de Tunis

27/03/2013 admin 0

Del 26 al 30 de març, en el marc del Fòrum Social Mundial, té lloc a Tunes l’Assamblea Mundial d’Habitants (AMH), organitzada per les xarxes Al·liança internacional d’habitants, Habitat International Coalition, i No-Vox. Aquí el programa; en preparació de la AMH l’Al·liança va realitzar el projecte visual Memòria dels habitants, que recull centenars d’entrevistes a activistes pel dret a l’habitatge de 4 continents. Afegim algunes reflexions sobre el Fòrum mateix, programat en temps d’eufòria generalitzada, però que avui es troba una realitat social molt complexa: L’altermondialisme cherche un second souffle à Tunis, del blog Tunisie Libre; WSF to blast austerity, Yasmine Ryan a Aljazeera; What I learned about feminism from a Moroccan men’s chorus, Maria Poblet a In these times; i One year after the revolution en Nawaat.…

No Image

En ocasió de la elecció d’un nou papa…

13/03/2013 admin 0

El discurs de la gran Manuela Trasobares [más de ella] durant la visita de Joseph Ratzinger a Barcelona, el 7 de novembre de 2010, en un vídeo del nostre amic Jordi Secall [al seu blog]: ens “dona la línea” sobre la esglèsia, l’estat, la història… recordant-nos de quan, a Barcelona, tot això el teniem molt més clar. [video orginal al blog de jordi secall :: versió reduïda a youtube, subitulada en CASTELLÀ, ANGLÈS i ITALIÀ!]

No Image

Gentrifica-tour fotogràfic crític al barri de Malasaña (Madrid)

01/03/2013 admin 0

El proppassat 9 de febrer, el co·llectiu madrileny Todo por la praxis (TXP) va organitzar el primer dels seus programats passeigs crítics i fotogràfics centrats en els processos de gentrificació que s’estàn produïnt al centre de Madrid, concretament als  barris històrics de Malasaña i Chueca. Un grup de promotors immobiliaris i comercials àvids de noves inversions, en una època de retallades i contracció econòmica, recolzats per la administració, van iniciar una dinàmica de “gentrificació programada” rebatejant la zona com a Triángulo Ballesta (TriBall). La nova marca Triball s’inspira en zones de negocis neoyorkines com ara Soho o Tribeca, en l’intent de substitució i anulació de la identitat d’aquesta zona popular del centre. “Gentrificatour té la intenció de generar un arxiu o banc d’imatges dels cartells, ròtuls i il·luminació vinculats a les activitats comercials i productives existents al barri abans de la seva substitució. […] La intenció és fer una càpsula del temps que ens permeti d’avaluar les transformacions del barri i poder establir un anàlisi comparat dels efectes sufrits després de la posada en marxa d’un procès de gentrificació, i d’aquesta manera poder visibilitzar-los”, recull la web de TXP. La fotògrafa i antropòloga madrilenya Victoria HERRANZ, membre del col·lectiu, assenyala: Malasaña ja no existeiex?. “Potser. O pot que segueixi existint però d’una forma diferent a la que tradicionalment coneixem. […] La línia que separa la rehabilitació d’un barri de la seva anniquilació és massa fina. Quan un procès així llimita les opcions veïnals fins al punt de fer fora a les famílies del barri, és que alguna cosa està fallant”.

No Image

Cap a una antropologia de les bones famílies

23/02/2013 admin 0

A les nostres etnografies sovint estàn en segon pla, com en aquesta foto de Jordi Secall de 2003 [mira el seu blog]. Però el professor McDonogh ja fa anys que va empendre l’estudi de les bones famílies de Barcelona – l’anomenat ‘oasi català’. Dijous 28 de febrer, 19h, a la Reina de Àfrica (Bolivar 10, Vallcarca), diàleg amb Gary W. McDonoghEnvers una antropologia de les elits catalanes“. organitzat per GTEEPGRECSOACU

No Image

On l’aigua dolça es barreja amb la salada: Santes Maries de la Mar

21/01/2013 admin 0

Seguim amb el tema  de les festes populars: al maig, en un poble del midi francès, les Saintes-Maries-de-la-Mer (Camargue), té lloc una estranya festa en la qual els gitanos tenen un paper central. Paral·lela a les celebracions per les dues santes “oficials”, Santa Salomé i Santa Jacobé, gitans de tota França i d’altres parts d’Europa  a la processó de Santa Sara, Sara Kali, o Sara la negra: oficialment tan sols la serventa de les altres dues, però que els gitanos han promogut per fer-la la seva patrona, i que porten fins al mar. És una festa inventada a finals del vuitcents per promoure el turisme i recuperar la regió de la depressió conseqüent a l’emigració massiva; però avui és un curiós festival “de disfresses”, en què sembla que tant gitanos com turistes i camarguaises hagin entrat de ple en el joc de les parts, sense vergonya ni complexos. Per tres dies, les luxuoses caravanes on els gitanos segellen al·liances i organitzen bodes acampen al costat dels carros folklòrics que els locals organitzen pels turistes. Tothom adopta per uns dies la identitat que els altres li atribueixen, conscients de la seva falsificació, només per jugar, per anar de festa, per cantar-ho i bailar-ho tot, sense cap interès per les tradicions o els estils musicals de procedència de cadascú. El flamenc es barreja amb les altres músiques, com els gitanos amb els paios, com les aigues dolces del Roine es barregen amb l’aigua salada del mar, i les aigues mortes de Camargue que es disolen en l’aigua viva del Mediterràni.

  • Marc Bordigoni (2002-3), “Le ‘pèlerinage des gitans’, entre foi, tradition et tourismeEthnologie française, 2002/3, vol.32, pp. 489-501.
  • Entre els convidats més fiels de la festa de Santa Sara hi ha el grup romanès Urs Karpats, aquí live a la festa de 2010, coneguts també com ursarii, és a dir domadors d’ossos
  • Imperdible video sobre la festa i Santa Sara, amb la música d’Urs Karpaz: TSIGHINDIA SARA KALI :: o també, Kali Sara de Latcho Drom
  • Sara Kali, és a dir Sara la negra, no es reconeguda com a Santa per cap confessió religiosa oficial; el fet de que la seva estatua porti roba és un signe distintiu de la religiositat popular – és la devoció mateixa del poble gità que la canonitza com a objecte de cult. De fet, la seva estatua porta una multitut de vestits un a sobre de l’altre, com a assenyalar la extrema devoció dels seus fiels. Hi ha qui connecta la seva figura a la deesa Kali induista, que sota la forma de Durga és sumergida en aigua en un ritual annual.

[audio: http://periferiesurbanes.org/wp-content/uploads/2013/01/6Rumba-gitana.mp3] Rumba gitana en Santes Maries de la Mer, grabat per l’etnomusicòleg Roberto Leydi al 1968

No Image

Contradiccions calabreses

22/12/2012 admin 0
La festa tradicional és un paper de tornasol: es modifica naturalment al modificar-se el grup que hi participa, escriu el fotògraf calabrès Angelo Maggio després d'assistir a la festa de la Verge de Polsi fa uns anys. Les festes populars canvien, la tradició es reescriu i reinventa segon les noves necessitats. Després dels anys noranta, a Calàbria (Itàlia), el fenòmen del "segón folk revival" (estudiat per l'antropòleg australià Stephen Bennetts), ha convertit els festivals en un instrument per atraure turistes i diners cap als petits pobles calabresos, cada cop més despoblats; però aquesta comercialització redueix la cultura popular de la regió a les "tarantelle", a més a més força suavitzades, eliminant tota la resta de tradicions populars locals que s'homologuen a un denominador comú regional-popular. Al mateix temps però hi ha una falsificació molt més profunda i perillosa que està prenent peu. Una sèrie d'obscurs personatges vinculats amb els "clans" mafiosos publiquen articles, llibres i discos que presenten la 'ndrangheta (la màfia calabresa) com a un fenòmen "cultural", lligat amb el folklore i amb les tradicions populars de Calàbria, mistificant i llegitimant d'aquesta manera la crueltat dels clans davant la opinió pública, fins i tot internacional. En tot això, els antropòlegs locals segueixen ocupats en classificar variants etnomusicològiques, i es mostren generalment poc preocupats d'aquestes manipulacions que estan patint els seus objectes d'estudi.
No Image

Geografies concretes: desplaçaments i rastres en el territori, “Cicle Nòmades” amb Xavier Ribas

16/12/2012 admin 0
Aquest diumenge dia 16 a les 18:30 h. l'antropòloga Maite Marín i el fotògraf i reporter visual Jordi R. Renom ens conviden a l'últim viatge nòmada que han organitzat a "El Centre", Ateneu democràtic i progressista de Caldes de Montbui, sens dubte tan interessant com la resta de les sessions del cicle Nòmades convocades des de fa aproximadament un any. En aquesta sessió en concret, podrem conèixer l'últim projecte de l'obra fotogràfica d'en Xavier Ribas, i a partir d'aquesta establir un diàleg entre la fotografia i disciplines com l'urbanisme, l'arquitectura i l'antropologia. A la conversa participaran també la urbanista, fotògrafa i arquitecta Kathrin Golda-Pongratz, l'arquitecta i membre del col·lectiu "Repensar Bon Pastor " Emanuela Bove, i l'antropòloga Núria Sánchez Armengol, membre del nostre grup de treball. En el treball d'en Xavier Ribas Nòmades s'evoquen qüestions com els límits, les fronteres, les expulsions del territori, la vida quotidiana, la violència simbòlica i la memòria històrica, a partir d'imatges preses en territoris perifèrics. Xavier Ribes ha treballat des de 1994 en diversos projectes fotogràfics sobre perifèries urbanes. "...Las periferias no son todas iguales. La periferia de Barcelona es muy diferente si vas al Besós o si vas al Llobregat, o si vas a Nou Barris, a Pedralbes, o a Sarrià… A mi me interesa la periferia, entre otras cosas, como contrapunto, o contravisión a la ciudad pensada desde el centro. Si en algo se distinguen las ciudades contemporáneas unas de otras es por sus periferias, más que por sus centros urbanos. Entonces, podríamos decir que el verdadero carácter de las ciudades se encuentra allí, y que por lo tanto la periferia, más que igualar, es generadora de identidad". [link al blog "a sangre" de Francisco Navammuel]
No Image

Jornades d’antropologia del conflicte urbà

04/11/2012 admin 0
Totes les conferences poden seguir-se en streaming des de la pàgina web! PROGRAMA DEFINITIU [mireu la web]
  • Dimecres 7 de novembre: 15h Conferència inaugural - 18h Espai públic, desercions i urbanitat
  • Dijous 8 de novembre: 10h Conferència d'obertura - 11.30h Barris conflictivitat i coexistències - 16h Moviments especulació urbanisme - 18h Resistència gentrificació transformació urbana - 19h Conferència de clausura
  • Divendres 9 de novembre: 10h Conferència d'obertura - 11h Territori movilitat forçada violència - 12.30h Heterotopies marginalitat estigmatització - 16h Pràctiques urbanes higienisme control social - 18h Conferència de clausura
  • Dissabte 10 de novembre: 9h Lluites per la ciutat, el cas de Barcelona - 11.30h Ruta temàtica: Barcelona conflictiva - 18h Desobediència civil i canvi social en l'antropologia visual

Las Flores del Rancho de Tijuana

24/10/2012 admin 0
La fotògrafa i col·lega Anna BOSCH ha estat realizant un treball de fotografia participativa al Rancho Las Flores, una colònia d'assentament espontani a Tijuana: barraques i cases autoconstruides a menys d'1km de la frontera més transitada del món. En poques ciutats els habitants són influenciats tan profundament per les imatges que des de l'exterior es construeixen sobre la seva ciutat: Tijuana es representa alternativament com a borderland o com a "centre de l'univers"; com a ciutat sense llei o com a "lloc perfecte" pel turisme "ianqui".

De la perifèria al centre, del centre a la perifèria

15/10/2012 admin 0
El centre és el significat i la substància; la perifèria és la forma tangible que aquest assumeix. La ciutat és el camp on es despleguen els moviments alterns entre forma i substància: alguns centrípets, altres centrífugs, però tots centrifocals, és a dir orientats respecte a un centre. Viure a la perifèria és identificar-se amb la distància respecte a un suposat centre, projectar el propi baricentre fora d'un mateix. A la superfície de la terra, però, no hi ha cap centre: la esfera és el lloc geomètric de les perifèries, el seu veritable centre només és al seu interior; cada punt de la seva superfície és el centre del seu propi món.
No Image

Desallotjaments de camps rom a Roma

04/10/2012 admin 0
En continutat amb les decisions preses per l'anterior administració d'esquerres, l'ajuntament de dreta de Roma està realitzant una sèrie de desallotjaments ràpids i al llímit de la legalitat contra dels pocs camps Rom que segueixen resistint en la capital italiana (es vegi el comunicat d'Amnesty International sobre el desallotjament de 28/9/2012 a Tor de' Cenci). La excusa són els suposats "problemes a la circulació" i el "decor urbà", a una ciutat en què l'obertura d'una botiga pot paralitzar el tràffic per una vesprada, i en la qual els mateixos partits al gobern incompleixen les normes sobre l'ús dels espais públics. Els habitants dels camps, que en molts casos portaven més de quinze anys vivint a Roma, són expulsats cap a la extrema perifèria, a "pobles de la solidaritat" aïllats i controlats, i sovint es resisteixen activament a la deportació. Aquestes actuacions no deixen de recordar les polítiques d'època feixista als barris populars del centre històric, quan els habitants més "indesitjables" eren expulsats massivament cap a les borgate de l'extrarradi.
  • Vídeo del desallotjament del camp de Tor di Quinto, estiu de 2012; Fotos; Crònica :: Vídeo: Rom a Roma da vicolo Savini alla Pontina 1 - 2
  • Fernando SALSANO (2007) Il ventre di Roma. Tesi doctoral sobre la monumentalització del centre i la creació de les borgate durant el feixisme.
  • A finals d'agost de 2012 va morir a Roma l'urbanista Italo INSOLERA; junt amb Antonio Cederna van ser de les poques veus prestigioses que van denunciar sense cansar-se els que ells en deien "els enemics del gèner humà": els especuladors immobiliaris. Un comentari a Eddyburg, la millor web sobre ciutats i transformació urbana a Itàlia.