No Image

Una Mina d’or

14/08/2010 admin 0
L’estatua de Camarón de la Isla, entre els blocs Venus i Mart

Mira La Mina cóm canvia”, es llegeix a un cartel des de la Ronda Litoral, just davant dels enorms blocs del barri de La Mina. Aquí als anys 60 van reallotjar-se els habitants de la barriada del Camp de la Bota, majoritàriament gitanos, per a netejar la zona de costa que avui és el “Fòrum 2004”. Va ser el mateix Franco a inaugurar el nou barri, que té una escala que encara avui impressiona. Qui sap com el veien, fa mig segle, els que venien de les barraques del litoral. Amb ocasió del Fòrum de les Cultures, la Mina va rebre un altre plan, obra del Consorci de La Mina: després de tants anys d’infructuoses colaboracions amb el Consorci, la Plataforma d’Entidats i Veïns de La Mina va decidir recòrrer contra les propostes d’aquest projecte, i va encarregar-nos un informe sobre les opinions dels habitants de La Mina al voltant de la transformació del seu barri.  Aquest informe va presentar-se amb les al·legacions de la Plataforma. Una cosa és mirar La Mina cóm cambia, des d’un cotxe a la Ronda Litoral, i una altra diferent és cóm la veuen canviar els seus habitants, des de les places al mig dels blocs. Veuen la part de redera del cartel.

Francisco Franco dona el seu vist-i-plau al projecte de construcció del barri
No Image

Del centre a les 3000

13/08/2010 admin 0
Polígono sur. El arte de las tresmil, de Dominique Abel (España-Francia, 2003) VEURE LA PEL·LÍCULA SENCERA. La vida i l'art dels gitanos reallotjats dels barris històric del centre de Sevilla, cap a les anomenades "3000 viviendas" del Polígono Sur. "Nosotros teníamos antes por techo el cielo. Ahora tenemos casa; tenemos nevera; tenemos calefacción; pero no ya tenemos... aquello, lo que teníamos antes, los valores que teníamos antes. Usted se acuerda, cómo vivíamos en Triana, en el Alto, que no teníamos pa' jallar, pa' comer, pero vivíamos en la gracia, con un cacho tomate, bailando, cantando, descarzos, no nos enfermábamos".
No Image

Camp de la Bota, 1974

13/08/2010 admin 0

13-1-1974, imatges de l’arxiu de la periodista Maria Favà, preses a les barraques del Camp de la Bota, durant l’enderroc i el trasllat dels habitants cap als edificis de La Mina (visibles al fons). Ara a aquesta zona hi ha el gran complexe del “Forum de les Cultures”. La làpida que recordava el mil·ler de dissidents polítics afusellats pel franquisme en aquest indret, demanava “la pau, però no l’oblit”. Va ser removida per a la celebració del “Fòrum”.

  • FOTOS DEL CAMP DE LA BOTA (Maria Favà, 13/1/1974) [ALBUM]
  • El Campo de la Bota a la pel·licula “Yo el Vaquilla” (José Antonio de la Loma, 1985) [enllaç a youtube]
No Image

Sarai Martín

21/04/2010 admin 0

Sarai Martín López (Badalona, 1995) és investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona, en la qual desenvolupa des de l’any 2020 una tesi sobre lògiques de representació, circulació i consum d’objectes “artístics” categoritzats com a ètnics –en concret aquells tematitzats com africans– que operen avui dia a la ciutat de Barcelona. El 2018 es va graduar en Antropologia Social i Cultural i, el 2019, va cursar el Màster en Antropologia i Etnografia en la mateixa universitat. Del 2016 al 2019 va realitzar treball de camp a festes per a singles (solters) organitzades a la capital barcelonesa, en el marc d’una recerca etnogràfica sobre formes contemporànies de relació sexoafectiva i processos de mercantilització dels afectes. Aquesta investigació s’ha formalitzat recentment en la publicació del llibre Singles. Una aproximación a fiestas para “solteros” (Bellaterra, 2021).

Des del 2018, és membre del Grup de Recerca en Exclusió i Controls Socials (GRECS) i de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Així mateix, és sòcia de l’Institut Català d’Antropologia (ICA), des del qual ha pogut participar en diversos projectes d’investigació subvencionats per la mateixa entitat gràcies als ajuts de l’Observatori de Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) i l’Institut Ramón Muntaner (IRMU). 

L’any 2020-2021 va fer treball de camp al barri badaloní de Pomar, en el context d’un estudi que ha pretès documentar l’impacte que, a escala de representació socioespacial, va tenir sobre el barri i la seva població a finals dels setanta i els vuitanta la filmació de Perros Callejeros II, de José Antonio de la Loma. Aquest també s’ha interessat pels processos de periferització i pacificació urbans.

Ha desenvolupat i col·laborat en projectes d’investigació per a l’estudi i la recuperació de la memòria històrica. Actualment, porta a terme una recerca de caràcter etnohistòric sobre la lluita de dones antifranquistes durant el tardofranquisme i la transició al municipi vallesà de Santa Perpètua de Mogoda, finançat pel mateix Ajuntament de Santa Perpètua i el Cercle de Recerca d’Estudis de la Mogoda (CREM). Seguint aquesta línia, ha col·laborat en una investigació sobre els processos de presa de consciència de militants antifranquistes a Catalunya, coordinada per Manuel Delgado i patrocinada pel Memorial Democràtic. També ha participat com a suport a la recerca en iniciatives organitzades per l’European Observatory on Memories (EUROM). …

No Image

Stefano Portelli

04/01/2010 admin 0

Stefano Portelli (Roma, 1976), investigador independent adscrit a l’Institut Català d’Antropologia, membre fundador del Grup de Treball de Perifèries Urbanes, administrador de la pàgina web http://periferiesurbanes.org, i membre del col•lectiu multidisciplinar d’antropòlegs, arquitectes i urbanistes Repensar Bonpastor. S’ha llicenciat en Antropologia Cultural l’any 2001 a l’Universitat de Roma “La Sapienza” amb una tesi sobre les contradiccions de la cooperació internacional al desenvolupament a partir d’un treball de camp a la perifèria de Managua (Nicaragua), valorada amb la màxima nota summa cum laude. A Barcelona va ocupar-se de l’impacte social de les transformacions urbanes i de la interacció entre memòria col•lectiva i lluites pel territori, promovent projectes subvencionats per l’ICA i pel Memorial Democràtic de Catalunya. Mentrestant treballava com a educador social amb infants i menors no acompanyats, interessant-se en les ideologies del control i en l’autonomia dels nens en l’espai públic.


A partir de 2004 va començar un treball de camp al barri de cases barates de Bon Pastor, en curs de demolició. En col•laboració amb una associació de veïns local, i amb un equip coordinat pel professor Manuel Delgado, la recerca va focalitzar-se sobre les formes passades i presents d’oposició a la planificació i l’impacte de la reconfiguració de l’espai sobre les quotidianitats i percepcions dels habitants, amb especial interès en les dinàmiques d’inmigració i exclusió, a les tècniques de resolució dels conflictes, i a l’autonomia dels infants. A 2009 aquest treball va ser subvencionat per l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, i la monografia resultant, La ciutat horitzontal: lluita social i memòria col•lectiva a les cases barates de Barcelona, va publicar-se el 2015 en català i castellà.


L’any 2007-2008 va freqüentar la formació “Ethnopsychiatrie des nouveaux désordres psychosociaux” al Centre Georges Dévereux de l’Universitat de Paris VIII, centrant-se des de llavors en les etnotècniques de gestió dels conflictes i de les problemàtiques psíquiques, en particular les pràctiques d’adhorcisme vinculades a cofradíes sufíes: va residir a Larache (Marroc) durant 2009-2010, i actualment està investigant l’adaptació d’aquestes tècniques al context de la diàspora a Europa, i analitzant les aplicacions de l’antropologia de l’espai en la intervenció social i terapèutica.

Email: stefanoportelli1976@gmail.com

Publicacions:


Activist*scholar collaborations in times of crisis, and beyond: Reflections on ‘Urban Activism: Staking Claims in the 21st Century City’

From the Horizontal to the Vertical

Pietro Saitta, Prendere le case

Eviction and displacement from the neighbourhood of Douar Wasti in Casablanca, Morocco

“The Cry of the Excavator. Notes on the social impact of urban renewall”

La ciudad horizontal. Urbanismo y resistencia en un barrio de casas baratas de Barcelona

“La ciutat horitzontal, Lluita social i memòria col·lectiva als marges de Barcelona”

“The casas baratas of Bon Pastor: a worker’s reservoir on the edges of Barcelona”.

“Sul mito della partecipazione cittadina a Barcellona: dall’urbanismo franchista al ‘modello’ democratico”

“Repensar Bonpastor: una intervención multidisciplinaria independiente en un barrio afectado por la transformación urbanística”