A la película Touché pas à la femme blanche de Marco Ferreri (1974) els indis són els habitants desallotjats del centre de Paris i els cowboys els matons dels especuladors que volen exterminar-los. El canyon és el gran forat de les obres després de l’enderroc dels pavellons Baltard, el 6 de setembre de 1971.Com la obertura dels Boulevards del baró Haussman a finals del segle XIX va ser una resposta urbanística a la Comuna de 1870, així la demolició del “ventre de Paris” i la seva transformació en un centre comercial i cultural, en part, va respondre a la necesitat de castigar la ciutat després del maig de 1968. L’espai buit de Chatelet-Les Halles d’avui fa encara més evident la marginació dels joves que hi arriven des de les banlieues amb el tren RER (veure L’odi de M.Kassovitz [1][2]). És el que ja havien previst els crítics dels enderrocs als anys 70. El més gran, és el periodista André Fermigier, del qual els articles estàn recol·lectats a La bataille de Paris. De Les Halles à la Pyramide, chroniques d’urbanisme: “Voleu que Paris es converteixi, l’any 2000, en una ciutat ón els joves no tinguin mitjans per viure?” (1971). O Michel Ragon a Les erreurs monumentales: “La Paris del futur estarà formada d’un cinturó de ciutats satèl·lit al voltant d’un centre moribund convertit en ciutat museu, com Venecia?”. L’Ajuntament de Paris ja està planificant un nou enorme projecte de transformació urbanística de la zona.
- Katherin KNORR (1998) “The Destruction of Paris” en The New Criterion, vol.16, gener 1998, p.16 [PDF][LINK]
- Manuel CASTELLS (1974) “Urban Renewal and Social Conflict in Paris” en Social Science Information 1972:11, 93 [PDF]
- Chatelet-Les Halles: la bataille du centre de Paris [VIDEO]
- François Fromonot (2005) La campagne des Halles: les nouveaux malheurs de Paris [LINK]
- Mentrestant, l’Ajuntament segueix “netejant” la perifèria extrema: expulsions de juliol 2010 a les 4000 (La Corneuve), a la web de Droit au Logement [VIDEO].