Aquest diumenge dia 16 a les 18:30 h. l'antropòloga
Maite Marín i el fotògraf i reporter visual
Jordi R. Renom ens conviden a l'últim viatge nòmada que han organitzat a "El Centre", Ateneu democràtic i progressista de Caldes de Montbui, sens dubte tan interessant com la resta de les sessions del cicle
Nòmades convocades des de fa aproximadament un any. En aquesta sessió en concret, podrem conèixer l'últim projecte de l'obra fotogràfica d'en
Xavier Ribas, i a partir d'aquesta establir un diàleg entre la fotografia i disciplines com l'urbanisme, l'arquitectura i l'antropologia. A la conversa participaran també la urbanista, fotògrafa i arquitecta
Kathrin Golda-Pongratz, l'arquitecta i membre del col·lectiu "Repensar Bon Pastor "
Emanuela Bove, i l'antropòloga
Núria Sánchez Armengol, membre del nostre grup de treball. En el treball d'en Xavier Ribas
Nòmades s'evoquen qüestions com els
límits,
les fronteres,
les expulsions del territori, la
vida quotidiana, la
violència simbòlica i la
memòria històrica, a partir d'imatges preses en territoris perifèrics. Xavier Ribes ha treballat des de 1994 en diversos projectes fotogràfics sobre perifèries urbanes.
"...
Las periferias no son todas iguales. La periferia de Barcelona es muy diferente si vas al Besós o si vas al Llobregat, o si vas a Nou Barris, a Pedralbes, o a Sarrià… A mi me interesa la periferia, entre otras cosas, como contrapunto, o contravisión a la ciudad pensada desde el centro. Si en algo se distinguen las ciudades contemporáneas unas de otras es por sus periferias, más que por sus centros urbanos. Entonces, podríamos decir que el verdadero carácter de las ciudades se encuentra allí, y que por lo tanto la periferia, más que igualar, es generadora de identidad". [link al blog "a sangre" de Francisco Navammuel]
La festa tradizionale è una cartina di tornasole, essa si modifica naturalmente come si modifica il gruppo che vi partecipa, scrive il fotografo calabrese Angelo Maggio dopo aver assistito alla festa della Madonna di Polsi alcuni anni fa. Le feste cambiano, la tradizione si riscrive e si reinventa secondo le nuove esigenze. Dopo gli anni novanta, il fenomeno del "secondo folk revival" (studiato dall'antropologo australiano Stephen Bennetts), ha trasformato i festival in uno strumento per attrarre turisti e denaro verso i piccoli comuni calabresi sempre più spopolati: ma questa commercializzazione riduce la cultura popolare calabrese alle tarantelle, per lo più edulcorate, eliminando tutto il resto di tradizioni popolari locali, omologandole ad un comune denominatore regional-popolare. Contemporaneamente sta prendendo piede una falsificazione ben più profonda e pericolosa. Una serie di oscuri personaggi che palesano rapporti con i clan mafiosi pubblicano articoli, libri e dischi che presentano la 'ndrangheta come un fenomeno "culturale", legato al folklore e alle tradizioni della Calabria, mistificando e legittimando così la crudeltà dei clan agli occhi dell'opinione pubblica, anche intenazionale. E in tutto ciò, gli antropologi locali continuano ad occuparsi di classificazioni etnomusicologiche, preoccupandosi relativamente poco di tutte queste manipolazioni. 
