Poca gent sap que Roma té platja. Una llarga avinguda construida durant el feixisme creua els camps que fins al s.XIX eran pantans deshabitats, i arriba a Òstia: una ciutat de més de 200.000 persones, formalment part de Roma però separada de fet. A la funció de representació (la Òstia de Mussolini, de les platges de pago, dels “grands projectes” sempre fracassats amb què periòdicament s’anuncia la requalificació del litoral) es superposa la funció d’abocador dels residus del creixement de Roma, els expulsats de la ciutat que conformen les enormes perifèries d’aquesta perifèria. Als 70 l’Ajuntament va enviar a Òstia més de 10,000 persones desallotjades dels barris espontanis de la zona Est de la ciutat: els propòsits de dignificar la vida dels “barraquistes” van portar a la creació de barris d’enorm conflictivitat i inadmissible falta d’equipaments. Un km més enllà, on el riu Tevere desemboca a la mar, segueix resistint l’ùltim barri espontani de la capital: l’Idroscalo d’Òstia, on italians, estrangers, rom, paios, viuen en unes 500 casetes autoconstruides, i fa mig segle que lluiten per la regularització, contra els intents de demolició, i per què no es repeteixin els errors del passat.
- Stefano PORTELLI (2017) “Dove l’acqua dolce incontra quella salata: Idroscalo, ultimo grande quartiere autocostruito di Roma”, Antropologia, vol.14 n.3 [PDF][link a Academia]
- Al bloc Osservatorio Idroscalo es relata una activitat de trobada i coneixement del territori realitzada per la Universitat de Roma al mes d’abril 2016: fins i tot es pot escoltar l’audio de la asamblea final!
- Prop de l’Idroscalo està també el descampat on al 1975 va trobar-se el cos sense vida del poeta Pierpaolo Pasolini: el retrobament va influir sobre la representació pública de tota la zona, que va acabar assumint les formes mí(s)tiques que Pasolini llegia a les perifèries de Roma. Stefano PORTELLI, “A l’Idroscalo d’Òstia, 40 anys després de Pasolini“, La Directa, 2/11/2015, original italiano en Napoli Monitor, castellà en el Blog OACU.
- Dos aricles del mateix autor, en italià, reflexionen sobre l’intent de vincular aquests territoris a la criminalitat organitzada i a la extrema dreta per a amagar les xarxes d’infiltració mafiosa al gobern i a altres zones de la ciutat, i a la vegada de justificar decisions arbitràries. “El menyspreu cap a les perifèries, des de Nuova Òstia al Front National“, Napoli Monitor, 10/12/2015; “Idroscalo tampoc està en venda“, Dinamopress, 21/4/2016.
- El model Barcelona arribarà també a Òstia: el candidat a la alcaldia del Partit Democràtic s’inspira a la Barceloneta per a recalificar el litoral. El que Giachetti no sap es que el nom antic de la Barceloneta era precisament, i no se sap ben bé perquè, “barri de l’Òstia”.