No obstant la llarga bibliografía acadèmica sobre la importància de la reconversió de les antigues fàbriques (Tatjer 2008), la pràctica més freqüent a la Barcelona post industrial ha sigut el seu enderroc sistemàtic: sovint acompanyat pel manteniment de ximeneies aïllades, símbols fàl·lics que més que el valor de la memòria semblen celebrar l’aniquilació de la ciutat obrera. El conflicte sobre el gran recinte fabril de Can Batlló, 13 hectàrees semiabandonades al barri de La Bordeta (Sants, Barcelona) veía, com sempre, enfrentades per un costat la codícia dels propietaris, amb la complacència de l’Ajuntament, i per l’altre les necessitats i demandes dels habitants del barri.
Aquesta vegada però – a diferència que a Can Ricart (Poblenou) o a Can Fabra (Sant Andreu) – les entitats veïnals han obtingut una victòria: l’11 de juny de 2011 una gran ocupació festiva de Can Batlló [video1 – video2 – video3] va aumentar la pressió sobre el Consistori i la inmobiliaria Gaudir, per a que la situació es desencallés. La resposta inesperada va ser la cessió d’una nau al moviment associatiu, que permet als habitants del barri d’autogestionar un nou espai, i d’entrar – a través de la acció – dintre del debat sobre el futur del patrimoni industrial de la ciutat.
- Marc DALMAU (2014) “Can Batlló, de la degradación planificada a la construcción comunitaria“, en Quaderns-e de l’ICA n. 19 (1), 143-159. “Sería tan dificil imaginar equips de treball composats tant per professionals com per usuaris que dissenyessin, pensessin i executessin els plans de desenvolupament del mitjà urbà? […] Qui millor que els habitants d’una zona per poder dissenyar i fins i tot autoconstruir un entorn dacord amb les seves necessitats?”
- Vídeo Can Batlló, una realitat, de Natxo MEDINA (Assemblea del barri de Sants, 2011) [ver en Vimeo]. “És una oportunitat de demostrar que realment les coses canvien quan intervé la gent que les necessita. Si continuem esperant a que les nostres necessitats les estudiin en enquestes, les reflexin en programes electorals, les portin a l’Ajuntament, i des d’allà quan tinguin peles i plans ens les apliquin, no tindrem mai les coses que necessitem” (F. Aguiló).
- Pensem un altre Can Batlló (PDF): perspectives per a la reflexió sobre el futur del recinte (resum de la reunió del 13/6/2011).
- Pàgina de la Plataforma Vecinal Can Batlló és pel barri: la victòria del 11 de juny és el resultat de 35 anys de reivindicacions, de moltes jornades de reflexió col·lectiva i d’un any de campanya intensiva “Can Batlló es del barri“.
- El barri de Sants compta amb una llarga història de plataformes i espais de trobada transversals a les diferències polítiques: v. La Hamsa, Can Vies, Centre Social, Assemblea del Barri, Plataforma Soterrem les Vies, La ciutat invisible
- Horacio CAPEL (1996) La rehabilitación y el uso del patrimonio histórico industrial, en Documents d’Anàlisi Geogràfica n.29, pp.19-50. [ENLACE]. “Es curiosa la fixació per a la ximeneia, un dels elements que més sovint és conserva: no sabem si pel reduït espai que ocupa, per la seva associació amb l’activitat industrial, o pel seu espectacular caràcter fàl·lic”.
- Arnau GONZÁLEZ I VILALTA, “L’Ateneu Llibertari de Sants (Barcelona), 1976-1982”. Actes del Congrès La transició de la dictadura franquista a la democràcia, Barcelona 20-21-22 d’octubre de 2005. Pp. 330-339 [ENLLAÇ]
- Més sobre patrimoni industrial a BCN i a l’Estat Espanyol: Web patrimonio industrial Barcelona; Sudor, vapor y lágrimas; Patrimonio industrial arquitectónico.