Com als dos posts anteriors sobre teoría antropològica [post1 – post2], seguim assenyalant una sèrie de textos que poden ajudar a entendre les contradiccions d’una etnografía “interna” a l’activisme social, és a dir produïda a partir de la implicació directa a moviments polítics revolucionaris, rebutjant la neutralitat i la suposada distància etnogràfica, cap a la construcció d’una antropología de la acció.
- Jeffrey JURIS (2007) “Practicing militant ethnography with the Movement for Global Resistance (MRG) in Barcelona”, a Constituent Imagination: Militant Investigation, Collective Theorization, Shukaitis, S., Graeber, D., ed. pp. 164-176. Oakland, Calif.: AK Press. [PDF]
- Colin BARKER y Laurence COX, in “What have the Romans ever done for us? Academic and activist forms of Movement Theorizing [LINK] reflexionen sobre l’actualitat de la distinció entre intel·lectual acadèmic i intel·lectual de moviment, prosecució de la clàssica dicotomía gramsciana entre intel·lectual tradicional i intel·lectual orgànic.
- David GRAEBER, “Los nuevos anarquistas”, New Left Review n.13, enero-febrero 2002 [PDF]. Renaixença de l’anarquisme clàssic a les xarxes de resistència global post-zapatista, cap a la construcció d’una nova cultura política revolucionària. Gràcies als companys de La Hoguera, biblioteca social de Santa Coloma de Gramanet (Barcelona).