Terrains vagues: Weizman sobre l’urbanisme militaritzat

Ruinas de un edificio en la playa de Jaffa, ahora parcialmente convertido en un museo sionista (foto: 1973)

Com a contribució al debat sobre els descampats que estem duent a terme dins el grup OACU, publiquem aquest extracte del prefaci a la edició italiana de Hollow Land d’Eyal Weizman [Verso, 2007], sobre les estratègies constructives que utiliza el govern israelià per tal de controlar l’espai de Palestina. És una dinàmica que té molts paral·lelismes , també per part de governs públicament menys estigmatitzats.

“El conflicte espaial a Palestina va rearticular un principi: que per governar un territori s’ha de redissenyar-ho constantment. Això va més enllà de la cerca d’una forma colonial estable, permanent, ‘governable’: és la natura mateixa del procès de colonització que es desenvolupa a través de la constant transformació de l’espai. Imprevisibilitat i aparent anarquia són part d’aquesta violenta lògica del desordre. […] La furiosa violència del’atac israelià [de 2008] va deixar 1.400 morts i 20.000 edificis completament destruits, al voltant del 15% de tots els edificis de la franja de Gaza. Després d’aquesta destrucció, segons la imaginació del govern israelià, vindrien uns experiments immobiliaris que combinarien els serveis socials amb l’arquitectura, amb l’objectiu de substituir el camp de refugiats amb ‘projectes residencials’. Una de les finalitats que es persegueixen és la ruptura de la continuïtat històrica, social i espacial del camp de refugiats, i amb ella de la identitat política col·lectiva dels refugiats, que es considera la més gran amenaça a l’ordre polític actual”.