Qui no s’espanta davant de la idea del creixement inaturable de les ciutats d’Àsia i de l’ex “tercer món”, o davant de la perspectiva (apocalíptica, tot i que formulada des d’un punt de vista crític) d’estar-nos movent cap a un planet of slums? Però on més d’a prop es viu aquest fenòmen – per exemple als barris populars de Mumbai, India – ja fa dècades que la idea de slum està qüestionant-se. Zones urbanes que no mereixen ni tan sols la qualificació de barris, i que cap a fora es presenten només a travès de mancances (d’higiè, de seguritat, d’integració, de control, fins i tot de moral), sota una mirada més profunda revelen històries i dinàmiques internes complexes i funcionals, que van interpretar-se de formes diferents segons els enfocs teòrics adoptats. A partir d’una oficina situada a Dharavi-Koliwada (l’enorm barri popularitzat per Slumdog millionaire), els activistes urbans Matias ECHANOVE i Rahul SRIVASTAVA, del col·lectiu Urbz, demostren com una sèrie d’estructures socials espontànees, internes als anomenats “slums“, provoquen la seva constant millora i desenvolupament, sovint obstaculitzat per les autoritats locals o pels plans de reforma urbana. En territoris densos i reticulars com boscs de mangròvies, les úniques eïnes de desenvolupament vàlides són les que generen els mateixos usuaris: homegrown, com els barris mateixos.
Els tallers Urban Typhoon [veure PDF] creen moments de trobada entre activistes i estudiosos residents al barrio i procedents d’altres ciutats i continents, per a avaluar com els recursos de la població puguin ser eïnes d’un desenvolupament autogestionat. No són slums, són pobles, expliquen els dos activistes al seu fascinant blog airoots/eirut: Mumbai, ciutat colonial portuguesa, va construir-se sobre un cluster d’illes habitades per comunitats pesqueres, una de les quals era el poble de Dharavi-Koliwada. Fins i tot ara que va convertir-se en un dels barris més grands i poblats d’Àsia, els seus carrerons estrets impedeixen el pas dels cotxes servint com a multipurpose spaces, espais d’usos múltiples definits pels seus propis usuaris; els seus habitatges més que barraques són “cases-eïna” (no us perdeu aquest vídeo!) que creixen i s’adapten amb el temps als que les habiten; les massives migracions internes van crear xarxes creuades i un sistema urbà complexe, que permeten també la millora de la qualitat de la vida als pobles d’origen. El propi discurs sobre els slums com a espais de misèria absoluta, així com la seva versió cinematogràfica, es converteix llavors en una profecía autocumplida, i en un obstacle al desenvolupament d’aquests llocs com a homegrown cities, ciutats autogenerades i automantenides.
- Rahul SRIVASTAVA & Matias ECHANOVE (2012) “Reconocer la ciudad autogenerada” [traducció castellana en PDF][post original anglès en airoots.org]
- “Urbanistica collettiva: User-generated cities” (2012) Editorial sobre URBZ en italià, publicat a Domus n.955 [PDF][enllaç]
- Ananya ROY (2011) “Slumdog cities: Rethinking subaltern urbanism”, International Journal of Urban and Regional Research, vol.35.2 [PDF]
- Owen M. LYNCH (1979) “Potters, plotters, prodders in a Bombay slum: Marx and meaning or meaning vs. Marx”. Urban Anthropology n.8 [PDF parcial]
- Alpita MASURKAR (2011) “A Community between point A and point B: Mumbai local trains” ColabRadio, MIT [link]
- Sangharsh Nagar la ciudad de la lucha, post al blog “El Antropólogo perplejo”