Criminalització de la lluita per l’habitatge a Brasil

25/07/2019 admin 0

El passat 24 de juny quatre activistes de la lluita per l’habitatge a São Paulo van ser detinguts, disset persones més vinculades amb ocupacions del moviment van ser posades en cerca i captura, i quinze més amenaçades de detenció. Aquestes  detencions i amenaces arbitràries constitueixen una senyal de la progressiva deriva cap al feixisme de l’estat de Brasil, és a dir a la subordinació absoluta de les institucions públiques als interessos dels grans propietaris i inversors  capitalistes.

Les activistes, que formaven part de moviments que ocupen edificis privats al centre ciutat per allotjar-hi persones pobres expulsades cap a la perifèria, van ser acusades d’associació criminal i extorsió, una tècnica ja emprada en altres països per a criminalitzar la ocupació, però mai abans a Brasil. Per la seva defensa, es va crear un “Comité popular en defensa dels presos polítics dels moviments populars“, integrat per activistes, sindicalistes, artistes, periodistes, advocats i altres subjectes mobilitzats contra la criminalització de la lluita social.

Donats els antecedents repressius de les autoritats de l’estat, que inclouen homicidis extrajudicials com el de Marielle Franco al març 2018, és sumament important que totes les persones interessades en el dret a l’habitatge i a la ciutat en tot el món es mobilitzin per a denunciar aquestes detencions, per a exigir que s’alliberin els i les presxs, i que es retirin aquestes acusacions arbitraries.

Desallotjaments i ciutadania a Casablanca

14/10/2018 admin 0
Milers d'habitants de la zona industrial de Douar Wasti han estat desallotjats del seu barri, enderrocat en poques hores. Ara están acampats prop de les runes, i volen renunciar a la ciutadania marroquí.

Guerra i gentrificació a Kurdistán

17/10/2016 admin 0
Hilton Garden Inn in Diyarbakir. http://wowturkey.com
Hilton Garden Inn a Diyarbakir.

Gentrificació i neteja ètnica fan servir les mateixes tècniques, les mateixes màquines; l’abast, la intensitat, són diferents, però els objectius i estratègies són semblants. Es veu en Turquía: mentres en Istanbul el gobern enderroca els gecekondu i altres barris populars per a obrir nous espais pel comerç i pels rics, a la regió de Kurdistan ocupat desallotja els residents tradicionals promovent el turisme i les millores estètiques de les ciutats històriques. A la capital, la ciutat d’Amed, que pel gobern turc es diu Diyarbakir, el barri històric de Sur està patint un ’urbicidi’, amb més de 30.000 desplaçats i el 70% d’edificis enderrocats.

A la otra vora del riu Tigris (que en kurd es diu Dicle) els habitants del barri de Fiskaya encara deixen les portes obertes. Es coneixen tots, i viuen el col·lectivisme com a un fet natural. Però els carrers són empinats i estrets, i la policia no hi entra fàcilment; a més a més gairebé tots voten pel partit pro-kurd HDP i simpatitzen pel PKK d’Abdullah Ocalan. Per això el barri representa un problema pel gobern turc, que l’enfoca exactament com a Istanbul (es vegin els barris de Sulukulé i Tarlabase): oferint als habitants pisos als nous edificis d’habitatges protegits de TOKI, dalt de la muntanya. Molts els acepten com a una manera de superar la incomoditat de viure a les seves antigues cases; altres en canvi veuen tot el projecte com a un atac a la cultura de la seva comunitat, a travès de la destrucció del barri, la renovació urbana i la ‘regeneració’, junt amb la anonimitat en què es veuran sumits els habitants després del trasllat als nous pisos.

Urbicidio en Sur. Source: @syndicalisms

City Life: d’afectats a activistes contra la especulació

23/03/2016 admin 0
A Boston la disparitat social es avui la més alta d'Estats Units, i milers de latins, afroamericans o caribenys pateixen les expulsions, l'endeutament i el tancament d'habitatges. El moviment City Life / Vida Urbana des dels anys 70 crea cohesió i xarxes de recolzament mutu entre els afectats de les polítiques d'habitatge, utilitzant també el teatre, els rituals, els símbols.

La vida entre les runes de la Vella Nanjing

30/10/2015 admin 0
La antropòloga Ye LIN ens convida a observar la demolició d'un barri de Nanjing - molt a prop d'on al 2014 es van celebrar les Olimpiades de la Juventut. Ye estudia l'impacte que tot aquest procès va tenir sobre els habitants - tant els que van marxar com els que encara queden allí – concentrant-se sobre cóm la nostra idea de "comunitat" afecta la forma en que percebim i jutgem aquest tipus d'intervencions.

El Haouma, és a dir el barri

09/06/2015 admin 0
Qué va ser dels xavals tant celebrats al 2011, els que van protagonitzar les anomenades "primaveres àrabs"? Fa anys que sentim parlar dels polítics, dels líders, dels terroristes... però la gent normal, a Tunes a Casablanca al Caire, ón és? La resposta es fàcil: als barris. A Hay Hlil, a El Oukacha, a Hezbet el Haggana, on es segueix vivint la mateixa ràbia i frustració que abans de les protestes.

Sydney ciutat (post)colonial

22/11/2014 admin 0
Edificis desproporcionats aparèixen casualment i de sobte; la policia, de tant en tant encara assassina dissidents. I els curanders tradicionals poc a poc van transformant els millions de fantasmes del genocidi, escampats per tot arreu, en "avantpassats" i protectors de les seves terres. Una mirada a la capital de Cambodja,

Desaprendre les arrels colonials de la planificació

28/12/2013 admin 0
Que la planificació en si tingués que veure amb la conquesta, ja ens en haviem adonat. Però encara no haviem trobat un enfoc tan complert com el que ha desenvolupat la urbanista australiana Libby PORTER, que estidoa la planificació com a eïna d'exclusió espacial dels aborígens: l'urbanisme com a complement i continuació del colonialisme.
No Picture

El protector de Phnom Penh

21/09/2013 admin 0
Foto: Stefano Portelli, 2013

És l’estatua de “Nak Ta Ma Chas Day”, esperit protector de la ciutat de Phnom Penh.  L’esperit és el propietari de les seves terres malgrat mai ningú li ofereix un incens, ni un prec. Deu ser per aquest motiu que, segons sembla, darrerament no està fent un bon treball.  Edificis desproporcionats aparèixen casualment i de sobte; la família Sokha, una de les més potents del país, construeix on i quan vol; la policia, de tant en tant encara assassina dissidents. Caldria, a més, parlar de la gestió de la memòria del genocidi:  No és fins darrerament, més de 30 anys després, que les institucions locals i internacionals estàn reconeixent el treball valuossíssim realitzat pels curanders tradicionals, en convertir els millions de fantasmes escampats per tota Cambodja, en “avantpassats” de les comunitats, i protectors de les seves terres.

  • Dos articles MOLT BONS sobre la gestió de la memòria: Maurice EISENBRUCH (2006), “The uses and abuses of culture: Cultural competence in post-mass crime peacebuilding in Cambodia” [PDF] :: Anne Yvonne GUILLOU (2012), “An alternative memory of the Khmer rouge genocide: the dead of the mass graves and the land guardian spirits” [PDF] :: es vegi també la web de M. Eisenbruch
  • Alguns textos sobre la ciutat: Sylvia NAM (2011) “Phnom Penh: From the Politics of Ruin to the Possibilities of Return” [enllaç] :: Thomas KOLNBERGER (2012) “Between Mobility and Immobility: Traffic and Public Space in Phnom Penh” (nice photos) [enllaç] :: AbdouMaliq SIMONE (2008) “The Politics of the Possible: Making Urban Life in Phnom Penh”, [enllaç]
  • Un vídeo, ja clàssic: “We Want (u) To Know(2011) d’Ella PUGLIESE [més al dia a facebook] – és el resultat d’un projecte de vídeoantropologia participativa a través de la memòria més fosca de la Cambòdia post-traumàtica: ha rebut el Community Cinema Award a l’octubre 2013 al festival internacional de Yamagata!
  • Khan Saret, Tanja Schunert, “Exploring the Utilization of Buddhist Practices in Counseling for Two Different Groups of Service Providers (Monks and Psychologists) in Cambodia” [PDF]: en aquest article va col·laborar la nostra amiga Judith STRASSER, organitzadora del congrès “Mental Health of Khmer Rouge Survivors and Their Descendants” (2010)
  • Fabienne LUGO (2002) Between a Tiger and a Crocodile: Management of Local Conflicts in Cambodia, an anthropological approach to traditional and new practices, UNESCO [PDF]

Las Flores del Rancho de Tijuana

24/10/2012 admin 0
La fotògrafa i col·lega Anna BOSCH ha estat realizant un treball de fotografia participativa al Rancho Las Flores, una colònia d'assentament espontani a Tijuana: barraques i cases autoconstruides a menys d'1km de la frontera més transitada del món. En poques ciutats els habitants són influenciats tan profundament per les imatges que des de l'exterior es construeixen sobre la seva ciutat: Tijuana es representa alternativament com a borderland o com a "centre de l'univers"; com a ciutat sense llei o com a "lloc perfecte" pel turisme "ianqui".
No Picture

Estanbul ciutat sense llímits. Vídeo documental

15/11/2011 admin 0
"A Estanbul hem passat els llímits ecològics, hem passat els llímits de la població, hem passat els llímits econòmics. Si em preguntes ón ens portarà això, et citaré a Doğan Kuban: al caos" Mücella Yapıcı, arquitecta.

Sulukule: el primer barri gità d’Europa

20/07/2011 admin 0
Aquì van assentar-se els primers Rom que arrivaren a Istanbul l'any 1000, quan la ciutat encara es deia Constantinoble. Després de mil anys, el barri de Sulukule va ser la primera víctima de la gentrificació feroç amb la qual s'està a la vegada globalitzant i turquitzant la ciutat.

Receptes per a acabar amb la pobresa a Buenos Aires

14/12/2010 admin 0

El 8/12/2010 la policía Federal i la Metropolitana van atacar a les 200 famílies asentades dins del Parque Indoaméricano de Buenos Aires com si fossin un exèrcit enemic, causant dos morts i varis ferits. Durant els dies següents, el govern local i els mitjans de comunicació van instigar més a la xenofòbia, describint el parc abandonat com a “okupat” per bolivians i paraguaïos vinculats al narcotràffic. Així que alguns grups racistes dels barris del voltant, amb hinchas violents – patotas de barrabravas, matons al servei del gobern municipal – van continuar la feina, matant a dos veïns més del parc. …

No Picture

Istanbul: viure en la exclusió (voluntària o involuntària)

19/09/2010 admin 0
Entre 2005 i 2010 hi va haver al voltant de 1 milió de desnonaments a Istanbul. Els habitants dels 'gecekondus' (gairebé sempre kurds, armens, roms o turks de classe baixa) són deportats als grans complexes d'habitatges populars a la perifèria, i subjectes a processos de 'civilització' i normalització.