
Món


Simposi “Promesa i fracàs de la infraestructura: tecnologies de la vida quotidiana” – COCA2022

Infraestructures i aigua: la gestió comunitària dels aqüeductes en San Bernardo (Colòmbia)

Esperits de la diàspora: ritual i espai urbà entre Casablanca i Barcelona – Stefano Portelli

I Jornades sobre Marges i Perifèries Urbanes

Congrès sobre recerca i activisme urbà als Estats Units

Criminalització de la lluita per l’habitatge a Brasil
El passat 24 de juny quatre activistes de la lluita per l’habitatge a São Paulo van ser detinguts, disset persones més vinculades amb ocupacions del moviment van ser posades en cerca i captura, i quinze més amenaçades de detenció. Aquestes detencions i amenaces arbitràries constitueixen una senyal de la progressiva deriva cap al feixisme de l’estat de Brasil, és a dir a la subordinació absoluta de les institucions públiques als interessos dels grans propietaris i inversors capitalistes.
Les activistes, que formaven part de moviments que ocupen edificis privats al centre ciutat per allotjar-hi persones pobres expulsades cap a la perifèria, van ser acusades d’associació criminal i extorsió, una tècnica ja emprada en altres països per a criminalitzar la ocupació, però mai abans a Brasil. Per la seva defensa, es va crear un “Comité popular en defensa dels presos polítics dels moviments populars“, integrat per activistes, sindicalistes, artistes, periodistes, advocats i altres subjectes mobilitzats contra la criminalització de la lluita social.
Donats els antecedents repressius de les autoritats de l’estat, que inclouen homicidis extrajudicials com el de Marielle Franco al març 2018, és sumament important que totes les persones interessades en el dret a l’habitatge i a la ciutat en tot el món es mobilitzin per a denunciar aquestes detencions, per a exigir que s’alliberin els i les presxs, i que es retirin aquestes acusacions arbitraries.
-
Signeu la petició per a l’alliberament dels quatre activistes presxs a São Paulo aquí
- Jornalistas Livres, “Prisão de lideranças do movimento da moradia é conluvio entre promotores e policiais“, 28 junio
- Entrevista amb una de les activistes detingudes, Preta Ferreira: video
- Comunicat del “Comité en defensa dels/les presxs polítiques dels moviments populars” (PDF)

Evictions and citizenship in Casablanca

Desallotjaments i ciutadania a Casablanca

Guerra i gentrificació a Kurdistán
Gentrificació i neteja ètnica fan servir les mateixes tècniques, les mateixes màquines; l’abast, la intensitat, són diferents, però els objectius i estratègies són semblants. Es veu en Turquía: mentres en Istanbul el gobern enderroca els gecekondu i altres barris populars per a obrir nous espais pel comerç i pels rics, a la regió de Kurdistan ocupat desallotja els residents tradicionals promovent el turisme i les millores estètiques de les ciutats històriques. A la capital, la ciutat d’Amed, que pel gobern turc es diu Diyarbakir, el barri històric de Sur està patint un ’urbicidi’, amb més de 30.000 desplaçats i el 70% d’edificis enderrocats.
A la otra vora del riu Tigris (que en kurd es diu Dicle) els habitants del barri de Fiskaya encara deixen les portes obertes. Es coneixen tots, i viuen el col·lectivisme com a un fet natural. Però els carrers són empinats i estrets, i la policia no hi entra fàcilment; a més a més gairebé tots voten pel partit pro-kurd HDP i simpatitzen pel PKK d’Abdullah Ocalan. Per això el barri representa un problema pel gobern turc, que l’enfoca exactament com a Istanbul (es vegin els barris de Sulukulé i Tarlabase): oferint als habitants pisos als nous edificis d’habitatges protegits de TOKI, dalt de la muntanya. Molts els acepten com a una manera de superar la incomoditat de viure a les seves antigues cases; altres en canvi veuen tot el projecte com a un atac a la cultura de la seva comunitat, a travès de la destrucció del barri, la renovació urbana i la ‘regeneració’, junt amb la anonimitat en què es veuran sumits els habitants després del trasllat als nous pisos.
- Defne Kadioğlu Polat, “Sur: Urban renewal in the Southeast Anatolian war zone“, Open Democracy, 21/1/2016.
- Mireille Sen, “Urbicidio a Sur, Diyarbakir“, Eddyburg, 21/7/2016, text complert en PDF (italià).
- Declaració del Col·legi d’Arquitectos d’Amed (Diyarbakir) a ANF News: “AKP wants to isolate Sur and force people to accept TOKI“, 30/3/2016 :: “Sur and its memory is being destroyed“, 19/5/2016.
- Jérémie Berlieux, “Aprés les combats, la gentrification“, Le Courier, 14/5/2016.
- Adriano Sofri, “Diyarbakir, dove tutto è cominciato“, La Repubblica, 19/10/2015.
- David Lepeska, “The destruction of Sur: is this historic district a target for gentrification?“, The Guardian, 9/2/2016.
- Més sobre Istanbul i les estratègies de TOKI: D. Lepeska “Istanbul’s furious bid to become the new Dubai“, NextCity, 2013 :: D. Lepeska “Istanbul gentrification by force leave locals feeling overwhelmed and angry“, The Guardian, 2014 :: N. Glastonbury, D. Kadioğlu “Cleaning out the ghettos: Urban governance and the remaking of Kurdistan“, Jadaliyya, 18/3/2016.
- Fotos de Sur, del reporter indepenent Mahmut Bozarslan.
- La resistència contra la central hidroelèctrica d’Hasankeyf: Joris Leverink, “Flooding History“, sobre el pantà d’Ilisu :: blog Hasankeyf Matters. Mira també aquest report sobre trasllats forçosos al sud-est de Turquía.
- Tres posts anteriors sobre Turquía a Perifèries Urbanes: Taksim es del pueblo! (2013) :: Sulukulé, el primer barrio gitano de Europa (2011) :: Istanbul vivir en la exclusión voluntaria e involuntaria (2010)

City Life: d’afectats a activistes contra la especulació

La vida entre les runes de la Vella Nanjing

El Haouma, és a dir el barri

Sydney ciutat (post)colonial
