És la hora de deixar de veure els diferents rols que juguem als moviments socials com a separacions entre activistes i acadèmics, i començar a veure’ls com a una important i necessària divisió del treball. (Mitchell 2008, 454)
Entre el 12 i el 14 de Setembre de 2019, un impresionant grup d’activistes e investigadors es reunirà a l’emblemàtic espai de la Universitat de Harvard als Estats Units. El fi de la trobada és el de reflexionar sobre com poden les universitats contribuir a les lluites per l’habitatge, quins exemples hi ha de col.laboració real, quines propostes han arribat des dels moviments socials i des de la academia, a diferents ciutats del món.
En tenim prou amb escriure articles, publicar llibres, pronunciar papers i organitzar conferènces, per a contribuir realment a l’activisme urbà? Com defensar-nos de la subsunció institucional, de la màquina de la indústria cognnitiva que converteix qualsevol bona idea en una ocasió per a crear crèdit acadèmic, punctuació als rankings científics, en breu, per extreure profit fins i tot del radicalisme polític?
Les universitats són actors fundamentals de la gentrificació de les ciutats. La mateixa Harvard, per exemple, amb el nou campus a Allston està expandint el seu impacte des de Cambridge, ja blanquejat i convertit en residènces per a estudiants, als pobles propers (es vegi aquest brillant anàlisi de l’impacte de Harvard sobre Boston). A la vegada, les institucions financeres lliuren una batalla incessant per a trivialitzar a la gentrificació i als desplaçaments forçats, intentant socavar les bases de les lliutes urbanes. L’últim exemple és el del report de la Reserva Federal de Philadelphia de juliol 2019 (aquí), que pretèn demostrar que mercificar les ciutats beneficia als pobres, o al menys no els perjudica. A partir d’aquest treball, basat sobre dades censuals i quantitatives, una onada d’articles de divulgació van emputjar els seus arguments fins dir que la gentrificació és positiva; al Financial Times, al City Journal, en castellà a El Confidencial (que va publicar també una resposta). Tesis como aquesta segueixen recibint crèdit a la premsa, no obstant dècades d’investigació científica sobre la violència de l’urbanisme neoliberal.
Així que, sense dubte fa moltíssima falta continuar a produir reflexions crítiques. Però ¿quin és el nostre objectiu: que ens publiquin al Financial Times, que ens fagin likes o retweets, que les universitats es fagin més riques o prestigioses, per a que segueixin especulant i gentrificant – o que les reflexions i informacions que produïm siguin útils per a les lluites urbanes? ¿Quins mètods podem utilitzar per a passar el coneixement des de les universitats cap a la societat civil, i no al revès?
Per a abordar un tema tan complexe i actual, hem contactat a gent que va lluitar i estudiar a diferents ciutats del món. El resultat és el congrès Urban Activism: Staking Claims in the 21st Century City. Hi participaran:
S’bu Zikode del moviment de barraquistes Abahlali baseMjondolo de Johannesburg; Welita Caetano del Frente de Luta por Moradía de São Paulo, últimament inclosa al llistat d’activistes criminalitzats pel govern de Brasil (es vegi aquì); Erin McElroy de l’Anti-Eviction Mapping Project de San Francisco; Diana Bell Sancho del DRAN, la xarda d’investigació i acció sobre desplaçaments forçats al MIT; Yasar Adanali, activista contra els desallotjaments a Istanbul (es vegi aquì) ara al Center for Spatial Justice; Steve Meacham i Lisa Owens del col.lectiu City Life Vida Urbana actiu en contra dels desallotjaments a Boston; Dominic Moulden d’Organizing Neighborhood Equity a Washington DC (ONE-DC); Stavros Stavrides d’Atenes, molt reconegut teòric dels comuns; Alexander Shopov que treballa sobre hortes comunitàries urbanes a Istanbul; Abir Saksouk (per skype), experta de participació popular a Beirut.
El congrès, organitzat per Joan Chaker, Aylin Yildirim Tschoepe i Stefano Portelli, contarà també amb la presència de científics de reconegut prestigi acadèmic, que moderaran els debats i la taula redona, o pronunciaràn els discursos d’obertura. Entre ellxs: Mindy Fullilove, psicòloga de New Jersey que fa dècadas que estudia el desplaçament forçat de les comunitats afroamericanes des dels centres de les ciutats de EEUU (es vegi aquì); Loretta Lees, geògrafa crítica de Leicester, experta reconeguda internacionalment de la gentrificació a UK i al món (es vegi aquì); Michael Herzfeld, un dels més importants antropòlegs vivents i professor de Harvard, que va analitzar la relació entre patrimonialització i ‘neteja espacial’ a Roma i Bangkok; i Sai Balakrishnan, urbanista del GSD de Harvard experta en dret a la terra a la India. Aquí el llistat complert de participants.
L’últim dia de conferència, les activistes de Boston portaràn als altres participants en una visita guiada pels espais contestats de Cambridge i Boston.
- Pàgina web del congrès Urban Activism: Staking Claims in the 21st Century City. Del 12 al 14 de Septiembre 2019 al Barker Center de la Universitat de Harvard, 12 Quincy Street, Cambridge, MA. Molt aviat serà disponible el booklet del congrès en PDF!
- El negacionisme de la gentrificació, aquesta literatura repetitiva que des de Hamnett, Vigdor i Braconi, i Freeman, segueix intentant demonstrar, contra tota evidencia, que la gentrificació no produeix desallotjaments (com aquest article de 2015 a Slate, o aquest report sempre del Federal Reserve of Philadelphia, que diu el mateix que el d’ara), forma part del que Tom Slater li diu agnatology, és a dir la producció activa de la ignorància per part dels think-tank neoliberals. Llegiu Tom SLATER, 2009, “Missing Marcuse: on Gentrification and Displacement“, City,13(2), 293-311.
- Sobre el rol de les universitats a la gentrificació, es vegi aquì (Londres), aquì (Chicago), aquì (New York) i aquì (Philadelphia)
- Sobre investigació militant: Don MITCHELL, 2008, “Confessions of a Desk-Bound Radical”, Antipode (PDF); BOOKCHIN, et al.. 2013. Militant Research Handbook. New York: New York University (PDF); Tania HERRERA 2018, “Militant Research“, Krisis, 2.