Pagina web del Congresso: qui. Programma: qui.
Alcuni simposi:
Página web del Congreso: aquí. Programa: aquí. Hemos añadido los enlaces a los resumenes de las varias mesas de trabajo (para las otras, mirar aquí):
"Deixar que la meva filla es quedés a dormir a plaça Tahrir, òbviament, va ser una decisió revolucionària. Aquest és l'efecte que va tenir la revolució sobre la nostra manera de pensar i gestionar les coses". Hanan Sadek, 52 anys, treballa a una companyía petrolífera
"No m'oblidaré mai d'aquell soldat. No em mirava, intentava evitar creuar-me la mirada: i estava plorant. De sobte, van escomençar a disparar tots a la vegada" Sanaa Seif, 17 anys, estudiant de secundària
"Estavem vivint amb els ulls tancats: no veiem les coses que teniem davant dels nostres ulls" Mona Hussein, 50 anys, mestressa de casa
Cada setmana, l'equip indepenent de Leil-Zahra MORTADA puja a "Words of Women from the Egyptian Revolution" (aquì amb subtìtols) un petit vídeo d'una de les mil·lers d'històries de dones de la revolució egipcia. Per què no s'expliqui aquesta revolució com sempre fa la història dominant (history): com a aventures virils d'herois i màrtirs. Herstory és la història escrita per les dones, la que fins i tot els fanàtics de la revolució intenten obviar. Que hi hagi dones àrabs rebels és una contradicció massa gran per la versió dominant de la història.
"Permettere a mia figlia di dormire a piazza Tahrir, ovviamente, è stata una decisione rivoluzionaria. È l'effetto della rivoluzione sul nostro modo di vedere e fare le cose". Hanan Sadek, 52 anni, lavora in una compagnia petrolifera
"Non dimenticherò mai quel soldato. Non mi guardava, cercava espressamente di non incrociare il mio sguardo, e piangeva. All'improvviso, cominciarono a sparare tutti insieme" Sanaa Seif, 17 anni, studente
"Vivevamo con gli occhi chiusi. Non vedevamo quello che avevamo davanti agli occhi" Mona Hussein, 50 anni, casalinga
Ogni settimana, l'equip indipendente di Leil-Zahra MORTADA mette su "Words of Women from the Egyptian Revolution" un piccolo video con la voce di una donna: la rivoluzione egiziana non si può raccontare solo come la classica storia virile (history) di eroi e martiri. Herstory è la versione che anche i fanatici della rivoluzione preferiscono evitare: perché l'esistenza di donne arabe ribelli, è una contraddizione troppo grande per la versione standard della storia.
"Dejar que mi hija durmiera en plaza Tahrir, obviamente, fué una decisión revolucionaria. Este es el efecto que ha tenido la revolución sobre nuestra manera de pensar y de hacer las cosas". Hanan Sadek, 52 años, trabaja en una compañía petrolífera
"Nunca voy a olvidar a ese soldado. No me miraba, intentaba evitar mi mirada, y estaba llorando. Dijo algo, oí que decía ¡véte de aquí!. Pero yo no me iba. De repente empezaron a disparar todos a la vez" Sanaa Seif, 17 años, estudiante de secundaria
"Estábamos viviendo con los ojos cerrados, no veíamos las cosas que teníamos delante de los ojos" Mona Hussein, 50 años, ama de casa
Cada semana, el equipo independiente de Leil-Zahra MORTADA sube en "Words of Women from the Egyptian Revolution" (aquí con subtítulos) un pequeño vídeo de una de las miles de historias de mujeres de la revolución egipcia. Para que no se cuente esta revolución como siempre se cuenta la historia dominante (history): como aventuras de héroes y mártires viriles. Herstory es la historia escrita por las mujeres, la que incluso los fanáticos de la revolución intentan obviar. Porque que haya mujeres árabes rebeldes es algo que mete demasiado en crisis la visión oficial de la historia.
Six cities around Barcelona - Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Santa Coloma de Gramenet - are among the ten most populated in Catalonia. But only Hospitalet and Santa Coloma have a higher density than Barcelona, compact city par excellence. The urbanistic chaos that characterises Santa Coloma de Gramanet is the direct result of real estate speculation and political corruption: persistent racism among some sectors of its population is the other side of overcrowding and impressive diversity of origins that defines the people of Santako. But if in the beginning of the 20th century, those who rejected the immigrants from southern Spain settled in the casas baratas at least could hold to their local origins and catalan speech, in the 21th century those who promote boycott to arabics, chinese, latinamericans, romans of the city, are themselves - for the most part - second generation immigrants. The video Mézquita no! (2005) describes the conflict around the opening of a mosque in the Singuerlin neighborhood.
Sei municipi intorno a Barcellona - Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Santa Coloma de Gramenet - sono tra le dieci città più popolate della Catalogna. Ma solo a Hospitalet e Santa Coloma la densità di popolazione è così alta da superare quella di Barcellona, città compatta per eccellenza. Il caos urbanistico che caratterizza Santa Coloma de Gramenet è il risultato diretto della speculazione edilizia e della corruzione politica: e il razzismo persistente di alcuni settori della popolazione è l'altra faccia della mancanza di spazio e dell'incredibile diversità di origini che caratterizza la popolazione di Santako. Però se all'inizio del 20º secolo coloro che rifiutavano i "mursiani" della zona delle casas baratas almeno potevano vantare origini locali e lingua catalana, in questo secolo quelli che rifiutano e boicottano gli arabi, i cinesi, i latinoamericani, i rumeni della città sono essi stessi - in gran parte - migranti di seconda generazione. Il video Mézquita no! (2005) racconta il conflitto esploso per l'apertura di una moschea nel quartiere Singuerlín.
Sis ciutats al voltant de Barcelona - Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Santa Coloma de Gramenet - estàn entre les deu més poblades de Catalunya. Pero només a Hospitalet i Santa Coloma la densitat de població és tan alta que supera la de Barcelona, ciutat compacta per excel·lència. El caos urbanistic que pateix Santa Coloma de Gramenet és resultat directe de l'especulació inmobiliària i de la corrupció polìtica: i el racisme persistent d'alguns sectors de població és l'altra cara de l'amuntegament i de l'increible diversitat d'origens que caracteritza la població de Santako. Però si a principis del segle XX els qui rebutjaven als "murcians" de les casas baratas almenys podien vantar les seves origens locals i parla catalana, al segle XXI els qui rebutgen i boicotegen als àrabs, xinesos, llatins, rumans de la ciutat, són ells mateixos - en gran majoria - immigrants de segona generació. El vìdeo Mézquita no! (2005) descriu el conflicte arreu de la instal·lació d'una mesquita a la zona del Singuerlín.
Seis ciudades alrededor de Barcelona - Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Santa Coloma de Gramenet - están entre las diez más pobladas de Cataluña. Pero sólo en Hospitalet y Santa Coloma la densidad de población es tan alta que supera la de Barcelona, "ciudad compacta" por excelencia. El caos urbanístico que sufre Santa Coloma de Gramenet es el producto directo de la especulación inmobiliaria y de la corrupción política: y el racismo persistente de algunos sectores de población es la otra cara del hacinamiento y de la increible diversidad de orígenes que caracteriza la población de Santako. Pero si a principios del siglo XX los que rechazaban los "murcianos" de las casas baratas por lo menos podían ostentar sus orígenes locales y su habla catalana, en el siglo XXI quienes rechazan y boicotean a los árabes, chinos, latinos, rumanos de la ciudad, son ellos mismos - en gran mayoría - inmigrantes de segunda generación. El vídeo Mézquita no! (2005) describe el conflicto surgido alrededor de la instalación de una mezquita en la zona del Singuerlín.
A les nits d'estiu, el centre de Larache (port atlàntic a uns 80km sud de Tànger) s'omple de tots els marroquies que tornen per vacances des d'Europa. Els cotxes nous, la roba europea, les actituts desafiadores: gairebé cada família de la ciutat té a algú a Espanya, Inglaterra, Bèlgica, França, Holanda. A Larache, "la perla del Nord", el peix abunda, la verdura és barata, l'habitatge no es car. Aquí va haver-hi la primera iniciativa d'habitatge pùblic del Marroc: el barri de Kalleto (Hay Jadid, Barri Nou), construït a principis de segle per a barraquistes i migrants de l'aroubía, les zones rurals. Cada baralla, cada mal moment, per ells és una vergonya, que els recorda constantment que no estàn a Europa, ón tot és perfecte, com semblen declarar els shiquis (pijos) del centre, obstentant la seva suposada riquesa.
Le sere d'estate, il centro di Larache (porto atlantico a un'ottantina di km sud da Tangeri) si riempie di tutti gli emigranti che tornano dall'Europa per le vacanze. Macchine nuove, vestiti europei, atteggiamenti altezzosi: quasi ogni famiglia della città ha qualcuno che vive in Spagna, Inghilterra, Belgio, Francia, Olanda. A Larache - "la perla del nord" - il pesce abbonda, la verdura costa poco e le case non sono care. È stata qui, a inizio '900, la prima iniziativa di edilizia popolare di tutto il Marocco: il quartiere di Kalleto (Hay Jadid, Quartiere nuovo), costruito per i baraccati e i migranti dell'aroubía, le zone rurali. Ogni rissa, ogni notte di tensione, è vissuta con vergogna dagli abitanti del quartiere: perché ricorda loro che non stanno in Europa, dove tutto è perfetto, come paiono affermare gli shikis (pariolini) del centro ostentando la loro presunta ricchezza.
On summer nights, in the center of Larache (a port on the Atlantic, 80km south of Tanger) stroll all moroccans that came back from Europe on vacations. New cars, european clothes, overconfident attitudes: almost every family of the city has some relative in Spain, England, Belgium, France, Netherlands. In Larache, fish abounds, vegetables are cheap, and housing is affordable. It was here that the first experience of public housing in Morocco took place in the 20s: the neighborhood of Kalleto (Hay Jadid, New neighborhood), built for slum dwellers and migrants from aroubía, rural areas. For its inhabitants, each fight, every bad night, is felt as a shame, for it reminds them they are not in Europe, where everything is perfect: as the shikis (stuck up) of the center seem to assert, parading their pretended wealth.
En las noches de verano, el centro de Larache (puerto atlántico a unos 80km al sur de Tánger) se llena de todos los que vuelven por vacaciones desde Europa. Los coches nuevos, la ropa europea, las actitudes desafiantes: casi cada familia de la ciudad tiene a alguien en España, Inglaterra, Bélgica, Francia, Holanda. En Larache el pescado abunda, la verdura es barata, y la vivienda no es cara. Aquí hubo la primera iniciativa de vivienda pública de Marruecos: el barrio de Kalleto (Hay Jadid, Barrio Nuevo), construido a principios de siglo para chabolistas y migrantes del aroubía, las zonas rurales. Cada pelea, cada mal momento, para ellos es una vergüenza, que les recuerda constantemente que no están en Europa, dónde todo es perfecto, cómo parecen declarar los shiquis (pijos) del centro ostentando su supuesta riqueza.
Come nei due post anteriori su teoria antropologica [post1 - post2], continuiamo a segnalare testi che possono aiutarci a capire le contraddizioni di un'etnografia "interna" all'attivismo sociale, cioè prodotta a partire dall'implicazione diretta in movimenti politici rivoluzionari, rifiutando la neutralità e la cosiddetta distanza etnografica, verso l'elaborazione di un'antropologia dell'azione.
As in the two previous posts on anthropological theory [post1 - post2], we keep linking texts that could help us to understand the contradictions of an ethnography "within" social activism, i.e. produced inside of a direct engagement with revolutionary political movements, rejecting neutrality and the so-called ethnographic distance, toward the development of an anthropology of action. Copyright © 2024 | WordPress Theme by MH Themes