Com als dos posts anteriors sobre teoría antropològica [post1 - post2], seguim assenyalant una sèrie de textos que poden ajudar a entendre les contradiccions d'una etnografía "interna" a l'activisme social, és a dir produïda a partir de la implicació directa a moviments polítics revolucionaris, rebutjant la neutralitat i la suposada distància etnogràfica, cap a la construcció d'una antropología de la acció.
Como en los dos post anteriores sobre teoría antropológica [post1 - post2], seguimos señalando una serie de textos que pueden ayudar a comprender las contradicciones de una etnografía "interna" al activismo social, es decir producida a partir de la implicación directa en movimientos políticos revolucionarios, rechazando la neutralidad y la supuesta distancia etnográfica, de cara a la construcción de una antropología de la acción.
No obstant la llarga bibliografía acadèmica sobre la importància de la reconversió del patrimoni industrial (Tatjer 2008), la pràctica més freqüent a la Barcelona post industrial ha sigut l'enderroc sistemàtic: sovint acompanyat pel manteniment de les ximeneies aïllades, símbols fàl·lics que més que el valor de la memòria semblen celebrar l'aniquilació de la ciutat obrera. El conflicte sobre el gran recinte fabril de Can Batlló, 13 hectàrees semiabandonades al barri de La Bordeta (Sants, Barcelona) veía, com sempre, enfrentades per un costat la codícia dels propietaris, amb la complacència de l'Ajuntament, i per l'altre les necessitats i demandes dels habitants del barri.
In spite of all the scholarly studies on the importance of preserving Barcelona's ancient factories (Tatjer 2008), the usual practice in postindustrial urbanism has been their systematic demolition; sometimes preserving isolated chimneys: more than industrial memory, they seem to celebrate the annihilation of the worker's movement. The conflict around the industrial complex of Can Batlló, a 13 ha. late-XIX-century factory in La Bordeta district (Sants, Barcelona), almost completely abandoned, opposed (as usual) on one side the greed of the landowners and the complicity of the City Council, and on the other the needs and demands of the district's residents.
Nonostante tutta la bibliografia accademica sui vantaggi della riconversione del patrimonio industriale (Tatjer 2008), la pratica abituale nella Barcellona postindustriale è stata la demolizione sistematica, spesso accompagnata dal mantenimento delle ciminiere: simboli fallici che più che il valore della memoria paiono celebrare l'annientamento della città operaia. Il conflitto sul grande complesso industriale di fine ottocento Can Batlló, 13 ettari semiabbandonati nel quartiere La Bordeta (Sants, Barcelona) vedeva opposte, come sempre, da un lato l'avidità dei proprietari, la complicità del Comune, e dall'altro le richieste e i bisogni degli abitanti del quartiere.
A pesar de la larga bibliografía académica sobre la importancia de la reconversión de las antiguas fábricas (Tatjer 2008), la práctica más frecuente en la Barcelona deindustrializada ha sido su derribo sistemático: a menudo acompañado por el mantenimiento de chimeneas aisladas, simbolos fálicos que más que el valor de la memoria parecen celebrar la aniquilación de la ciudad obrera. El conflicto sobre el gran recinto fabril de Can Batlló, 13 hectáreas semiabandonadas en el barrio de La Bordeta (Sants, Barcelona) veía enfrentadas, como siempre, la codicia de los constructores, la complacencia del Ayuntamiento, y las demandas y necesidades de los habitantes del barrio.
2011 will be the 30th year in which, in the outskirts of Madrid, and despite the ban of the City Council, the Naval Battle of Vallekas will take place: a popular and politically engaged fiesta that celebrates the independence of the neighborhood and its the proclamation of Vallecas as a seaport. Anthropologist Elizabeth Lorenzi, got involved in the neighborhood since 1998, and recently published an ehtnography of the fiesta (downloadable for free in PDF) in which, beginning from the Naval Battle, she analizes the urban and social transformations of Vallecas in the last decades, the role played in it by the grassroot movements, and the consequences of all this in the building and maintanance of the neighborhood identity. The Naval Battle celebrates and strenghtens the vallekanismo: the neighborhood as a frame for social mobilizations. Through this symbolic device, the long history of political demands, neighbors' struggles, anarchist movements of Vallecas, become part of the process of constructing the neighborhood identity.
Quest'anno sarà il 30º in cui, in piena periferia di Madrid, e nonostante le ripetute proibizioni del Distretto, si celebrerà la Batalla Naval de Vallekas: festa popolare e revindicativa che celebra l'indipendenza del quartiere e la sua proclamazione come porto di mare. L'antropologa Elizabeth Lorenzi, che si è tuffata nelle acque del quartiere nel 1998, ha pubblicato di recente un'etnografia della festa (disponible gratis en PDF) nella quale, partendo dalla Battaglia Navale, analizza le trasformazioni urbane e sociali che ha sofferto Vallecas negli ultimi anni, il ruolo che hanno giocato in esse i movimenti politici e sociali, e le implicazioni di tutto questo nella creazione e mantenimento dell'identità del quartiere. La Batalla Naval celebra e rinforza il vallekanismo: il quartiere come ambito di mobilitazione sociale. Un dispositivo simbolico attraverso il quale la lunga storia di lotte politiche, rivendicazioni e movimenti libertari vallecani passano a far parte integrante del processo di costruzione dell'identità del quartiere.
Este año será el 30º en qué, en pleno suburbio de Madrid, y a pesar de las reiteradas prohibiciones del Distrito, se celebrará la Batalla Naval de Vallekas: fiesta popular y reivindicativa que celebra la independencia del barrio y la proclamación de Vallecas como puerto de mar. La antropóloga Elizabeth Lorenzi, que se estuvo "mojando" en el barrio desde 1998, ha publicado una etnografía de la fiesta (disponible gratis en PDF) en la que, a partir de la Batalla Naval, analiza las transformaciones urbanas y sociales que ha vivido Vallecas en los últimos años, el papel que han jugado en ellas los movimientos sociales, y las implicaciones de todo esto en la creación y mantenimiento de la identidad del barrio. La Batalla Naval celebra y refuerza el vallekanismo: el barrio como marco para la movilización social. Un dispositivo simbólico a través del cual la larga historia de luchas políticas, reivindicaciones vecinales y movimientos libertarios vallecanos pasan a ser parte integrante del proceso de construcción de la identidad barrial.
Aquest any será el 30º en què, en ple suburbi de Madrid, i no obstant les reiterades prohibicions del Districte,es celebrarà la Batalla Naval de Vallekas: festa popular i reivindicativa que celebra la independència del barri i la proclamació de Vallekas com a port de mar. La antropòloga Elizabeth Lorenzi, que s’ha estat mullant al barri des de 1998, ha publicat fa poc una etnografía de la festa (disponible gratis en PDF) ón, a partir de la Batalla Naval, analitza les transformacions urbanes i socials ocurrides a Vallecas durant els últims anys, el paper que hi han tingut els moviments polítics i socials, i les implicacions de tot això en la creació i manteniment de la identitat del barri. La Batalla Naval celebra i reenforça el vallekanisme: el barri com a marc de movilització social. Un dispositiu simbòlic a través del qual la llarga història de lluites polítiques, reivindicacions veïnals, moviments llibertaris vallacans, passen a formar part integral del procès de construcció de la identitat del barri.…
We always liked this photo. In 2004, who is now the new mayor of Barcelona visited Bon Pastor neighborhood: this photo was taken in the casa barata of some friends (and informants) of ours. What is really interesting here is the presence, we might call it, of the different kind of people portrayed. The man on the right, the grandfather, the girl, look solid, real, strong. The politician in the middle seems like he was cut out and sticked on a scenario that doesn't fit him: it makes him feel unconfortable, like he didn't know how to behave. Some places make the power feel unconfortable; and the power - rightwing or leftwing, it's the same - tries by all means to wipe them out.
Questa foto ci è sempre piaciuta molto. Nel 2004 quello che è ora il nuovo sindaco di Barcellona ha visitato Bon Pastor: qui è nella casa barata di una famiglia di amici (e collaboratori) nostri. Ciò che ci ha sempre colpito della foto è la presenza, potremmo chiamarla così, delle diverse persone fotografate. L'uomo sulla destra, il nonno, la bambina, appaiono solidi, reali, forti. Il politico, là in mezzo, pare un ritaglio attaccato male su uno scenario che non gli appartiene, in cui si sente a disagio, dove non sa come muoversi. Ci sono luoghi che mettono a disagio il potere; e il potere - di destra, di sinistra, è uguale - fa di tutto per cancellarli dalla mappa.
Sempre ens ha agradat aquesta foto. El que ara és el nou batlle de Barcelona, al 2004 va visitar Bon Pastor: aquí surt retratat dins de la casa barata d'uns amics (i col·laboradors) nostres. El que ens impresiona d'aquesta foto és la presència, se li podria dir així, de les diferents persones retratades. L'home a la dreta, l'avi, la nena, estàn allí: sòlids, reals, forts. El polític, allí al mig, sembla un retall mal enganxat, sobre un escenari que no li pertany. S'hi sent incòmod, no sap com moure's-hi. Hi ha llocs que incomoden al poder (sigui de dretes o d'esquerres); i el poder fa tot el que pot per esborrar-los del mapa.
Siempre nos ha gustado esta foto. El nuevo alcalde de Barcelona, en 2004 visitó Bon Pastor: aquí sale retratado en la casa barata de una familia de amigos (y colaboradores) nuestros. Lo que impresiona de esta foto es la presencia, se le podría llamar así, de las diferentes personas retratadas. El hombre a la derecha, el abuelo, la niña, están allí: sólidos, reales, fuertes. El político, allí en medio, parece un recorte mal pegado, en un escenario que no le pertenece, en qué está incómodo, en el qué no sabe cómo moverse. Hay lugares que incomodan al poder; y el poder hace lo que puede para borrarlos del mapa.
La rete "Diritto alla città" di Amburgo vi invita a confusioni collettivi, incontri e divertimenti. In diversi luoghi della città, tra il 2 e il 5 giugno 2011 ci saranno attività, programmate e non programmate. Vieni e *crea situazioni e folle *gira per la città e discuti per tutta la notte *celebra sull'asfalto e analizza l'abisso urbano *smonta le tue pratiche e salva le potenzialità urbane *vieni con noi al "Right to the City Congress" e porta i tuoi vicini e le tue vicine. Guarda i TEMI DEL CONGRESSO Copyright © 2024 | WordPress Theme by MH Themes